S’incrementa la protecció legal, però la millora en la conservació ha estat escassa
Avui es celebra el dia mundial de les zones humides, per commemorar l’aniversari de la signatura del Conveni de Ramsar (Convenció sobre zones humides d’importància internacional) que tingué lloc el 2 de febrer de 1971. L’objectiu d’aquest acord és garantir la conservació d’aquests espais d’alta biodiversitat i gran importància ecològica i econòmica.
Pel seu valor, les zones humides tenen una consideració especial a la normativa ambiental (cap altre ecosistema concret ha estat objecte d’un tractat internacional tan important). A la Mediterrània la importància és encara major, ja que les zones humides ocupen un percentatge molt petit del territori, han patit greus amenaces (dessecació en molts de casos) i actualment segueixen patint problemes molt diversos que les posen en risc.
Aprofitant la data, i tenint en compte que enguany finalitza l’actual legislatura a les Balears, el GOB repassa breument els aspectes més destacables en la conservació de les zones humides de Mallorca al llarg d’aquests 4 anys.
Increment de protecció legal a 5 zones humides
Els avanços en aquest sentit han estat importants, ja que s’han aprovat mesures de protecció legal per alguns espais molt importants que encara no estaven emparats per figures de protecció adients. Així:
– El Salobrar de Campos i les Salines de la Colònia de Sant Jordi formen part del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, declarat el juliol de 2017.
– Maristany i la part final del torrent de Son Real han estat declarats Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) el passat gener.
– A s’Albufera de Mallorca s’ha iniciat el procés d’ampliació per incorporar 418 hectàrees de zona humida que fins ara no formaven part del parc natural.
Hem de dir però que aquestes mesures, tot i que molt importants, suposen per ara bàsicament protecció preventiva, i que encara no han implicat el desenvolupament de mesures de gestió per a la restauració i conservació ambiental.
Es manté la problemàtica de fons a s’Albufera
La zona humida de s’Albufera de Mallorca, la més important de les Balears i que en atenció als seus valors fou incorporada per part de l’estat espanyol al Conveni de Ramsar, segueix patint una greu problemàtica hídrica per eutrofització i salinització, tal i com hem denunciat al llarg dels darrers anys. Les mesures adoptades per la Conselleria de Medi Ambient no han generat cap canvi substancial de la situació, i dubtam que puguin invertir el procés de degradació. La insuficiència d’aigua de bona qualitat, a causa de la sobreexplotació de l’aqüífer de Sa Pobla, limita absolutament la possibilitat de recuperació de la zona humida. El 2017 fou incorporada per part de Birdlife International a la llista de “IBA in danger”.
Conflicte entre gestió hídrica i conservació de la biodiversitat
Les passades setmanes hem assistit a la destrucció de més de 15 quilòmetres de vegetació natural al Lloc d’Interès Comunitari de Na Borges. L’estatus protegit d’aquest espai no ha evitat que, amb l’excusa de la recuperació de zones afectades pels aiguats del passat octubre, s’hagi arrasat absolutament el torrent. Queda així greument en entredit el blindatge de les zones humides protegides davant les actuacions d’enginyeria de la pròpia administració ambiental.
La planificació hídrica gira l’esquena a la conservació de les zones humides
El govern ha impulsat una revisió del Pla Hidrològic per adaptar-lo als requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua, però tot i aquesta oportunitat no s’ha aprofitat per reforçar les mesures de restauració i conservació de les zones humides. Així, no es preveuen mesures especials per garantir el cabal ecològic mínim que necessita s’Albufera de Mallorca per millorar el seu estat hídric, i d’altra banda és evident que a la vista de com s’ha actuat a Na Borges tampoc es valora com pertoca la importància ecològica de la vegetació de ribera.
En conclusió podem dir que en aquesta legislatura els avanços el protecció legal de les zones humides han estat importants i es valoren molt positivament, però observam una clara insuficiència de les mesures de gestió aplicades a la recuperació i conservació dels espais. Cal passar de la protecció sobre el paper a la conservació «in situ».
