Dimecres, 07 Octubre 2009 01:00

07/10/09 Al·legacions al projecte de regeneració de Cala Agulla

El GOB demana la retirada del projecte d’extracció d’arena d’Estellencs, i l’estudi seriós d’alternatives

7 d’octubre de 2009

Al·legacions al projecte de regeneració de Cala Agulla
El GOB demana la retirada del projecte d’extracció d’arena d’Estellencs, i l’estudi seriós d’alternatives


Aquests dies encara està obert el termini per presentar al·legacions al “projecte de recuperació i estabilització de la platja de Cala Agulla, terme municipal de Capdepera, Mallorca” i el seu  estudi d’impacte ambiental. El projecte en qüestió planteja aportar a Cala Agulla un volum de 120.000 metres cúbics d’arena procedent d’una zona d’extracció situada davant la costa d’Estellencs.

En les seves al·legacions, el GOB fa un repàs dels principals impactes ambientals d’aquestes actuacions, tant sobre la zona d’extracció d’arena com sobre la zona on s’hi aboca. Entre ells s’ha de destacar la destrucció de les comunitats biològiques que viuen als fons que són dragats. Aquestes zones no són “deserts” sense vida, sinó que alberguen comunitats d’animals i plantes d’elevat interès que són totalment arrasades en les operacions de dragat. Algunes espècies de peixos, que hi viuen i s’hi reprodueixen (com per exemple el raor) tenen a més a més una importància pesquera.

El GOB remarca la manca de garanties ambientals d’aquests tipus de projectes, i posa com exemple el que va passar amb l’anterior extracció, realitzada l’any 2002, davant la costa de Banyalbufar. En aquell cas, Costes es va assessorar per una entitat científica (Imedea, Institut Mediterrani d’estudis Avançats) i es fixaren una sèrie de condicions per minimitzar l’impacte negatiu de l’extracció (entre les més importants, no extreure a zones amb Posidonia, no extreure a zones amb Maërl, no extreure una gruixa superior als 30 centímetres). Posteriorment, el Govern va encarregar un estudi per verificar com havia quedat la zona, i es va comprovar com s’havien incomplit totes aquestes recomanacions de l’Imedea.

Finalment el GOB critica l’estudi d’alternatives del projecte, per la seva manca de rigorositat. Així mateix recorda que fa més de 2 anys que Costes presentà un projecte per a recuperar ambientalment el sistema dunar que hi ha a Cala Agulla, i que aquest projecte a hores d’ara segueix sense executar-se.

Per això el GOB suggereix la retirada del projecte, l’estudi seriós d’alternatives per tal de resoldre la pèrdua d’arena de la platja i, entre elles, l’execució urgent del projecte de recuperació del sistema dunar.

--

S’adjunta el text complet d’al·legacions

Al·legacions


I. Sobre l’impacte ambiental d’aquest tipus d’actuacions
L’extracció d’arenes submarines per a la regeneració artificial de platges genera un impacte ambiental de sobra conegut, i generalment important, tot i que no sempre ha estat valorat de forma adequada. De fet fins als anys 90 el tema es solventava amb simples “estudis de biosfera” a la zona d’extracció (que de cap manera es podien considerar estudis d’avaluació d’impacte) i cap tipus d’estudi ambiental a les platges a regenerar. La forta oposició de científics i conservacionistes a aquests tipus d’intervencions ha motivat que des de fa uns anys sigui avaluat administrativament el seu impacte ambiental, tot i que els possibles impactes segueixen essent els mateixos. Molt resumidament, els principals punts de conflicte d’aquest tipus d’actuacions serien:

1. Destrucció de comunitats biològiques

L'extracció d'arena i la regeneració o creació de platges suposa un greu deteriorament i fins i tot la destrucció d'algunes importants comunitats biològiques. Aquesta degradació és fruit de diferents conseqüències provocades per l'extracció i dipòsit de l'arena, com són:

a. Destrucció de les comunitats bentòniques.-- El dragat d'una zona suposa la total eliminació de la seva població animal i vegetal. Els efectes a curt termini són dràstics.

b. Destrucció de praderes de Posidonia.-- L'extracció pot afectar directament praderes de Posidonia oceanica, fanerògama marina importantíssima dins el funcionament dels ecosistemes litorals mediterranis.

c. Enterrament de comunitats a la zona d'extracció.-- Part del material succionat és retornat immediatament a la mar per no satisfer les condicions de granulometria requerides. El dipòsit d'aquests materials pot sepultar determinades comunitats biòtiques.

d. Enterrament de comunitats a la zona de dipòsit.-- El procés de dipòsit de l'arena a la platja a regenerar suposa l'enterrament de les comunitats immediatament infralitorals. Això es veu agreujat pel fet que, una vegada dipositada, part de l'arena situada inicialment fora de l'aigua és arrossegada per la mar cap al fons submergit.

e. Turbidès.-- Els materials més fins són abocats a la mar durant el procés de dragat, pel que augmenta considerablement la turbidès de les aigües. Aquest fet perjudica greument les comunitats fotòfiles que oxigenen les aigües i que constitueixen la base de l'ecosistema.


