Han desaparegut els compromisos amb la Declaració d’Emergència Climàtica o l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. La voluntat no és diversificar i iniciar així una transició de model enfocada amb aquests compromisos sinó tan sols una voluntat de reactivar la construcció d’infraestructures (aigua i tramvia) per seguir pivotant l’economia de les illes en el binomi turisme-construcció.
La Presidenta Armengol ha anunciat avui l’objectiu de diversificar l’economia a través de la inversió dels fons europeus que arribin en un gran Pacte de l’Aigua i en un transport més sostenible, com la construcció d’un tramvia de la plaça d’Espanya de Palma, a Son Espases.
Desde el GOB i altres entitats venim treballant des de fa temps i insistint en la necessitat de planificar una vertadera diversificació de l’economia per disminuir la dependència excessiva del sector serveis i la indústria turística. Sabem que la crisi sanitària ha posat en evidència la vulnerabilitat del nostre model econòmic i social en paralitzar gairebé la totalitat de l’activitat turística i de tots els sectors econòmics vinculats a aquesta economia de serveis. Però des del GOB i altres col·lectius i entitats socials, fa anys que denunciam també, els impactes del monocultiu turístic abans de la COVID: des de la precarització social, als impactes per sobreexplotació de recursos, a la contribució d’aquesta indústria a la crisi climàtica global.
Per això, tornar al model econòmic pre-covid no pot ser la solució. En aquest sentit, veim amb bons ulls un anunci polític de compromís amb la diversificació econòmica. Però cap a quin model volem transitar? Avui la Presidenta ha anunciat inversions en un Pacte per l’Aigua o millorar la mobilitat amb l’anunci d’un tramvia. Realment creim que així diversificarem? les inversions en millores de la mobilitat integral fa anys que són tan imprescindibles com oblidades, igualment les inversions en matèria de millora de la gestió de l’aigua. En aquests anuncis només veim la intenció de reactivar la construcció d’infraestructures per a mobilitzar l’economia i això, aquí a les Illes no té res de novedós ni està a l’alçada dels reptes de la crisi ecològica i climàtica global a la que haurem de fer front.
La Presidenta ha oblidat la seva declaració d’Emergència climàtica i els seu compromís amb l‘Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. Ha ignorat les demandes que, des de la societat civil, ara i abans de la pandèmia hem anat fent per tal d’aplicar polítiques de compromís vertader i no fer tan sols anuncis de cara a la galeria. És més, hem oferit la nostra feina, les nostres propostes per pensar i abordar col·lectivament, amb tots els sectors, la necessitat de planificar el camí de la transició cap a una economia més diversificada, justa, sostenible i resilient. Hem demanat ampliació del diàleg social més enllà de sindicats majoritaris i patronal. Hem presentat propostes des de diferents sectors de l’ecologisme, l’economia social i solidària, el feminisme, l’economia de les cures, l’agroecologia, l’educació, la cultura i la visió global, a través de La vida al centre que continua treballant per aglutinar iniciatives, propostes i demandes. I la setmana passada presentàvem el Fòrum de la Societat Civil en el que multitud d’entitats i col·lectius diversos ens articulam per exigir un Pla rector de la transició ecosocial i un òrgan de gestió d’aquest pla.
Ara no només cal reactivar, cal reformular i redefinir i això requereix de planificació a mig i llarg termini, lluny de la immediatesa dels grans anuncis polítics. La diversificació no es resoldrà amb un Pacte per l’Aigua i un tramvia. Tampoc els reptes ambientals i ecològics als que haurem de fer front.
Des del GOB demanam serietat i rigor i que el Govern Armengol, més enllà de les polítiques per gestionar la urgènciai l’emergència social – que entenem impresdindibles i urgents – generi els espais de debat, d’escolta de propostes i d’elaboració d’una vertadera estratègia de transició cap a una diversificació que atengui tots els reptes globals i locals, socials i ecològics i el repte climàtic i la justicia social. El Govern Sánchez ho ha fet, creant, per exemple, una “Comissió per a la reconstrucció” al mateix Congrés dels diputats. Cal fonamentar molt bé les decissions que es prenguin avui, perquè aquestes afectaran decisivament el demà i per això a l’hora de prioritzar sectors i activitats s’ha de tenir molt clar a quin model econòmic ens volem dirigir. I això ara mateix veim que el Govern ni s’ho planteja. L’únic objectiu del Govern és reactivar, en absolut reformular, ni reconstruir ni regenerar els espais democràtics de presa de decisions sobre les polítiques que afecten el nostre futur.
En definitiva una actitud decebedora i en absolut a l’alçada dels reptes als que haurem de fer front des de ja i en les properes dècades.
