EL GOB s’ha reunit avui amb el Director General d’Energia, Aitor Urresti i el cap de Gabinet de la Conselleria, Pep Malagrava per abordar qüestions relatives a la planificació i gestió d’ infrastructures energètiques, amb especial focus a la proliferació de parcs fotovoltaics en sòl rústic a Mallorca.
Davant l’allau de sol·licituds de parcs fotovoltaics en sòl rústic a Mallorca, i la polèmica generada pel Parc Fotovoltaic que AENA projecte a Son Bonet, el GOB ha volgut reunir-se avui amb el Director General d’Energia per demanar que executin les seves competències en termes de planificació d’infraestructures energètiques en coordinació amb el Consell de Mallorca que té la competència en ordenació territorial, tal i com determina la Llei de Canvi Climàtic i transició energètica. Consideram que la planificació energètica – amb les implicacions territorials que comportac- no pot venir imposada per la iniciativa de lucre empresarial, sinó per una política forta enfocada a la sobirania energètica i en el marc d’una transició cap un model menys intensiu en consum d’energia.
Des del GOB hem anat alertant del nou boom de parcs d’iniciativa privada sobre el sòl rústic https://www.gobmallorca.com/que-feim/energia-i-canvi-climatic/el-gob-alerta-d-un-nou-boom-de-parcs-fotovoltaics-en-sol-rustic, i de com això indueix un conflicte innecessari entre territori i renovables, alimentat per la manca històrica de planificació territorial de les renovables i pels episodis successius de grans megaprojectes en sòl rústics. Projecte que han implicat l’oposició dels grups ecologistes i bona part de la societat per significar l’especulació del sòl rústic amb finalitats energètiques.
A banda dels parcs fotovoltaics, el GOB veu amb recel els projectes d’hidrògen prevists a Lloseta i Alcúdia (anunciat per Endesa) i que ara agafen posicions amb la previsible arribada dels fons europeus de Next Generation. L’hidrògen s’està posicionant des del món empresarial-industrial com a “tecnologia verda” partint d’un procés d’hidròlisi de l’aigua no exempt d’impactes ambientals (producció de sossa i clor), que impliquen una forta inversió a la que sembla que es preveuen destinar una bona part dels fons europeus, i per tant doblers públics que se’n van a engreixar noves tecnologies que permetin seguir creixent i guanyar nous àmbits de negoci a les grans elèctriques. En aquest sentit, la Direcció General sembla que no aposta per grans instal·lacions de producció d’hidrògen sinó com a combustible per a determinats sectors com el marítim, l’aviació o les indústries d’alta temperatura que tenen complicada la descarbonització via renovables. En tot cas des del GOB veim amb excepticisme les propostes que sorgeixen del sector privat dins de les seves estratègie de reindustrialització com és el cas de CEMEX a Lloseta o Endesa a Alcúdia i Maó.
En relació als Fons Europeus (Next Generation), el GOB ha tengut coneixement que el Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico ha llançat una “expresión de interés” relativa a “ENERGÍA SOSTENIBLE EN LAS ISLAS en el marco del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia”. Des del GOB hem volgut conèixer de primera ma quins són els eixos estratègics i prioritats que marca la CAIB en el marc de les polítiques que pretén impulsar l’Estat amb els fons europeus.
Des del GOB hem insistit que cal fer els deures amb urgència pel que fa :
1. A la planificació territorial i energètica de les infraestructures necessàries per garantir la sobirania i la seguretat energètica en un marc de transició energètica adaptada al territori. En aquest sentit, directrius clares per tal d’evitar l’especulació del sòl rústic per usos industrials com és el cas dels parcs fotovoltaics en sòl rústic. Una planificació que ha de fer el Consell de Mallorca, tal i com determina l’article 46.2, via plans territorials insulars de les ubicacions prioritàries de les noves centrals energètiques (1).
2. Paralitzar l’allau de sol·licituds que està convertint la Marina de Llucmajor en el polígon de serveis energètics de la illa.
2. Previsió de fons destinats a incentivar les plaques sobre coberta que permetin adaptar-les i impulsar l’autoconsum per a indústries i serveis, ampliant els tamanys d’autoconsum.
2. Definir amb directrius polítiques públiques enfocades a una transició energètica justa, a la democratització de l’accés a l’energia, projectes transformadors de base social com les comunitats energètiques, iniciatives público-comunitàries i público-cooperatives
(1). L’esmentat article estableix que:
“Els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, tot considerant els aspectes següents: a) La suficiència de la font d’energia. b) L’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions. c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona. d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, o les infraestructures de xarxa que esdevindrien necessàries. e) L’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn. f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius i el respecte a les normes d’aplicació directa previstes en l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears. g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats.”
