El Reglament General de Costes en el seu article 68 no permet la ocupació, amb instal·lacions fixes, a les platges considerades naturals, que són aquelles en què la seva part posterior tenen terrenys qualificats com a rústics, com és el cas de la qualificació dels terrenys posterior a Cala Deià.
En relació a les informacions aparegudes al mitjans informatius referides a la proposta de denegació per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i on s’informa que l’Ajuntament de Deià ha presentat al·legacions en el sentit d’afavorir la concessió d’aquest bar instal·lat sobre la platja de Cala Deià, creiem adient informar que l’atorgament d’una concessió per a la instal·lació fixa d’un bar i terrassa comportaria un incompliment d’allò previst a la legislació de costes.
Resulta molt clar que el Reglament General de Costes en el seu article 68 no permet la ocupació, amb instal·lacions fixes, a les platges considerades naturals, que són aquelles en què la seva part posterior tenen terrenys qualificats com a rústics, com és el cas de la qualificació dels terrenys posterior a Cala Deià, on se ubica el Bar de Can Lluc.
Per aquest motiu resultaria una clara infracció a la normativa de costes un hipotètic atorgament d’una concessió amb instal·lacions fixes a Cala Deia.
Per altra part també observar que un hipotètic atorgament d’aquesta concessió resultaria nul·la al no haver convocat l’administració competent un concurs per a aquesta instal·lació, doncs al tractar-se d’un ús privatiu per a activitats de serveis lucratius aquestes no es poden autoritzar sense el previ concurs que estableix l’article 174.3 de la Llei de costes.
