Dimecres, 16 Març 2011 00:00

16/03/2011 Costes pretén artificialitzar completament Cala Estellencs

16/03/2011 Costes pretén artificialitzar completament Cala Estellencs
El GOB prepara al·legacions al projecte

 


Dimecres, 16 de març de 2011

Costes pretén artificialitzar completament Cala Estellencs
El GOB prepara al·legacions al projecte


La Demarcació de Costes a les Illes Balears (Ministeri de Medi Ambient i de Medi Rural i Marí) ha encarregat un projecte de “recuperació i protecció de la platja de Cala Estellencs”, que en aquests moments està sotmès al tràmit d’exposició pública.

El projecte planteja solucionar l’erosió de la cala amb la construcció d’un espigó, un dic submergit i amb l’aportació d’arena dragada de jaciments submarins. Les dades que resumeixen el projecte són aquestes:

 

- Construcció d’un espigó de 60 metres de longitud i 5 metres d’altura

- Ocupació de 5.366 m2 de fons marí amb els dos espigons, submergit i emergit.

- Destrucció directa de 1.362 m2 de posidònia, i afectació indirecta a altres 2.197 m2.

- Dragat i aportació de 6.500 m3 d’arena.

- Pressupost d’execució: 1’8 milions d’euros.

 


El GOB prepara en aquests moments les seves al·legacions, que es lliuraran abans de la data límit del 10 d’abril, però mentrestant ja podem avançar ens principals arguments que motiven el nostre rebuig al projecte. Són aquests:

1. Afecció greu a zones poblades per posidònia
La Posidonia oceanica és una espècie fonamental en els sistemes naturals litorals de les Illes Balears. Per la seva importància per a la biodiversitat, la Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres considera prioritària la conservació de les praderes submergides que forma aquesta espècie. Recentment la posidònia ha estat incorporada al llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial (Reial Decret 139/2011) i per tant, tal i com estableix la llei 42/2007 del patrimoni natural i de la biodiversitat, està prohibit arrabassar-la o destruir-la intencionadament. L’actuació proposada suposa l’afecció directa (destrucció per ocupació dels espigons) de 1.362 m2 de pradera. Es calcula que a més a més altres de 2.197 m2 es veuran afectats indirectament pels canvis en la dinàmica marítima local generats pels nous espigons.

2. Es proposa extreure arena de zones on no se pot fer
Les dues àrees proposades per a l’extracció d’arenes no reuneixen els requisits necessaris per explotar-les. Una d’elles no coincideix amb cap jaciment autoritzat pel propi Ministeri. L’altra sí que es troba dins una zona autoritzada, però resulta que l’any 2002 ja es va utilitzar com a font dels sediments utilitzats per a la regeneració de diverses platges a Mallorca (Can Picafort i Cala Millor). Hem de tenir en compte, però, que la autorització del jaciment, per tal de minimitzar la multiplicació de l’impacte que suposaria la repetició de dragats sobre la mateixa àrea, ja disposà que “no se volverá a dragar sobre las zonas ya explotadas”.  Per la seva banda l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) al seu informe de febrer de 2002 “Estudio de la zona de préstamo de Banyalbufar”, realitzat per al Ministeri de Medi Ambient, també conclou que “El tiempo de retorno de la perturbación (i.e. extracción de arena) no debe ser inferior a 15-20 años, para permitir de esta forma asegurar la recuperación de las comunidades bentónicas de arenas móviles que se perturbarán en la zona de extracción.” Així doncs consideram que per a l’extracció dels materials no es compleixen els requisits legals per a cap de les dues zones previstes, i tampoc les recomanacions tècnico-ambientals de l’IMEDEA.

3. Un impacte paisatgístic fortíssim
L’actuació generarà un fortíssim impacte paisatgístic a la zona, per la construcció d’un espigó de 60 metres de longitud, en la seva major part amb una cota de 5 metres sobre la mar, i que ocuparia aproximadament la meitat de la bocana de la cala. Aquesta obra, a més de modificar i artificialitzar de forma greu el paisatge litoral, ocultarà als banyistes aproximadament la meitat de l’horitzó marí actualment albirable des de la vorera (la posta de sol es deixarà d’observar).

4. L’estudi d’impacte ambiental reconeix l’impacte negatiu
L’estudi d’impacte ambiental del projecte valora negativament el projecte, indicant un impacte global negatiu (-32) i moderat, amb un impacte sever-crític pel que fa a l’afecció de zones poblades per Posidonia oceanica. El mateix estudi presenta també una valoració tenint en compte únicament els impactes negatius (com suggereixen diversos autors) i en aquest cas el resultat és un impacte negatiu (-40,6) qualificat de moderat-sever.

La solució passa per eliminar les obres fetes fa dècades
Davant això, suggerim al Ministeri la retirada del projecte i la consideració d’altres tipus d’actuacions adreçades a restituir la dinàmica litoral original que en el seu moment mantenia una platja, i que va ser totalment alterada amb les diferents obres que s’han realitzat a la cala des de l’any 1967 (el propi projecte reconeix que aqueixes obres són la causa de la minva de la platja).  Aquestes actuacions podrien consistir bàsicament en la retirada del mur que separa la platja del talús, per tal de restituir així l’aport terrestre de materials a la platja mitjançant l’acció erosiva marina, i en la realització i manteniment de mesures complementàries al talús per tal de garantir la seguretat dels visitants.

 

Llegir 1531 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 Agost 2017 19:43
DÓNA per AQUESTA CAMPANYA
Les accions per la incidència política, la transformació social i la conservació de la biodiversitat necessiten el teu suport
1€ 3€ Altre import:

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.