Dimarts, 24 Mai 2016 11:57

Dia europeu dels parcs: S’Albufera de Mallorca en estat greu, i la Serra de Tramuntana protegida sobre el paper, dos exemples dels nostres parcs

El GOB aprofita l’efemèride per reclamar al Govern que atorgui a la conservació dels espais protegits la importància que mereix


Avui es celebra el Dia Europeu dels Parcs, recordant la declaració dels primers parcs nacionals europeus a Suècia, l’any 1909.

A les Illes Balears el primer parc en ser declarat fou s’Albufera de Mallorca, l’any 1988, i el darrer fins ara és la Serra de Tramuntana, el 2007. En conjunt disposam d’un parc nacional (Arxipèlag de Cabrera), 6 parcs naturals (S’Albufera de Mallorca, Mondragó, Sa Dragonera, Península de Llevant, S’Albufera d’Es Grau i Salines d’Eivissa i Formentera), un paratge natural (Serra de Tramuntana), 2 reserves naturals (S’Albufereta, i Vedrà, Vedranell i illots de ponent d’Eivissa), i 2 monuments naturals (Fonts Ufanes i Torrent de Pareis).

Aprofitant l’efemèride, el GOB recorda la situació dels nostres parcs i repassa com exemples la situació a s’Albufera de Mallorca i a la Serra de Tramuntana, el primer i el darrer espai natural declarats a les Illes Balears i que pateixen en aquests moments problemàtiques ben diferents.


S’Albufera, en caiguda lliure

S’Albufera de Mallorca és la zona humida més gran i important de les Balears, mantenint hàbitats aquàtics d’importància comunitària i espècies en perill d’extinció, i presentant en el seu conjunt una biodiversitat extraordinària que l’ha feta mereixedora de la consideració de zona humida d’importància internacional emparada pel conveni de Ramsar. Entre la seva fauna destaquen les poblacions d’aus, moltes d’elles corresponents a espècies amenaçades i que constitueixen el principal atractiu pels visitants.

L’aigua és l’element fonamental d’aquest espai natural, i de la seva qualitat depèn la salut de l’ecosistema. Si bé els problemes de contaminació de l’aigua a s’Albufera són antics, la situació ara és més greu que mai. L’aigua procedent de la depuradora de sa Pobla (mal depurada), els abocaments del sistema de depuració de la platja de Muro (habituals a l’estiu), la sobreexplotació de l’aqüífer que nodreix s’Albufera amb aigua dolça i l’abús d’agroquímics a l’entorn del parc han contribuït a un empitjorament de la qualitat de l’aigua de s’Albufera fins a nivells mai vists. A n’això afegir dos factors agravants: la proliferació descontrolada de la població de carpa, espècie exòtica introduïda, que remou el sediment i mobilitza els fosfats acumulats durant molts d’anys (procedents principalment de la depuradora de sa Pobla), i també l’escassesa de pluges dels darrers anys.

 

 

Així, s’Albufera s’està salinitzant i eutrofitzant, i estam assistint a un canvi ambiental accelerat que genera pèrdua de biodiversitat. Les poblacions d’aus estan canviant, i minven les d’aquelles que són més exigents amb la bona qualitat de l’aigua. [1] [2]

Davant tot això, la Conselleria de Medi Ambient ha anunciat enguany l’encomana d'un estudi per plantejar la millora de l’aigua que arriba al parc des de la depuradora de sa Pobla; no sembla idò que la solució pugui arribar aviat. No s‘han establert com a prioritats urgents la reforma de la depuradora de Sa Pobla, ni la limitació de l’extracció d’aigua de la font de Sant Joan (que nodreix s’Albufera, però sobre tot abasteix les urbanitzacions litorals), ni l’ambientalització del model agrari perifèric, ni es disposa de cap pla per combatre de forma suficient la població introduïda de carpa. Les mesures gestores van, en el millor dels casos, a un ritme infinitament lent i són de poca potència en relació al canvi ambiental de gran magnitud que s’està produint.


La Serra de Tramuntana, en stand-by

La Serra de Tramuntana és l’espai natural més gran de les Illes Balears, amb un paisatge espectacular i una biodiversitat extraordinària, amb un nombre altíssim d’endemismes vegetals i animals i una presència molt important d’espècies amenaçades i hàbitats comunitaris de conservació prioritària.

Però 9 anys després de la seva declaració com a paratge natural la Serra és gairebé un espai protegit únicament sobre el paper. La passada legislatura es va desmantellar el seu equip de gestió, que fins ara no s’ha recuperat. Presenta idò gravíssimes deficiències (quan no mancança) en àrees fonamentals de gestió, com la informació i atenció als visitants, la instal·lació i manteniment d’infraestructures d’ús públic, el seguiment de l’evolució dels hàbitats naturals, la vigilància, … No es disposa de cap instrument de planificació a mig termini (PRUG) i ni tan sols ha estat constituïda la junta assessora, organisme consultiu i de participació social que sí tenen els altres parcs i reserves.

La Serra rep una pressió pública creixent any rere any, i es publicita com espai protegit i patrimoni mundial de l’Unesco, però no disposa d’instruments de gestió per harmonitzar aqueixa pressió i garantir la conservació del seu patrimoni natural. Una situació altament arriscada que pot derivar cap a la degradació de l’espai.


Per conservar fa falta pressupost

Els altres espais naturals protegits no estan exempts de problemàtica, clar, especialment derivada de la manca de pressupost suficient. La destralada pressupostària perpetrada durant el mandat de l’exconseller Gabriel Company no s’ha superat per ara, i el dèficit econòmic segueix impossibilitant la gestió mínima necessària per recuperar i mantenir un bon estat de conservació als parcs.

Així, aprofitam avui per reclamar al Govern que atorgui a la conservació dels espais protegits la importància que requereixen, i que en conseqüència els doti amb un pressupost suficient per dignificar la seva gestió

 
Llegir 2659 vegades Darrera modificació el Dimarts, 01 Agost 2017 20:09

festedelgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.