2. Destrucció de recursos pesquers

Les zones d'extracció constitueixen sovint importants zones de reproducció per algunes espècies. El dragat d'aquestes zones suposa l'eliminació d'aquests caladers almanco a curt termini. Les espècies afectades són sovint objecte de pesca artesanal, pel que és aquest sector el més perjudicat per l'activitat extractiva.


3. Efectes sobre el transport natural de sediments i la circulació de corrents

L'extracció suposa la creació de depressions o foses on el nivell dels sediments és considerablement inferior al de les zones colindants no dragades. Aquest fet pot ocasionar un canvi en la dinàmica de transport dels materials que podria afectar, a més a més dels materials submergits, als materials acumulats a les platges properes. Es igualment possible que aquestes depressions puguin interferir en la normal circulació de les corrents costaneres.


4. Provisionalitat

La regeneració és una solució provisional, ja que amb ella no es garanteix la permanència de l'arena a les platges. Així, el manteniment de l'arena a una platja pot implicar a llarg termini successives regeneracions, repetint-se els seus efectes degradants sobre l'entorn biològic. Caldria investigar les causes de la desaparició de l'arena en cada cas i prendre mesures definitives a mig i llarg termini. En aquest sentit, les praderes de posidònia, sovint perjudicades per les extraccions i deposicions, són una important defensa de les platges envers l'efecte erosiu de la mar.


En el cas de la zona d’extracció proposada, es compta amb declaració d’impacte ambiental favorable del 3 de maig de 1996 sobre el projecte de “explotación del yacimiento submarino de arenas para la regeneración de playas en la costa norte de la isla de Mallorca”, més conegut com a jaciment de Banyalbufar. Aquesta autorització no va estar exempta d’oposició i polèmica, tot i que finalment el Ministerio de Medio Ambiente va decidir aprovar-la.

Tot i això, arribat el moment de començar a explotar el jaciment, l’any 2002, per regenerar les platges de Can Picafort-Muro i Cala Millor, ja es va considerar que les determinacions del projecte eren inacceptables, i es plantejaren noves condicions d’extracció molt més restrictives (que de poc serviren, com ara veurem).


II. Sobre les poques garanties ambientals dels projectes

Com hem dit, abans de les extraccions de l’any 2002 i davant la polèmica suscitada per aquest tipus d’actuacions, el Ministerio de Medio Ambiente es va assessorar amb l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), el qual va elaborar informes previs a les actuacions. Pel que fa a l’extracció de Banyalbufar, l’IMEDEA fixava al seu informe, entre altres, aquestes recomanacions:

“- La distancia de la zona de extracción de arenas a la pradera de Posidonia oceanica adyacente ha de ser superior a 200 m
- La distancia de la zona de extracción de arenas a los fondos colonizados por Maërl ha de ser superior a 150 m.
- La profundidad de dragado ha de ser inferior a 30 cm (altura equivalente a la de los ripples).
- El tiempo de retorno de la perturbación (i.e. extracción de arena) no debe ser inferior a 15-20 años, para permitir de esta forma asegurar la recuperación de las comunidades bentónicas de arenas móviles que se perturbarán en la zona de extracción.
...”

Malauradament, aquestes recomanacions no serviren de gaire. Davant les denúncies ecologistes que apuntaven que l’extracció s’havia realitzat fora de l’àmbit autoritzat, la Conselleria de Medi Ambient va encarregar l’estudi “Inspección de la zona de extracción de arenas en Banyalbufar” per tal de verificar els efectes de l’actuació sobre el fons. Aquest estudi indica que

“algo más del 50% de la superficie dragada se encuentra por fuera del área prevista para tales fines. Así mismo, casi un 10% del área dragada afecta directamente en mayor o menor grado a la pradera de la fanerógama marina Posidonia oceanica”.

