Consolida així un projecte del 2005 executat pel PP, i que comptà amb l’oposició del GOB i de la direcció del parc natural
En les darreres setmanes s’estan realitzant obres d’eixamplament i adequació per al trànsit de vehicles del camí de s’Esquena Llarga, a la finca pública d’Aubarca (Parc Natural de la Península de Llevant)
Es tracta d’un antic camí de carro inventariat al catàleg de camins del terme municipal d’Artà (Fodesma, 2003), del qual a l’ortofoto de l’any 1956 ja només era apreciable la part més propera a la mar, entre el coll de les Esparagueres i la caseta des Senyor (actual refugi de s’Arenalet d’Aubarca). La resta del camí ja era un simple tirany, en molts trams perdut. A la següent ortofoto disponible (1984) el camí ja havia desaparegut en la seva pràctica totalitat, ocupat per la garriga. Aquesta situació es mantenia l’any 2003, quan al catàleg de camins ja s’exposa que bona part del traçat s’havia perdut, recolonitzat per la vegetació.
El 2005 la Conselleria de Medi Ambient, dirigida per Jaume Font hi realitzà obres per tal d’ampliar el tirany i habilitar el traçat per al trànsit de cotxes tot-terreny. El GOB va denunciar la situació, ja que implicava la construcció d’un camí de tipologia diferent a la preexistent i afectant a una zona que al PORN del parc natural està qualificada com Àrea de Conservació i com Àrea de Conservació Predominant. Aquestes darreres són les àrees més valuoses del Parc, teòricament amb els majors nivells de protecció. Segons el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals del Parc, “són Àrees de conservació predominant aquelles àrees ocupades per hàbitats naturals que presenten una importància de primer ordre..” i “tindran com a funció fonamental la preservació dels hàbitats que contenen, a més de la conservació o restauració dels valors naturals, el manteniment de la qualitat paisatgística i els usos tradicionals de la zona.” La direcció del parc natural va informar contra la construcció del camí, però la Conselleria en va fer cas omís.
Ortofotos dels anys 2002, quan el tirany gairebé no s’aprecia, i del 2006 després de les obres de construcció del camí (al centre de la banda desforestada, una faixa auxiliar contra incendis).
Finalment el camí només va ser utilitzat per al trànsit parcialment, a la part més alta i plana, ja que en la baixada cap a s’Arenalet el traçat presenta punts amb molta pendent que al poc temps foren afectats per processos erosius fent-lo poc practicable per als cotxes. Al llarg de la darrera dècada bona part del traçat ha anat recuperant la seva naturalitat, mentre a les zones de més pendent els processos erosius s’han anat agreujant.
Però ara, sorprenentment, la Conselleria de Medi Ambient dirigida per Vicenç Vidal, emparada en l’excusa de actuacions d’emergència a camins afectats pels aiguats del passat mes d’octubre (com es pot apreciar a la retolació) dóna una nova empenta al projecte llançat baix el mandat de Jaume Font.
Hem de dir que aquesta consideració “d’emergència“ ens sembla oportunista i fins i tot fraudulenta, ja que l’estat actual del camí, recolonitzat per la vegetació i erosionat al llarg de la darrera dècada, no és en absolut atribuïble a l’episodi de pluges intenses del passat octubre.
Les obres, en les que intervé maquinària molt potent, afecten fins ara uns 1.900 metres, i en restarien almanco 1.200 més per arribar al refugi de la caseta dels Oguers (o 2.000 si es pretén que les obres arribin fins al refugi de s’Arenalet; no hem pogut accedir al projecte, ja que no ha estat sotmès a exposició pública).
A les següents imatges es pot apreciar l’estat del camí, recolonitzat per la vegetació, i del tram en que ja s’han fet obres d’ampliació.
El rerefons: l’accés als refugis
Els refugis de la caseta dels Oguers i de s’Arenalet són dues instal·lacions gestionades per l’IBANAT que gaudeixen d’una gran demanda d’ús públic. Són, per tant, a primera vista unes instal·lacions altament rendibles econòmicament. Bona part del seu èxit es fonamenta en el model: són refugis que a part d’un bon nivell de comoditat (eren els “xalets” dels anteriors propietaris d’Aubarca) ofereixen servei de transport als equipatges i queviures dels usuaris. Es diferencien així de la tipologia habitual de refugi, en el qual l’usuari porta tot el que necessitarà durant la seva estada.
Refugi de s’Arenalet
Són d’altra banda, per això, unes instal·lacions poc sostenibles ambientalment. L’accés per a la seva gestió (neteja, manteniment, transport de queviures dels visitants, etc) implica cobrir en vehicle tot-terreny una distància de 9.200 m de camí des del centre administratiu del parc natural (s’Alqueria) i per tant des de la via asfaltada més propera. Pensam que precisament la reducció d’aquesta distància, per facilitar la gestió dels refugis, és una de les motivacions principals per habilitar aquesta nova via d’accés.
Així, davant el que hem exposat, en la nostra opinió,
– ens trobam davant un projecte fraudulent, que aprofita oportunament finançament per a la restitució de danys a causa dels aiguats i els destina a una finalitat diferent, ja que és ben evident que la situació del camí dies abans de les pluges del passat octubre no tenia gaire a veure amb el que s’està construint. Certament el camí obert el 2005 s’havia anat degradant a causa de l’erosió de la pluja, però el seu estat no és en absolut atribuïble a les pluges de fa 4 mesos.
– l’actuació genera un impacte ambiental important a una zona altament sensible del parc natural. Aquest impacte, que no ha estat avaluat, ve generat tant per l’ampliació del camí com pel trànsit habitual de vehicles que implicarà a una zona d’elevada naturalitat que fins ara no patia aquest ús. Recordem que la direcció del parc natural va informar contra el projecte del PP, unes obres que ara Medi Ambient encara amplia.
– el projecte facilita la consolidació d’un model de refugi altament insostenible des del punt de vista ambiental, situant així la rendibilitat econòmica per damunt dels objectius de conservació del parc natural. Consideram que cal repensar com encaixar l’oferta d’allotjament al parc sense que aquesta condicioni negativament altres aspectes de la gestió conservacionista.
Aquesta actuació ens sembla del tot impròpia d’un govern sensible i respectuós amb el patrimoni natural de les muntanyes d’Artà.
Davant tot això, demanam a la Conselleria de Medi Ambient la paralització immediata de les obres al camí, la renuncia a la pretensió d’habilitar-hi el trànsit habitual de vehicles, i la revisió del model de gestió de les instal·lacions d’allotjament al parc natural.
