Seguiment
A més del cens anual de les parelles territorials, el seguiment de l’espècie a les Balears es fonamenta en el monitoreig d’exemplars per tal de determinar més acuradament quin ús fan del territori i quines són les causes de la seva mortalitat. Així, alguns exemplars són equipats amb anelles de lectura a distància i emissors de seguiment.
© Toni Muñoz
Les anelles plàstiques col·locades són de color verd amb dígits blancs, o grogues amb dígits negres. Es poden llegir amb telescopi quan l’àguila està posada i la distància no és excessiva, i també és possible llegir-les a exemplars fotografiats en vol. Les dades aportades per diferents observadors ens han permès situar àguiles balears a la costa catalana i a les zones humides andalusses, entre altres llocs.
A més dels exemplars anellats a les Balears, també a altres llocs d’Europa es col·loquen anelles de lectura a distància a àguiles peixateres. En aquesta web podreu trobar referències dels projectes de marcatge més importants, tot i que per a qualsevol lectura que es pugui realitzar a les Balears vos demanam que per favor contacteu amb nosaltres.
D’altra banda, per al seguiment també estam utilitzant emissors de localització GPS i transmissió de dades via satèl·lit. Aquesta tecnologia ens permet obtindre localitzacions dels exemplars cada hora i amb una gran precisió. L’emissor va col·locat sobre l’esquena de l’àguila mitjançant un arnés que es degradarà en un parell d’anys i així l’aucell podrà alliberar-se d’ell quan ja no sigui útil.
© Toni Muñoz
Amb tota la informació registrada, tant d’exemplars monitoritzats com d’exemplars no marcats, podem establir els diferents règims de presència i les diferents estratègies de les àguiles peixateres a les Balears. Així, tenim:
– Àguiles peixateres migrants. Són exemplars que es reprodueixen al nord d’Europa i que passen per les Balears en els seus viatges migratoris cap a les zones d’hivernada a Àfrica tropical. Les observacions registrades pel Grup d’Observadors de Rapinyaires d’Albercutx (GORA) indiquen que el pas prenupcial té lloc especialment el mes d’abril, mentre el pas postnupcial es detecta sobre tot al setembre.
Font: Rebassa, M. i Ventoso, L. La migració de rapinyaires per Mallorca i Cabrera. Es Busqueret, núm 40. GOB.
– Àguiles peixateres hivernants. Exemplars que es reprodueixen al nord d’Europa i passen l’hivern a les Balears. Abans de la utilització del seguiment via satèl·lit ja disposavem a les Balears d’algunes recuperacions hivernals d’exemplars adults anellats al nord d’Europa (Finlàndia, Suècia i Alemànya).
El gener de 2009 es va capturar i equipar a s’Albufera de Mallorca una àguila femella que resultà ser un exemplar hivernant. Així, El mes de març abandonà Mallorca cap al nord, va fer una aturada de 14 dies al nord de França, i finalment al cap de 24 dies va arribar al seu territori de nidificació a Suècia. Acabada la reproducció, l’exemplar tornà a Mallorca per ocupar les seves zones habituals a s’Albufera. L’any 2010 repetí el viatge, però malauradament l’exemplar va deixar d’emetre durant el seu retorn cap a Mallorca i no se l’ha tornat a observar. Aquí pots descarregar un article amb tots els detalls.
– Àguiles peixateres sedentàries. Exemplars que es troben tot l’any a les Balears. Fins fa alguns anys es considerava que tots els exemplars adults de les Balears eren sedentaris, i que no abandonaven les illes al llarg de l’any. Ara sabem que només una part dels exemplars segueix efectivament aquest patró.
El gener de 2008 es va capturar a Maristany una gran àguila femella, que resultà ser reproductora a la península d’Alcúdia. Al llarg dels 3 anys de seguiment, els seus moviments es limitaren a les zones humides de s’Albufera, Maristany i s’Albufereta, a més de la costa de la península d’Alcúdia. Malauradament el març de 2012 va ser localitzada electrocutada a una línia elèctrica situada al nord de s’Albufera.
– Àguiles peixateres estivals. Exemplars que són a les Illes durant l’època de reproducció, però que passen l’hivern a altres indrets (península Ibèrica o Àfrica, generalment). El GOB ha seguit diferents exemplars que presenten aquest comportament.
L’ 11 de juliol de 2009 fou capturat i marcat a s’Albufera de Mallorca un mascle adult, que el 8 de novembre abandonà l’illa dirigint-se cap al sud, travessant part del desert del Sahara i arribant 9 dies més tard a la costa atlàntica de Mauritània (prop de la frontera amb Senegal). El 25 de març de 2010 inicià el retorn a Mallorca, arribant 12 dies més tard. El 16 d’agost de 2010 va deixar d’emetre, tot i que posteriorment hem tingut ocasió d’observar-lo a la Serra de Tramuntana.
El 20 d’agost de 2014 es marcà a s’Albufera una femella adulta, que el 7 de setembre abandonà Mallorca en direcció a la costa llevantina. Després de travessar per l’estret de Gibraltar, el 14 de setembre arribà a la seva localitat d’hivernada a la costa atlàntica de Marroc. El 21 de febrer de 2015 inicià el seu retorn cap a Mallorca, arribant 7 dies més tard al seu territori de reproducció a la Serra de Tramuntana. Els hiverns de 2015 i 2016 repetí el viatge. El maig de 2017 l’emisor va deixar d’emetre informació útil.
Actualment tenim dos exemplars estivals en seguiment. El primer és una femella adulta, capturada a s’Albufera de Mallorca el 19/08/2017. El 31/08 abandonà l’illa amb rumb W, i el 3/09 arribà a la zona humida de Ria Formosa, al sud de Faro (Portugal), on està hivernant.
Pots consultar els seus moviments actualitzats aquí.
El segon és un exemplar adult marcat a s’Albufera de Mallorca el 25/08/2017, i que el 19/09 vitajà cap al Delta de l’Ebre, on està passant l’hivern.
Pots consultar els seus moviments actualitzats aquí.
A més d’aquests patrons, cal tenir en compte que els joves de forma general abandonen les Balears durant els seu primer any de vida. dispersant-se majoritàriament cap a la península Ibèrica i la costa africana (tot i que hi ha alguna excepció documentada en que l’exemplar no va abandonar Mallorca durant el seu primer hivern).
