S’acaba consolidant una nova amenaça damunt la barriada del Molinar.
8 anys després de la proposta del Govern Antich, que ja va ser fortament contestada pel GOB, de crear reserves estratègiques de sòl amb l’anomenada llei Carbonero, i després que el mateix Antoni Noguera, tinent de batle de Cort, afirmés al setembre de 2015 que “Pensam que, havent-hi 16.000 pisos buits a Palma, la solució per facilitar l’accés a l’habitatge no passa per edificar més”, Cort va donar el 3 de març de 2017 el vistiplau a la dotació de serveis de la nova urbanització de Son Bordoi i ara, ha fet el mateix amb el projecte d’urbanització donant per complimentades les deficiències de la proposta presentada al 2015. Així, les perspectives de la nova construcció de Son Bordoi es va consolidant, ara només a l’espera que el Govern aprovi definitivament el projecte d’urbanització, ja que es tracta del cas singular de les «reserves estratègiques de sòl».
Així, es materialitzarà la destrossa de la darrera àrea rural del Molinar, en una zona amb una forta pressió (accessos autopista, ampliació port, procés de gentrificació, etc) on s’hi projecta una promoció mixta de 750 habitatges (protegits, taxats i lliures). Son Bordoi és un sector de sòl urbanitzable no programat de 112.882 m2, que a dia d’avui és encara una àrea rural, amb usos agrícola-ramaders a l’horta de Palma darrera el Molinar.
Son Bordoi: un gran error que Palma no necessita.
Des del GOB consideram que el Govern Antich, ja en el seu moment, va errar amb la política d’habitatge incentivant més construcció i, concretament, que el projecte de Son Bordoi és un monumental error, ara més que mai. En aquell moment el GOB ja va plantejar una alternativa per a impulsar la política d’habitatge i continuam defensant-ta. L’estoc d’habitatges buits ja existents, és més que suficient per promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana lligades a polítiques d’habitatge.
Aquesta proposta coincidia ja llavors amb el “Plan Estatal de Vivienda y Rehabilitación” del Ministeri d’Habitatge del govern de Madrid, que possibilitava el finançament públic d’habitatges protegits (HPO) mitjançant l’adquisició d’habitatges existents. Aquesta mesura, serviria per crear una reserva pública d’habitatges a partir de l’estoc d’habitatges buits existents, sense necessitat de construir-ne més de nous.
A més, seria més coherent amb les intencions de Cort de destinar els pisos buits de Palma a lloguer social i fins i tot de sancionar als bancs i grans empreses que tinguin habitatges buits durant més de dos anys, oferint alhora incentius per a la rehabilitació en habitatges a canvi de cedir-los per a lloguer social.
I fins i tot amb les intencions del propi Govern d’oferir-se a reformar pisos buits de particulars a canvi que aquests es comprometin a destinar-los a lloguer social durant nou anys. Una de les novetats que va incloure el pla d’habitatge social que es va presentar al desembre de 2015 i que preveia duplicar les ajudes de lloguer i incrementar un 10% el parc d’habitatges de renda social.
Què implica el projecte urbanístic?
La urbanització de Son Bordoi serà només el principi de la destrucció total de l’àrea rural del Molinar. Implica una nova amenaça/impacte sobre aquesta àrea de Palma (enllaç autovia, gentrificació, ampliació del port,…) i un condemna definitiva de l’àrea rural.
Suposarà un creixement poblacional insostenible (2.500 persones més), una saturació del trànsit rodat i accentuarà la manca de serveis ja existent en aquests moments, en una Ciutat amb una forta pressió turística que afecta barris especialment sensibles i atractius com és el cas del Molinar.
Una oportunitat perduda, una nova decepció.
Aquesta legislatura, hi havia la possibilitat de que Ajuntament i Govern aturassin aquesta actuació de transformació urbanística, el que hem tengut però són excuses de mans fermades, projectes heretats o interessos d’uns dels socis de Govern (PSOE) perquè això tirés endavant. Una política idò decebedora que una vegada més, aposta pel consum de més territori i la densificació d’una àrea de Palma amb molt de valor ara mateix, al mercat especulatiu, remarcant la incoherència entre el discurs i l’acció política real.
