L’actual dotació d’agents de medi ambient no pot abordar la pressió mediambiental que pateixen les Illes
És la tònica habitual. Els ciutadans i les organitzacions ambientals detectam i denunciam públicament els impactes mediambientals que es produeixen de forma quotidiana, sense que els agents de l’autoritat donin a basto ni per detectar-los ni per reaccionar ràpidament contra ells.
La manca de presència preventiva i d’intervenció dels agents de medi ambient està generant una sensació generalitzada d’impunitat. Ho hem vist i denunciat, per posar alguns exemples, a llarg de les darreres setmanes: fondeig d’embarcacions sobre posidònia, circulació de cavalls sobre dunes, aparcaments a zones protegides, … Les il·legalitats que lesionen el medi natural són habituals.
Aquest vaixell va estar fondejat durant hores sobre posidònia dins el Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, davant el retard en l’actuació dels Agents de Medi Ambient.
La vigilància als espais protegits és escandalosament insuficient. Al parc natural de s’Albufera de Mallorca (el nostre espai més veterà) només es compta amb un agent de medi ambient i amb dedicació no exclusiva. Mai al llarg de la seva història el parc ha tingut un nivell de vigilància més baix; malauradament s’està convertint en una situació normal, mentre en altres moments hi va haver fins a 4 persones realitzant tasques de vigilància. El paratge natural de la Serra de Tramuntana compta, els caps de setmana, amb 2 agents per vigilar 63.000 hectàrees… Són només dos exemples, i corresponen a espais del més alt nivell de protecció. A la resta d’espais de la Xarxa Natura 2000 que no són parcs o reserves la situació és evidentment molt pitjor.
Recordem que és fonamental que les tasques de vigilància siguin realitzades per personal que tengui la consideració d’agent de l’autoritat. La Conselleria de Medi Ambient atorga funcions de vigilància i informació a empreses privades (cas del servei de vigilància del fondeig sobre posidònia) o a personal contractat a través de l’IBANAT (celadors d’espais protegits) però en aquests casos només poden realitzar funcions informatives, ja que no tenen la condició de policia judicial (entre altres coses per iniciar un procediment d’infracció) i cas de detectar una il·legalitat hauran de requerir la personació d’un agent de l’autoritat (agent de medi ambient, guàrdia civil, policia nacional o policia local).
En relació a la mitjana estatal, els agents de medi ambient a les Balears han de vigilar un 58% més de superfície als espais protegits de la xarxa Natura 2000, i només Extremadura té un nivell de vigilància inferior al nostre als seus espais naturals.
Gràfica 1. Nombre d’hectàrees d’espais protegits Natura 2000 que li corresponen a cada agent mediambiental.
La quantitat d’impactes té una relació directa amb la densitat de població sobre el terreny. I aquí només estam superats per Madrid, una dada però que podem considerar deformada per la magnitud de la ciutat. Així idò, podem considerar que som els líders indiscutibles. La relació entre el nombre d’habitants i el d’agents de medi ambient a les Balears multiplica per més de 3 la mitjana estatal.
Gràfica 2. Nombre d’habitants en relació a cada agent mediambiental.
Lògicament les Balears tenen unes característiques especials que fan el seu cas diferent al d’altres comunitats (illes, amb un percentatge important de superfície protegida i amb una alta densitat poblacional). Comparem idò amb el cas més similar, el de Canàries:
Gràfica 3. Superfície i nombre d’habitants en relació a cada agent mediambiental, a Balears i a Canàries.
Així, a les Balears cada agent de medi ambient ha de vigilar gairebé el doble de superfície i aproximadament el 50% més de població que el seu col·lega canari.
La situació és escandalosa.
Estam cansats d’escoltar que el medi ambient és una prioritat, però a l’hora de repartir els recursos disponibles les xifres són molt clares. Cal que el Govern prioritzi i acordi sense més demora un increment suficient dels agents de medi ambient, per compensar el dèficit històric i per poder abordar les necessitats d’unes illes amb una riquesa natural extraordinària amenaçada per una població molt densa i creixent. Els increments testimonials, com els que sembla es plantegen des de la Conselleria de Medi Ambient a curt termini, són absolutament insignificants. Des del GOB consideram que l’objectiu a mig termini ha de ser duplicar els efectius, i amb caràcter immediat s’han de fer passes en aquesta direcció.
