Voluntaris organitzats pel GOB han vetllat per la reproducció d’aquesta espècie amenaçada
El confinament establert a causa de la pandèmia del Covid-19 ha tingut conseqüències sobre el comportament de la fauna. Algunes menys importants i testimonials, com per exemple l’atracament o internament casual d’alguns animals als entorns més humanitzats, però també d’altres més rellevants, com és aquest cas.
La gavina roja (Ichthyaetus audouinii) és una espècie amenaçada, catalogada com a vulnerable a nivell estatal i objecte d’un pla de conservació a les Illes Balears. La nostra població reproductora és d’unes 800 parelles, la major part establertes a colònies de les Pitiüses.
L’illot de na Guardis, amb una superfície de 2,5 hectàrees, es troba situat prop de la Colònia de Sant Jordi (Ses Salines). En aquest illot, conegut per localitzar-s’hi un jaciment arqueològic de l’època púnica, en el passat la gavina roja hi ha criat de forma intermitent, fracassant els darrers anys. Està situat molt a prop de la costa, del nucli urbà i de la platja d’es Dolç, i per tant té un nivell de freqüentació humana molt elevat. Però el fet que aquesta primavera l’accés de persones hagi estat molt baix a causa del confinament ha facilitat la tranquil·litat necessària i l’establiment d’una gran colònia de gavina roja, d’aproximadament 180 parelles.
Quan es va detectar la colonització de l’illot per part de les gavines es va posar en marxa de forma urgent un dispositiu que ha comptat amb la participació del Parc Nacional de l’arxipèlag de Cabrera (que ha cedit materials i instal·lacions), l’Ibanat, el Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria de Medi Ambient i Territori i el GOB, i la col·laboració de Ports de les Illes Balears i de la policia local de Ses Salines. Així, al llarg de 5 setmanes els voluntaris coordinats pel GOB han realitzat tasques de vigilància per tal d’evitar molèsties a la colònia de cria, informant els navegants que han desembarcat a l’illot. Per això han comptat amb dues piragües aportades pel Parc Nacional, mitjançant les quals s’han desplaçat fins a l’illot quan ha estat necessari intervenir.
El dispositiu de vigilància ha estat present 27 dies (no es va desplegar els dies de pluja o mala mar) amb torns de matí i/o capvespre. Els 48 voluntaris participants han totalitzat 370 hores de feina, a les que hem de sumar la dedicació del GOB com entitat coordinadora. Volem posar en valor aquesta aportació desinteressada i important, quantitativa i qualitativament, difícilment assumible (per disponibilitat i per cost) amb personal administratiu amb la urgència que era necessària. La Conselleria té previst fer dia 23 un acte de reconeixement a la tasca dels voluntaris.
Durant la campanya s’ha intervingut en 91 ocasions, informant a 195 persones. En general la resposta ha estat molt receptiva, i la majoria de navegants han abandonat l’illot immediatament o han desistit de desembarcar-hi. Tot i que la zona típica de desembarc ja té senyalització informativa, instal·lada per Medi Ambient, que adverteix sobre la presència de la colònia de cria i la inconveniència de caminar per l’illot, no sembla que això sigui suficient. La presència dels voluntaris ha estat determinant.
Ara els polls, molt crescuts i per tant menys sensibles a les molèsties, ja es disposen a abandonar la colònia i a dispersar-se, arribant alguns fins a la costa atlàntica africana. Un èxit reproductor al que sense dubte ha contribuït la intervenció del voluntariat del GOB. No ens cansarem d’agrair la participació fonamental dels voluntaris per aquesta i altres intervencions de la nostra entitat.
Tot i això ha quedat ben palès que na Guardis pateix un nivell de freqüentació molt elevat, incompatible amb les necessitats d’una colònia reproductora de gavina roja, i que si es vol mantenir aquesta colònia de cria en anys propers farà falta regular-hi l’accés legalment, almanco entre els mesos de març i juny, i disposar del personal necessari per a donar compliment a la regulació.
Amb caràcter general, el GOB recorda que els illots són sistemes naturals molt delicats, on en alguns casos hi viuen espècies úniques, i per tant demana a la ciutadania que no hi desembarqui.
