Sembla ser que via esmena al projecte de llei de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, i altres activitats, el Partit Popular preten donar llum verda a la importació de residus.
30/08/2012 El PP pretén convertir Mallorca en el femer d’Europa
Sembla ser que via esmena al projecte de llei de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, i altres activitats, el Partit Popular preten donar llum verda a la importació de residus
L’estiu passat, ja es va generar una important polèmica en relació a la possibilitat d’importar residus de Nàpols. En aquell moment, les declaracions de la Consellera, Catalina Soler, varen deixar palès que Mallorca està sotmesa a les directrius de la concessionària TIRME, que té, en la incineració, el negoci més rendible. Mallorca està condemnada a patir les conseqüències dels compromisos blindats de TIRME amb el Consell de Mallorca per part de la Sra. Ma. Munar per més de 30 anys.
Dues noves línies d’incineració construïdes sense necessitat i que ara hem de pagar tots els ciutadans (250 milions d’euros), la possibilitat de dur residus de fora, el fracàs de les polítiques de reducció, recuperació i reciclatge posen de manifest la insostenibilitat econòmica, social i ambiental de l’aposta per la incineració i els perjudicis de la concessió a l’empresa TIRME, tantes vegades i durant tants anys, denunciats pel GOB i altres entitats i plataformes ciutadanes.
Com és que quan més residus incinerem (i no reciclem o reduim) més barata serà la tarifa i menys haurem de pagar per la taxa de fems? No seria lògic que quan menys creméssim més s’abaratissin els costos vinculats a la incineració?
Com és que el Consell es veu impossibilitat a baixar la tarifa dels residus? perquè hem de pagar unes incineradores que no tenen menjar? A qui li surt a compte tot això? al ciutadà, segur que no.
El negoci dels residus a Mallorca fa pudor
L’Illa de Mallorca és un dels pocs exemples de l’Estat, en que el servei de tractament de residus té caràcter de servei públic obligatori insularitzat, pel qual es va establir el sistema de gestió indirecta via concessió administrativa1 adjudicada a l’empresa TIRME S.A. fins a l’any 2041. En aquest sentit, TIRME disposa del monopoli dels residus durant més de trenta anys.
TIRME S.A. és un conglomerat empresarial del qual formen part empreses com GESAENDESA, IBERDROLA, FCC i DRAGADOS, reconegudes empreses del sector energètic i de la construcció que basen la seva filosofia en la externalització de les problemàtiques ambientals que causen, i la maximització de guanys, és a dir fan de la gestió dels residus, que hauria de ser un servei bàsic, un negoci basat en la crema de la major quantitat possible de residus per obtenir els majors beneficis i amortitzar l’elevada inversió que ha suposat i suposa el macroforn de Son Reus, ara en fase d’ampliació.
Avui dia podem afirmar que el vertader interès en la concessió del servei públic és el negoci de la incineració. El rentable negoci que suposa, s’amaga darrera iniciatives de maquillatge, com són les plantes de reciclatge que funcionen molt per davall de la seva capacitat i que es venen a l’opinió pública a través del “Parc de Tecnologies Ambientals” i l’anunci de la generació d’electricitat a partir d’un recurs renovable, i per tant, electricitat verda, obviant tota la contaminació associada al procés de la crema de residus (els residus no són un recurs renovable).
La realitat és que cremar surt més rentable que reciclar: la lògica és evident, mentre més residus es cremen i menys es recicla i reutilitza, més energia es ven a la companyia elèctrica GESA-ENDESA i més ingressos es generen. A part de la venda de part de les cendres i escòries generades en el procés d’incineració que són venuts, per exemple, a CEMEX per a fer ciment a la Cimentera de Lloseta.
El GOB ha denunciat reiteradament que la incineració és una solució de final de canonada, insostenible i perillosa, que més s’allunya de les polítiques sostenibles de cicle tancat i 2
malauradament, és l’objectiu estratègic adoptat pels responsables polítics en matèria de residus a la nostra illa. Les dades ho posen de manifest. Amb la posada en funcionament dels nous forns de la incineradora, si es compleixen els objectius dels percentatges que es destinin a incineració que preveu el Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans i suposant unes dades de producció de residus semblants a les actuals, les Illes Balears seran la segona comunitat autònoma amb més capacitat d’incineració de l’Estat Espanyol amb més de 700.000 Tm incinerades anualment, per darrera de Catalunya.
Per a més informació podeu veure l’estudi complet que el GOB va presentar al setembre de 2010: http://gobmallorca.com/informeresidus2010.pdf
