Dimecres, 05 Juny 2019 12:55

- Dia del medi ambient - Cal assumir, des de la política, la situació de crisi ecològica que es continua agreujant.

No confiam que la reedició del pacte sigui garantia per se de l'aplicació de les polítiques de canvi de model que requereix la situació d’emergència socioambiental de les Balears.

A principis de la passada legislatura, el GOB, juntament amb altres entitats, es va sumar a la campanya #Senselímitsnohihafutur. Avui, quatre anys després, i amb la reedició per primera vegada d'un pacte d'esquerres a les portes, tots els límits que es denunciaven el 2015 han estat, desgraciadament, àmpliament superats, sense que haguem vist voluntat política per canviar-ho en aquests darrers 4 anys: vivim un nou boom de la construcció ara enfocada al luxe, i un auge de l’economia basada en el turisme, dos processos que, lligats, estan provocant un procés d’alienació cultural i ecològica de les nostres illes, una banalització dels nostres ecosistemes i explotació sense límits dels recursos naturals.

Aquesta situació s’emmarca en un procés de canvi climàtic cada dia més evident. Les Balears, com a ecosistema insular, amb una economia altament dependent dels impactes de l’exterior, estam sobreexposades a aquestes efectes.

Eixos que consideram estratègics com a fonament del canvi real

Exigim un exercici de responsabilitat i compromís de les institucions i agents polítics alhora de negociar els acords de governabilitat per aquests propers 4 anys a les principals institucions de les Illes, tenint com a eixos principals:

Incidència real i efectiva en la política estatal. Costes i litoral, ports i aeroports, finançament per carreteres, finançament per trens, planificació energètica, gestió del parc nacional de Cabrera, dotació de la fiscalia de medi ambient i de corrupció, fiscalitat, etc, són àmbits on no tenim plena sobirania i que condicionen fortament la gestió autònoma del nostre territori i el nostre model econòmic. Per això, cal ser un pol fort de negociació amb l'Estat en aquests aspectes bàsics per forçar la nostra autonomia de gestió.

Model econòmic i justícia social. Cal resituar al centre de l'economia les necessitats humanes i l'entorn que possibilita la vida i planificar el desenvolupament d'una economia que tengui com a eixos principals la sobirania en la gestió i abastiment dels recursos naturals, la contenció del creixement i la potenciació del desenvolupament econòmic que posi en valor els recursos, la història, la cultura i el territori illencs, contribuint a recuperar i reforçar els nostres trets d'identitat.

Model urbanístic i territorial: un pacte pel territori. Establir un «Pacte pel territori» que esdevingui un marc de protecció ambiciosa i duradora que garanteixi la conservació del territori i la dignitat de les persones que hi viuen. Com a punts bàsics hauria de contemplar aturar l'especulació (evitar la tinença especulativa de solars sense usos específics i de terrenys rústics sense activitat productiva), reconversió sense creixement, desclassificació, protecció del sòl rústic i en definitiva un urbanisme al servei de les persones.

La conservació de la biodiversitat com eix estratègic. Cal situar la protecció i conservació del patrimoni natural entre les prioritats polítiques, assumint la responsabilitat que ens pertoca pel que fa a conservació de la biodiversitat en un escenari de gran intensitat d’activitats humanes. Per això cal incrementar la xarxa d’espais naturals protegits amb ampliacions i noves declaracions, disposar dels corresponents instruments de planificació i gestió, i dotar de finançament suficient per abastir dels recursos humans i materials necessaris.

Aigua residus i energia. Cal abordar polítiques de contenció en el consum d'aigua, energia i la producció de residus. Continuar amb una política d'aigües que prioritzi la recuperació d'aqüífers, penalitzi la sobreexplotació i la contaminació. Cal fer ràpidament un full de ruta per a la descarbonització del sistema energètic i fer la planificació territorial de les infrastructures energètiques renovables. I cal abordar el tancament de la incineradora i incidir en les polítiques de prevenció de residus amb especial atenció als plàstics.

Un model de mobilitat integral: no més carreteres. Cal revisar conjuntament i amb una visió integral de la mobilitat, tots els instruments normatius i de planejament que afecten diferents aspectes de la mobilitat i que encara a dia d’avui, es segueixen gestionant com a qüestions inconnexes i diferenciades: carreteres, mobilitat de persones i mercaderies, transport turístic, vies municipals, transport públic. Cal abordar la dispersió competencial i la inexistència d’un criteri unificat que prioritzi la racionalitat de l’ús del transport, l’oferta de transport públic i la no construcció de noves infraestructures.

Mesures imprescindibles en els primers 100 dies

Per tot això, com a mesures concretes dins els primers 100 dies del nou Pacte progressista, exigim:

1. L'inici de la revisió del model territorial i de tots els seus instruments d'ordenació, amb els criteris de reconversió sense creixement, desclassificació, protecció integral del sòl rústic per usos primaris: DOT, Pla Territorial de Mallorca, PIAT i PGOU de Palma
2. La revisió de la Llei Turística per abordar la necessitat d'una moratòria i decreixement de places turístiques (2x1).
3. La revisió dels instruments de planejament dels ports d'interès, ports autonòmics i aeroport, amb perspectiva de contenció de creixement, i la reclamació directe de la gestió autonòmica de les principals infraestructures d'entrada i sortida de persones i mercaderies. Amb especial atenció a aeroport i noves obres de remodelació i ampliació en tramitació i a la intensificació i conseqüències del turisme de creuers.
4. La revisió dels pressupostos de la comunitat amb l'objectiu de replantejar-los com instrument clau per a la transició socioecològica, cap a un model econòmic diversificat que deixi de pivotar sobre el monocultiu intensiu turístic i l'explotació intensiva de territori, recursos i persones, i amb l'objectiu de reforçar la sobirania en la gestió dels nostres recursos.
5. L'aprovació de l’ampliació del PORN de l'Albufera i el Parc de Llevant de Mallorca i l'aprovació de la ZEPA de la Marina de Llucmajor
6. L'aprovació d'una llei que reguli l'adquisició d'immobles per part de no residents sense un mínim de cinc anys de residència, blindi el dret a accés a l'habitatge i fixi mesures concretes contra l'especulació immobiliària i urbanística.
7. La paralització de l'execució de totes les obres del conveni de carreteres actual, moratòria de carreteres fins a l'aprovació del Pla Integral de Mobilitat del Govern i renegociació immediata dels convenis de carreteres i ferroviari amb l'estat.
8. Planificació territorial insular de les energies renovables amb criteris de descentralització, justícia social i implantació prioritària en espais urbanitzats. I full de ruta amb mesures concretes per a la transició energètica a Mallorca pel 2030, com ha fet Menorca.
9. La redacció i dotació pressupostària d'un Pla integral de gestió i ordenació del litoral com instrument que serveixi per facilitar la gestió integrada del litoral per fer front a les múltiples agressions que pateix i a la dispersió competencial que hi ha.
10. Impuls fiscalitat ecològica finalista. Revisió del decret que regula la gestió de l'Impost de Turisme sostenible: revisar finalitats, objectius i mecanismes de presa de decisions, fent que sigui veritablement un impost ecològic finalista i redacció d'una Llei de fiscalitat ecològica de les Illes Balears, per disposar de fons finalistes per fer efectives les polítiques de transició socioecològica.

Llegir 562 vegades

uneixtealgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.