Consideram que aquesta opció és més convenient que la creació de la reserva marina que impulsa la Conselleria de Medi Ambient
Avui el GOB ha remès a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca els seus suggeriments davant la tramitació d’un decret per a la creació de la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera.
Recordem que la iniciativa parteix de la proposta de diverses entitats socials d’Andratx, que el gener de 2015 propiciaren l’aprovació d’una moció municipal que insta a la creació d’una reserva marina a sa Dragonera. Posteriorment, a principis de desembre de 2015, el Conseller anuncià l’inici de la tramitació corresponent.
El GOB recorda al seu escrit que actualment ja existeixen dos espais protegits en l’àmbit immediat de sa Dragonera :
– El parc natural de sa Dragonera, limitat al territori terrestre de Sa Dragonera, Pantaleu, Mitjana i Calafats, segons estableix el Decret 7/1995.
– El LIC-ZEPA ES0000221 Sa Dragonera, que inclou l’àmbit del parc natural de sa Dragonera més un entorn marí perifèric, sobre aigües interiors i exteriors, segons el Decret 28/2006.
La proposta de nova reserva marina no coincideix amb l’àmbit del LIC-ZEPA, pel que implicaria la delimitació d’un nou àmbit protegit
En verd, àmbit del parc natural de sa Dragonera. En ratllat vermell, LIC-ZEPA ES0000221 Sa Dragonera. En morat, la proposta d’àmbit de la reserva marina plantejada per la Conselleria de Medi Ambient.
Consideram que l’existència de diferents àmbits de protecció, amb instruments de planificació diferents i també amb diferents competències gestores, no és la millor via si es persegueix optimitzar la gestió, en termes d’eficàcia i eficiència i també de coherència ambiental. La declaració d’una reserva marina amb l’àmbit suggerit a l’esborrany de Decret complicaria la situació.
Per això consideram que la proposta, plantejada per la Conselleria de Medi Ambient, de declaració d’una reserva marina a l’entorn de sa Dragonera no és la millor opció per a la protecció i conservació de la zona. Com alternativa, suggerim l’ampliació del parc natural de sa Dragonera segons aquesta delimitació:
En ratllat vermell, LIC-ZEPA ES0000221 Sa Dragonera. En línia blava, límit del paratge natural de la Serra de Tramuntana. En taronja superposat, proposta d’ampliació del parc natural de Sa Dragonera.
Aquesta proposta:
– Simplifica la zonificació de l’àrea, amb un sol àmbit (parc natural) que engloba l’altra figura de protecció vigent a la zona (LIC-ZEPA).
– Simplifica la gestió, a efectes de planificació i normativa. Caldrà conjuntar les determinacions del pla de gestió de la futura ZEC-ZEPA amb el PRUG del parc natural, el qual incorporarà les regulacions pesqueres i altres aplicables a l’àmbit marí.
– Simplifica la vigilància, gràcies a la unificació de l’àmbit.
– Optimitza recursos humans, amb una única Direcció General implicada, un únic equip tècnic, un únic equip de vigilància, …
– Inclou l’entorn marí immediat a una de les majors colònies conegudes de Puffinus mauretanicus (espècie llistada en perill crític per la UICN i catalogada en perill d’extinció a nivell estatal), fet que facilitaria progressar en la seva gestió conservacionista.
– Dóna més consistència, a efectes de vigilància i gestió, a l’àrea marina del paratge natural de la Serra de Tramuntana situada davant el Morro des Fabioler.
Recordem que, tal i com va dictaminar la Comisión de Estudios del Consejo de Estado, la declaració per part de la CAIB d’un espai natural protegit que incorpori aigües exteriors és possible si es demostra la continuïtat ecològica en relació a les àrees contigües, terrestres o marines, de competència autonòmica. La continuïtat entre els sistemes ecològics de Sa Dragonera i el seu entorn marí han estat evidenciats al Pla de Gestió del LIC-ZEPA ES0000221 Sa Dragonera (en tramitació), i també més enllà d’aqueix àmbit és evident la continuïtat ecosistèmica i la necessitat de la zona per algunes espècies clau, com el virot petit, Puffinus mauretanicus, amb independència de la titularitat administrativa de les aigües.
Amb el plantejament proposat, l’ordenació pesquera en aigües interiors s’atendria als instruments de planificació i gestió del parc natural. D’altra banda, l’ordenació pesquera de la zona marítima d’aigües exteriors s’establiria mitjançant acord amb l’administració estatal.
Per tot això el GOB ha sol·licitat a la Conselleria de Medi Ambient que reconsideri la iniciativa, i que enlloc de declarar la reserva marina es dugui a terme l’ampliació del parc natural de sa Dragonera.
