Per primera vegada el repte del canvi climàtic té rang de llei a les Illes Balears.
L’aprovació que s’esperava per avui, ha estat postposada, esperem que per poc temps.
Avui el Consell de Govern havia d’aprovar la Llei de Canvi Climàtic i Transició energètica de les Illes Balears.
Finalment però s’ha retirat de l’ordre del dia del Consell de Govern, sembla que per manca d’un informe de tràmit que no ha arribat a temps
Esperem igualment que al proper Consell de Govern d’agost aquest tema no es demori perquè es tracta d’una llei ambiciosa des del punt de vista de transició de la producció d’energia elèctrica (descarbonització, desfossilització), amb mesures concretes valentes a mig i llarg termini – que consideram que haurien de ser més immediates – però que són aspectes clau per abordar la contribució de les Illes al canvi climàtic i el canvi de model energètic. Dins d’aquestes actuacions però trobam a faltar a la llei, mesures de política activa relatives a l’estabilització i decreixement de la demanda d’energia a les illes i aquelles relacionades amb les infraestructures de transport.
Sens dubte, el més positiu de la Llei és la previsió del tancament progressiu de la central tèrmica d’es Murterar, que consideram però que ha d’anar de la mà, d’un pla de transició laboral. No només pot quedar en un ha de fomentar sinó que la Llei ha d’establir un termini màxim per disposar d’un pla de política activa d’ocupació vinculada a la reconversió dels llocs de feina associats a sistemes energètics en l’àmbit de la transició energètica.
La previsió d’una planificació territorial de la implantació de les renovables de la mà dels Consells Insulars, ens sembla també una mesura imprescindible per preveure les noves infrastructures en funció del potencial i els condicionants territorials i urbanístics que estableixin les illes, apostant – tot i que això no queda definit a la Llei – per l’ocupació prioritària i generalitzada de superfícies ja existents en sòl urbà,per la generació distribuïda de petites instal·lacions properes als punts de consum, afavorint les instal·lacions d’autoconsum amb balanç net.
Un altre aspecte positiu, és l’obligació de les instal·lacions de renovables en grans superfícies comercials i polígons industrials. Cal però que el Govern indueixi aquesta transformació de les teulades amb mesures destinades a possibilitar el canvi de cobertes no idònies, i investigar fórmules d’inversió que impliquin la participació real de la societat també i sobretot com a productors d’energies netes, deixant de banda el paper passiu dels agents socials només com a consumidors.
Que ens queda coix
No preveu la necessitat d’incidir en escenaris de decreixement de la demanda energètica (elèctrica, transport, etc.) que és un tema clau per garantir la transició energètica. No podem mantenir els ritmes actuals de creixement de la demanda energètica associades al consum d’energia elèctrica i de mobilitat.
Canviar el parc de vehicles a elèctric, no és una mesura suficient. Cal reduir el parc de vehicles existents i possibilitar alternatives a través d’una política de mobilitat i territorial amb perspectiva climàtica incidint en les noves infraestructures de carreteres i transport públic.
