Dimecres, 11 Juliol 2012 01:00

11/07/2012 GOB i propietaris de refugis de fauna es reuniren amb la Consellera de Medi Ambient

 

Es va sol·licitar que es descarti la imposició de la taxa anual als refugis de fauna, que suposaria pagar per hectàrea 8 vegades més que els vedats de les societats de caçadors locals

11/07/2012 GOB i propietaris de refugis de fauna es reuniren amb la Consellera de Medi Ambient

Es va sol·licitar que es descarti la imposició de la taxa anual als refugis de fauna, que suposaria pagar per hectàrea 8 vegades més que els vedats de les societats de caçadors locals


 

Ahir ens va celebrar una reunió entre la Consellera de Medi Ambient del Consell de Mallorca i una representació de propietaris de refugis de fauna, acompanyats pel responsable de conservació del GOB, per tal d’abordar el tema de la taxa anual que el Consell planteja cobrar als refugis. Hi assitiren 8 propietaris, de refugis ubicats a Selva, Campanet, Pollença, Felanitx i Porreres.

Fins ara, tant la tramitació com el manteniment dels refugis de fauna estava exempt de qualsevol taxa per part de l’administració. Així, ni l’antiga llei estatal de caça (1/1970) ni la llei balear de Caça (6/2006) contemplen que els refugis hagin de pagar cap taxa, i en conseqüència tampoc està previst aquest impost al decret 106/2010 de transferència de la competència de caça al Consell de Mallorca. Aquesta exempció, que s’ha mantingut al llarg de més de 40 anys, està en la nostra opinió completament justificada per la funció ambiental, social i de recuperació faunística i també cinegètica d’aquests espais.

El Consell de Mallorca planteja un canvi radical de les condicions, amb la tramitació d’una ordenança reguladora de les taxes corresponents a tràmits administratius i serveis en matèria de caça i pesca fluvial a Mallorca. Aquesta ordenança, que ha estat sotmesa a exposició pública i a la qual el GOB hi ha presentat suggeriments, planteja el cobrament de taxes per la tramitació dels refugis i, sobre tot, pel seu manteniment anual. Si prospera la proposta, els refugis de fauna hauran de pagar 17,56 € per Ha i any per les primeres 20 Ha (amb un suplement si la superfície és superior).

La mesura no és només injusta, per gravar amb una taxa una funció pública, socioambiental, i que no comporta cap tipus d’aprofitament particular, sinó que encara va més enllà. Consideram que és clarament ofensiva. Així, l’ordenança planteja, per als vedats de caça normals, una taxa de la meitat (8,80 € per Ha i any). I a més a més, sobre aquesta taxa menor, s’aplica una reducció del 75% per als vedats de les societats de caçadors (suposam que per la seva “funció social”; curiosament aquí això sí que es valora...). Així, als refugis se’ls cobraria una taxa per hectàrea el doble que als vedats de particulars, i 8 vegades superior a la dels vedats de societats de caçadors. Així, es donarà el cas que a un vedat de caçadors locals es pagarà 2,20 € per hectàrea i any per poder caçar (dins una finca que a més a més no és seva) mentre que just a la finca colindant un propietari haurà de pagar 17,56 € per hectàrea per que altres no puguin caçar dins ca seva. Això és injustícia, discriminació i ofensa contra els propietaris de les finques que formen part de refugis de fauna, i un atac claríssim contra aquesta figura de protecció.

Recordem que el consistori pollencí (governat per PP i Lliga Regionalista) va aprovar recentment per unanimitat una moció proposada per l’oposició, en la qual es demana al Consell que no s’aprovi la taxa anual als refugis.

Els propietaris exposaren a la Consellera, Catalina Soler, els greus problemes que han de patir els propietaris de parcel·les que formen part de vedats de caça locals: danys a parets i tancaments, morts i molèsties al ramat, molèsties a l’ús residencial, enfrontaments personals, etc. Recordem que els vedats de caça locals, aprofitats per les societats de caçadors municipals, s’estenen normalment sobre terrenys privats en els quals els propietaris mai han donat el seu consentiment exprés per què s’hi caci. La figura de refugi de fauna prohibeix la caça amb caràcter general (llevat que s’hagi de fer control biològic d’alguna espècie que causi danys) i persegueix la conservació de les espècies silvestres, pel que és una opció molt adequada per als propietaris que no volen que es caci dins ca seva i es volen comprometre amb la conservació de les espècies silvestres.

Segons la Consellera, l’aplicació de la taxa es justifica pel cost de les tasques administratives que implica la gestió dels refugis: revisió de la memòria anual i inspeccions de camp. El GOB va criticar el fet que l’administració de caça del Consell sembli ara més preocupada per controlar la gestió de les zones on no es caça que en vigilar el que es fa allà on sí es caça, i pretengui fer un seguiment tècnic més estricte als refugis de fauna que als vedats.

Sense arribar a cap compromís clar, la Consellera no descartà replantejar la taxa a mig termini. Des del GOB consideram que la supressió de la taxa és la mesura més raonable, per la funció ambiental i d’interès general dels refugis de fauna. Cas que el Consell consideràs irrenunciable el manteniment de la taxa, per al GOB el mínim acceptable seria que no hi hagués discriminació: fer pagar als propietaris de refugis 8 vegades més que a les societats de caçadors és un greuge escandalós, que dóna peu a pensar que la mesura està plantejada com un atac directe als refugis.

 

Llegir 1563 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 Agost 2017 19:51

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.