Territori i urbanisme

El GOB adverteix que la concessió dels bars-restaurants a la platja d’Alcúdia podria ser nul.la si s’atorgués.

Es tracta de l’ocupació de 15.629 metres quadrats de domini públic marítim terrestre, destinat a passeig marítim, accessos, serveis i 6 bars-quioscs, en un tram de costa del Sector I de la Platja d’ Alcúdia

 

El GOB ha presentat un escrit a la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa y de la Mar advertint que si s’atorgués la sol·licitud per a la concessió CNC02/10/07/0012 a petició de l’Ajuntament d ‘ Alcúdia per a l’ocupació de 15.629 metres quadrats de domini públic marítim terrestre, destinat a passeig marítim, accessos, serveis i 6 bars-quioscs, en un tram de costa del Sector I de la Platja d’ Alcúdia, seria un acte nul i contrari a la Llei de costes i el seu Reglament general, en base als següents motius:

1.- Incompliment dels Articles 75,2 i 152,13 del Reglament general de costes.
Així l’article 75. 2 diu:”2. Després del termini màxim per a la tramitació de la sol·licitud d’ús del domini públic marítim terrestre sense que s’hagi notificat resolució expressa a la persona interessada o interessats, s’entendrà com a rebutjada per silenci administratiu, d’acord amb l’article 43. 1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. “, mentre que l’article 152. 13 diu: ” 13. Els terminis màxims per a la resolució i notificació dels expedients d’autorització i concessió seran, respectivament, de quatre i sis mesos, després dels quals, sense resolució expressa, es podrà entendre que s’hagi rebutjat la sol·licitud corresponent. “.
Queda clar a partir d’ aquests articles que el termini màxim de resolució i notificació dels expedients de concessions és de sis mesos. En aquest expedient ja s’ha superat el termini màxim de sis mesos des de que es va iniciar en 2010, amb informació pública sobre el projecte en 2013 i 2019.

2.-Incompliment de l’article 47 de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Així, l’article 47. 1. e) afirma: “1. Els actes de les administracions públiques són nuls de ple dret en els supòsits següents: e) els dictats prescindint completament i absolutament sense el procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.”
Per les disposicions d’aquest article si s’atorgués la concessió a l’Ajuntament d’ Alcúdia seria un acte administratiu nul en la seva totalitat.

3.-Incompliment de l’article 69. 1 i 69. 2 del Reglament general de costes.
Aquest article preveu les ocupacions en els trams urbans de platja, en els quals es permeten edificis per a quioscs-bars sempre que es justifiqui la impossibilitat d’estar emplaçats en els passejos marítims o fora de la platja . No obstant això, en aquest cas no només no es justifica la impossibilitat de situar-los fora de la platja, sinó que no estarien ubicats a la platja sinó en la zona marítima-terrestre definida per l’article 3. 1. a) de la Llei de costes, ja que és habitual arribar l’onatge al lloc on es volen ubicar aquests edificis.
Així es dedueix que en la prescripció E presentada a l’Ajuntament per a la seva acceptació es diu que: ” Se advierte expresamente que la zona sobre la que está previsto ubicar las instalaciones puede ser inundable por su propia naturaleza, ..”. Aquest fet per si sol ja ha d’ implicar la revocació de la concessió i l’extinció del dret a l’ocupació del domini públic marítim terrestre segons el que preveu l’article 78. 1. m) de la Llei de costes.

4.-Incompliment de l’article 74. 3 de la Llei de costes.
El segon paràgraf de l’article 74. 3 afirma: “La concessió de les sol·licituds relatives a les activitats de servei respectarà els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva”.
Resulta que els sis quioscs-bars s’han de considerar com a activitats de serveis quan es preveu la seva explotació lucrativa. D’aquesta manera resulta que l’Ajuntament d’ Alcúdia no pot ser l’adjudicatari d’aquestes ocupacions i instal·lacions sense haver estat prèviament convocada per l’administració de Costes un concurs per a la seva adjudicació.

5.-Impossibilitat de compliment de la prescripció B de les condicions i requisits acceptats per l’Ajuntament.
La prescripció B presentada a l’Ajuntament, i ja acceptada pel Ple municipal, és d’impossible compliment doncs aquest hauria de demolir blocs d’edificis residencials i de comerços, habitatges unifamiliars i obrir per al trànsit públic més de dos km de zones enjardinades privades tancades en una amplada de sis metres per a poder garantir la servitud de trànsit de la Llei de Costes contemplada en els plànols de la delimitació del domini públic marítim terrestre.

Tenint en compte que qualsevol incompliment de les condicions i prescripcions donarà lloc a la caducitat de la concessió, s’ha d’inferir que aquesta concessió ja és abans d’atorgar-se d’impossible compliment.

Per tot això des del GOB proposam el no atorgament de la concessió

Consideram que si s’atorgués aquesta concessió a l’Ajuntament d’ Alcúdia seria un acte nul i amb nombrosos incompliments de la legislació de Costes, a més de poder-se cometre un presumpte delicte de prevaricació. En conseqüència s’ha proposat a la Direcció General de sostenibilitat de la Costa y de la Mar que no s’atorgui la concessió consistent en l’ocupació de 15.629 metres quadrats de domini públic marítim terrestre, destinat a passeig marítim, accessos, serveis i 6 bars-quioscs, en un tram de costa del Sector I de la Platja d’ Alcúdia

 

Edificis i ocupacions que s’hauria de demolir per a complir les prescripcions de la concessió

Tags: Alcúdia, llei de costes, platja d'Alcúdia, reglament llei de costes

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Més notícies de la mateixa àrea temàtica

Notícies recents