Govern central i Comissió Europea han establert que a principis d’abril es convocarà la subhasta per valor de 40 milions d’euros per a la instal·lació de parcs fotovoltaics a Balears.
Si els criteris territorials no estan clars, els objectius no avançaran perquè toparan amb els valors agraris, paisatgístics i patrimonials, com és el cas del Parc Fotovoltaic previst al municipi de Selva, que ha generat una forta oposició municial, social i territorial.
A les Illes Balears, disposam per primera vegada d’una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. L’aprovació però de la Llei, no és garantia per si mateixa d’una planificació, en temps i sobre el territori, de la implantació efectiva de les infraestructures necessàries per a la transició, un tema essencial en el cas de les instal·lacions d’energies renovables.
El conflicte energia-territori, ha esdevengut precisament conflicte per manca històrica de planificació territorial de les energies renovables. Especialment quan aquestes s’han d’implantar al sòl rústic comú. Des del GOB fa anys que insistim que aquest no ha de ser el sòl prioritari per a la implantació de l’energia solar fotovoltaica, i que, en el cas que s’hi haguin d’implantar cal condicionar el reconeixement de l’ús compatible de les instal·lacions d’energia renovable en sòl rústic comú, a uns condicionaments de tamany, potència, tipus d’instal·lació, tipus de finançament/inversió de la instal·lació (socialització), etc. No qualsevol instal·lació, de qualsevol dimensió s’ha de poder considerar compatible amb el el sòl rústic comú que ha de preservar prioritàriament els usos primaris davant totes les pressions (urbanístiques, immobiliàries, turístiques,etc.) que ja pateix.
Fixar condicionants prèviament, garanteix que la implantació sobre el territori es faci complint les condicions d’una transició justa cap a un model energètic distribuït, vertaderament just,democràtic i assumible a la nostra escala territorial.
La situació actual
La Llei de Canvi Climàtic estableix en el seu article 46.2 que:
“Els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, tot considerant els aspectes següents:
a) La suficiència de la font d’energia.
b) L’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions.
c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona.
d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, o les infraestructures de xarxa que
esdevindrien necessàries.
e) L’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.
f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius i el respecte a les normes d’aplicació directa previstes en l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.
g) Les necessitats energètiques dels municipis afectats.
No tenim cap constància de que aquesta feina s’hagui començat a abordar, com si que ja ha fet Menorca, fins i tot abans de l’aprovació de la Llei, i ens trobam que:
a) hi ha diverses peticions de nous parcs fotovoltaics en sòl rústic que tornen a generar conflicte: és el cas del Parc Fotovoltaic S’Hort d’en Coll, ubicat al polígon 10 parcel·la 44 de Selva que ha generat una forta oposició i que la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme va informar desfavorablement la setmana passada per impacte visual i afecció al paisatge cultural de la Serra de Tramuntana.
b) s’anuncien línies d’ajuda i foment per a la transició energètica que perdrem l’oportunitat d’aprofitar, perduts en les disquisicions, parc a parc, que dificulten i comprometen la implantació real i efectiva de les renovables. Per exemple, la setmana passada Govern central i Comissió Europea varen avançar que a principis d’abril es convocarà la subhasta per valor de 40 milions d’euros per a la instal·lació de parcs fotovoltaics a Balears. Això animarà a inversors privats a projectar parcs a Mallorca i nosaltres, un cop més, no haurem fet els deures. És llavors quan els criteris de rendibilitat dels inversors i la urgència de la transició, s’imposaran a la implantació racional al territori de les energies renovables i a la més que necessària urgència d’adaptar i prioritzar tot el sòl ja urbanitzat i edificat per a destinar-ne les cobertes a la implantació de panells fotovoltaics, generant conflictes territorials, patrimonials, ecològics i socials que haurien pogut evitar-se.
Per tot això, des del GOB, reclamam que s’habiliti un tràmit d’urgència per a la planificació territorial de les Zones de desenvolupament prioritari que determinin no només “on”, sinó “com” feim compatibles el territori, especialment sòl rústic comú i les renovables. I per fer-ho amb garanties cal que aquest “com” fixi uns condicionaments clar de de tamany, potència, tipus d’instal·lació, tipus de finançament/inversió de la instal·lació (socialització), entre altres criteris clau per garantir la seva viabilitat territorial i social.