El despropòsit va ser de tal magnitud que fins i tot el propi IMEDEA va haver de sortir a opinar públicament, declarant que

“La prospección llevada a cabo por investigadores del IMEDEA ha aportado evidencias de que la extracción no se ha ceñido al área delimitada y que la capa de sedimentos extraídos ha superado con creces los 50 cm e incluso superado un metro de profundidad en algunos puntos.”

Davant aquest panorama, en que es plantegen intervencions ambientalment molt impactants i en que fins i tot en els casos amb més “garanties ambientals” els condicionants no es respecten de cap manera, no podem sinó posicionar-nos completament en contra d’aquestes actuacions.


III. Sobre l’estudi d’alternatives

L’estudi d’impacte ambiental analitza molt superficialment altres possibles alternatives d’actuació (o no actuació) sobre la platja. Consideram que aquesta anàlisi és excessivament superficial i poc consistent, i no dóna el pes que es mereix tenint en compte que l’actuació que es planteja és molt delicada.

Per posar un exemple, entre les diferents opcions d’actuació es descarta l’alternativa 1.5 que planteja l’extracció d’arena de la pròpia cala. Entre els motius fonamentals per descartar aquesta opció es citen:

1.    La proximidad de la pradera de Posidonia, comunidad protegida por la Directiva Hàbitats entre otras, y los posibles efectos adversos sobre la misma
2.    La escasez de área en la que extraer sedimentos, lo que fuerza espesores de dragado de 3 m. Esta extracción afectaría a la hidrodinámica de la playa.
3.    La posibilidad de desestabilizar la playa y causar más daños que beneficios.
4.    Turbidez y resuspensión in situ durante la operativa de dragado y depósito de materiales, empeoramiento de la calidad de las aguas.

En relació a aquests arguments hem de dir que:

a)    consideram que és erroni el plantejament inicial de l’actuació, ja que s’estableix com a punt de partida indiscutible que l’objectiu és crear una platja seca de 50 metres d’amplada, per a la que serà necessari aportar un volum d’entre 120.000 i 160.000 metres cúbics (en funció de la granulometria del sediment utilitzat). Efectivament, l’extracció de 160.000 metres cúbics d’arena de l’interior de la cala seria inacceptable, entre moltes altres raons, per allò plantejat als punts 1, 2 i 3.

b)    La turbidesa i resuspensió a la que fa referència el punt 4, a la vista de la composició dels materials, serà encara molt pitjor en el lloc d’extracció previst a la zona d’Estellencs, ja que el sediment és allà molt més ric en fins (llims i fangs). Certament la zona d’extracció d’Estellencs no està prop de cap platja turística, però presenta comunitats biològiques bentòniques tant o més importants que les ubicades a Cala Agulla.

Amb això no volem dir que aquesta alternativa ens sembli adequada, però sí ens sembla inadequat rebutjar-la i acceptar l’extracció del litoral de la costa de Tramuntana amb els condicionants preestablerts (un volum a extreure prefixat per tal de crear una platja amb una amplada que no ha existit en temps històrics) i els arguments tan superficials que s’han utilitzat.


IV. Sobre la gestió integral del sistema platja-duna

El mes d’abril de 2007 es va sotmetre a exposició pública el “Projecte per acondicionament i rehabilitació del sistema dunar de Cala Agulla, terme municipal de Capdepera (Mallorca)”. A les al·legacions presentades per la nostra entitat, tot i fer constar alguns suggeriments que pensam poden millorar l’actuació, vàrem felicitar la Demarcació de Costes per la iniciativa. Pensam que les actuacions en aquesta línia són imprescindibles per garantir la conservació de determinades comunitats biològiques, per millorar l’estat de conservació de la costa i també per millorar l’estabilitat de les platges, evitant la pèrdua d’arena cap a l’interior. En aquest cas concret, suggerim l’execució immediata del projecte. Un plantejament integral del funcionament del conjunt (platja submergida - platja aèria –  duna) sense dubte possibilitarà una gestió més ben fonamentada.


Per tot lo exposat
Sol·licita


Siguin admeses aquestes al·legacions, i s’acordi:

a) Rebutjar el “projecte de recuperació i estabilització de la platja de Cala Agulla, terme municipal de Capdepera, Mallorca”, fonamentat en l’extracció d’arena del litoral de la costa de Tramuntana de Mallorca.

b) Aprofundir en la recerca i anàlisi d’altres opcions d’intervenció ambientalment més acceptables.

Llegir 1339 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 Agost 2017 19:45
DÓNA per AQUESTA CAMPANYA
Les accions per la incidència política, la transformació social i la conservació de la biodiversitat necessiten el teu suport
1€ 3€ Altre import:

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.