A més de la meitat dels illots es pot accedir lliurement sense autorització, posant en perill la seva biodiversitat
Les petites illes i illots de les Balears són joies del nostre patrimoni natural. La seva separació física de les illes majors ha generat en alguns casos l’evolució de tàxons exclusius, que en tot el món només viuen en aquests pocs metres quadrats enmig de la mar, i on s’han pogut preservar d’alguns impactes greus (com la introducció d’espècies invasores) que han afectat i afecten les illes majors. El cas més conegut és el de les sargantanes, però comptam també amb un nombre important d’endemismes invertebrats i també alguns endemismes vegetals. D’altra banda, amb un litoral bastant o molt humanitzat a les illes majors, els illots són reductes per a les espècies d’aus marines que s’hi troben més segures per a descansar i en certes ocasions reproduir-se.
El recentment publicat Atles de les petites illes i els illots de les Balears inventaria 149 illots que compleixen el criteri de comptar amb la presència de plantes vasculars o fauna terrestre.
Segons l’anàlisi realitzada pel GOB, 121 d’aquests illots estan emparats per figures de protecció (81,2%), ja que formen part de parcs naturals, parcs nacionals (Cabrera), reserves naturals o espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC, LIC o ZEPA). Els 28 restants (18,8%) no estan emparats per cap figura de protecció d’espais naturals.
Aquestes dades són bastant positives a primera vista, tot i que si observam la situació per illes veurem que el percentatge de protecció és diferent, amb casos com Cabrera o Formentera, en els que la totalitat dels illots formen part d’espais protegits, i per altra banda Eivissa, Menorca i Mallorca, on sí que ens trobam amb un percentatge de manca de protecció que oscil·la entre el 20 i el 25% dels casos.
Malauradament la protecció d’un espai natural amb alguna de les diferents figures disponibles no sempre significa l’existència d’un marc d’ordenació dels usos, i quan aquest existeix també ens podem trobar que resulti insuficient per abordar les necessitats de conservació dels illots.
Així, bona part dels impactes que pateixen els illots són causats per l’accés de persones, que poden general molèsties greus a la fauna present (generant mortalitat o fracàs en la reproducció) o facilitar l’accés d’espècies depredadores o invasores. Si revisam quina és la situació del conjunt dels illots pel que fa a la disponibilitat de marc legal que reguli l’accés de persones ens trobam que a més del meitat dels illots (82, el 55% del total) es pot accedir lliurement i en qualsevol època de l’any sense haver de comptar amb cap tipus d’autorització.
De bell nou la situació és diferent per a cada conjunt d’illots, i de forma molt accentuada. Així, mentre a Cabrera i Formentera l’accés als illots està regulat en el 100% dels casos, a Eivissa es regula a menys de la meitat (44%), a Menorca al 34% i a Mallorca a només el 15% dels casos.
En un panorama balear de creixement poblacional, d’increment de les activitats ciutadanes al medi natural i de popularització de mitjans de navegació econòmics i per tant accessibles a una part important de la població (caiacs i taules de paddel-surf), la pressió als illots està experimentant un increment molt important.
Pel que fa a les aus, l’impacte pot passar desapercebut en la majoria dels casos, ja que la presència freqüent de persones fa que les espècies que potencialment s’hi podrien instal·lar desisteixin de començar el procés reproductiu o fracassin en els primers estadis. Però en alguns casos excepcionals el conflicte es fa ben evident. L’any passat, afavorida pel confinament total dels primers mesos de la primavera, es va instal·lar a l’illot de na Guardis (Ses Salines, Mallorca) una gran colònia de cria de gavina roja (Ichthyaetus audouinii). Voluntaris del GOB, en coordinació amb la Conselleria de Medi Ambient i Territori i la col·laboració de Ports de les Illes Balears i de la policia local de Ses Salines, dugueren a terme un dispositiu de vigilància i informació al llarg de 27 jornades amb la finalitat de garantir la tranquil·litat necessària a la colònia de cria, evitant el desembarc de persones en 91 ocasions. Especialment durant el període d’incubació dels ous, una molèstia de pocs minuts pot significar el fracàs de moltes parelles.
Resulta evident la necessitat de dotar el conjunt dels illots amb mesures legals que permetin regular l’accés de persones com a mínim en determinats moments de l’any. Les vies legals per assolir-ho són diverses.
Així, 49 dels illots que no disposen de limitació d’accés formen part d’espais de la xarxa Natura 2000 que encara tenen pendent l’aprovació dels corresponents plans de gestió, i es podria aprofitar aquests procediments per incorporar la regulació d’accés. Malauradament ja fa 9 anys que incomplim el termini que ens havia fixat la Comissió Europea per a l’aprovació d’aquests plans de gestió. L’impuls a l’aprovació dels plans de gestió Natura 2000 ha de ser una prioritat, ja que són necessaris per regular l’ús públic però també per a moltes altres accions necessàries per a garantir la conservació i recuperació dels seus hàbitats i espècies.
Altra possibilitat seria la protecció dels illots amb la figura de microreserva, una categoria prevista a la Llei 5/2005 (LECO) i que encaixa perfectament per als illots, ja que està definida com “els llocs, generalment aïllats i de dimensions reduïdes, en els quals es troben elements naturals determinats d’interès científic i microreserves, espècimens o poblacions animals o vegetals amenaçades o mereixedores de mesures específiques de conservació temporals o permanents”. Aquesta via requeriria l’elaboració prèvia d’un Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) dels illots de les Balears, que hauria d’afectar a tots els illots que no formin part actualment del PORN d’altres espais naturals protegits.
Finalment, quan els illots siguin importants per a determinades espècies catalogades, mitjançant els seus respectius plans de recuperació o conservació es podrien emparar amb la figura d’àrea biològica crítica, prevista al Decret 75/2005.
Les tres possibilitats que apuntam no són incompatibles entre elles (de fet seria convenient aplicar-les totes), però requereixen tramitacions administratives que no són ràpides. Davant la necessitat i urgència d’assegurar la conservació de la biodiversitat dels illots, instam la Conselleria de Medi Ambient i Territori a impulsar amb decisió aquestes o altres possibles vies legals per tal de dotar els illots de la protecció efectiva que necessiten.
Paral·lelament és necessari informar la ciutadania de la inconveniència de visitar els illots, comptin o no amb protecció, ja que especialment durant la primavera i estiu pot tenir uns efectes nefastos sobre algunes espècies. Recordem que l’estiu passat es va denunciar públicament el desembarc de navegants i banyistes a l’illot des Pantaleu, tot i que forma part del parc natural de Sa Dragonera i l’accés no autoritzat està legalment prohibit. Per això demanam també a Medi Ambient un esforç en comunicar públicament la importància i fragilitat dels illots.
