La nova llei de Costes desvaloritza la costa. Enten el litoral com un espai a ocupar i no com un espai a protegir.
10/05/2013. Llei de Costes: privatització i destrucció
La nova llei de Costes desvaloritza la costa. Enten el litoral com un espai a ocupar i no com un espai a protegir.
________________________________________________________________________________________
La reforma de la Llei de Costes, aprovada ahir al Congrés dels Diputats, deixa la costa a mercè dels interessos privats. La costa deixa de tenir sentit de bé públic i pass a ser un recurs mercantil per a l’especulació més dura.
El GOB coincideix amb les entitats ecologistes d’àmbit estatal, com Greenpeace i Ecologistas en Acción, amb els quals col·labora, entre d’altres, en el marc de la Plataforma NO a nuestra costa, en denunciar que la llei inclou una sèrie d’aspectes que canvien l’escenari de la gestió de la costa i obri les portes a la privatització
1. Allarga les concessions de construccions i usos dins domini públic fins a 75 anys, possibilitant operacions de compravenda.
2. Es pot produir una reducció de la Zona de Servitud de Protecció (ZSP) del DPMT a petició dels ajuntaments per a nuclis urbans dispersos passant de 100 metres a 20 metres. És a dir, avançaria l’ocupació urbanística 80 metres cap a la mar en llocs que compleixin criteris com el proveïment d’aigua o llum. Aquestes ZSP són competències de les Comunitats Autònomes (CC.AA.), el que agreuja encara més aquesta modificació legislativa.
Aquest punt podia interpretar-se com a uns sortida per a poder seguir les obres de Ses Covetes, Moli d’en Regalat i tants d’altres llocs.
3. Es privatitzen bona part de les zones humides costaneres excloent de la partió les salines i instal·lacions aqüícoles.
4. Es facilita l’ocupació de la costa entorn dels passejos marítims, possibilitant altre procés renaixentista de la bombolla immobiliària en la costa, desafectant els territoris que queden a l’interior dels passejos marítims, tal com assenyala la disposició addicional tercera. No es tenen en compte els impactes socioeconòmics en els municipis que es poden veure afectats per aquest canvi legislatiu ni la perillositat que pot comportar per a nuclis urbans i periurbans que han construït passejos marítims sobre cordons dunars o parts altes de la pròpia platja. Ja que, aquests llocs s’han vist afectats per nombroses inundacions i danys en els propis passejos que han de ser pagats per l’administració i que poden comportar un risc per a les persones.
5. S’afavoreix l’ús privatiu i exclusiu entorn de l’explotació turística permetent i facilitant festes privades, col·locació de publicitat, instal·lacions de quiosquets per 4 anys, cada vegada més grans i cada vegada més junts.
6. Es permeten arbitrarietats no pròpies d’un Estat basat en el Dret, ja que deixa imprecisions tècniques com les recollides en la Disposició addicional sisena. Exclusió de determinats nuclis de població del domini públic marítim-terrestre, on es dóna un llistat de nuclis urbans que s’exclouen del DPMT sense cap argumentació tècnica. Aquesta vaguetat argumental pot constituir un fet jurídic que fonamenti nombrosos casos d’indefensió jurídica en altres punts del litoral el que, ocasionarà un alt nombre de processos judicials i contenciosos-administratius que poden fer col·lapsar l’activitat efectiva de les Demarcacions de Costes.
7. S’obliden dels fets. La llei està desactualizada ja que en l’escenari actual de Canvi Climàtic, sent la costa un dels llocs més sensibles, es legisla d’esquena al Pla Nacional d’Adaptació de Canvi Climàtic. I es va tramitar en el senat aquesta llei bloquejant les compareixences de la comunitat científica com és el cas de Miguel Ángel Losada Catedràtic de la Universitat de Granada o Juan Manuel Barragán, Catedràtic de la Universitat de Cadis.
Les ampliacions de ports esportius ara seran “bones” pel canvi climàtic
La qüestió del canvi climàtic que és abordada de manera totalment irresponsable i que pretén un cop més justificar noves infrastructures al litoral, ara amb l’excusa que la contribució a disminuir els efectes del canvi climàtic.
És el cas dels ports esportius que ara podran justificar la construcció de nous espigons i ampliacions com a elements de control del canvi climàtic. Així pretenen solventarl el problema construint un simple espigó davant la pujada del nivell de la mar.
