Negar-ho és una irresponsabilitat política que tendrà greus conseqüències, algunes de les quals ja són més que evidents especialment a Eivissa. El Govern, i no Consells i ajuntaments, té la responsabilitat d’actuar en conseqüència.
Estam vivint una situació d’excepcionalitat alarmant pel que fa a la pressió turística que pateixen aquestes illes. Especulació desbocada, necessitat induïda de noves infrastructures (com per exemple la nova autopista Llucmajor-Campos o les dessaladores i depuradores finançades amb l’Impost de turisme sostenible) per donar abast a la gestió de la pressió humana sempre creixent, pressió extrema sobre els recursos naturals, manca de control sobre la legalitat dels usos desbocats i dels atemptats contra els nostres espais naturals, etc.
La situació turística està certament desbocada arreu de les Illes i concretament a Eivissa i Mallorca. Totes les alarmes ambientals estan totalment disparades i la manca de control i sobirania sobre les portes d’entrada de visitants a les nostres illes ens aboca a una situació insostenible a tots els nivells.
Apostar per limitar és la única opció per evitar mals majors, molts d’ells ja presents i evidents com la emergència habitacional a Eivissa i Palma, o l’absència de recursos hídrics en quantitat i qualitat. I aquests límits comencen necessàriament per la limitació de les places turístiques que aquest territori pot oferir.
Limitar la capacitat d’allotjament: ara o mai
La limitació de places hoteleres s’ha d’abordar amb mesures clares i directes: no més excepcions, inspecció i control absolut sobre oferta de places hoteleres il·legals, comptabilitat real de les places hoteleres ofertades (que actualment, per exemple no consideren els menors de 12 anys), prou amnisties urbanístiques per consolidar places o construir-ne de noves, moratòria absoluta de noves places turístiques a Ciutat i decreixement turístic de places hoteleres sense excepcions per tipologia, el famós 2×1 (per cada plaça que es vulgui donar d’alta, se n’han de donar dues de baixa) a la resta del territori.
Però demà es debatrà l’aprovació d’una llei que regula una oferta que ens els darrers anys s’ha desbocat completament: el lloguer turístic d’habitatges. Des del GOB hem sol·licitat en reiterades ocasions una moratòria de noves llicències i noves autoritzacions d’ençà de l’anunci de la modificació de la Llei del Turisme de Carlos Delgado, així com la petició d’una dotació suficient per a la inspecció i control de tota la oferta il·legal, concentrada especialment en la comercialització turística de pisos (plurifamiliars) a Palma i una paralització i control de l’oferta dispersa dins sòl rústic, el gran oblidat del debat sobre la necessitat d’aturar la proliferació del lloguer turístic d’habitatges.
El sòl rústic, el gran oblidat
El sòl rústic ha patit en aquests darrers dos anys una nova envestida urbanitzadora: cases, piscines, camins, etc… tot contribuint a una nova envestida rururbanitzadora del camp on les sol·licituds d’autoritzacions per a usos d’habitatge per després comercialitzar-se turísticament, les llicències per a la construcció de piscines i les presentacions de declaracions responsables d’inici d’activitat turística (DRIAT) han augmentat de manera considerable i en paral·lel. Tot això va acompanyat de nous pous, o d’intesificació de l’extracció en els existentes, la majoria sense llicència que eixuguen aqüífers en temporada alta, sense que l’administració hidràulica tengui un control sobre aquestes extraccions, ni dels abocament que puguin produir-se en cas d’absència de fosses sèptiques en un sòl no connectat a la xarxa de clavegueram.
Una situació que passa inadvertida i que ve a sumar-se als arguments socials que des de la Federació d’Associacions de Veïns de Palma o l’assemblea Ciutat per qui l’habita, exposen per demanar que es mantengui la prohibició del lloguer turístic en els plurifamiliars, que a més, i com ja hem reclamat des de bon principi, ha d’anar acompanyda d’una paralització de noves autoritzacions per comercialitzar turísticament habitatges en sòl ( i no només en sòl rústic protegit).
La situació que vivim a les illes és d’emergència, habitacional i ecològica, per massificació turística. Des del GOB reclamam mesures contundents, no per continuar permetent créixer, ni que sigui amb condicions amb places turístiques, si no amb mesures que aturin en sec el creixement i comencin a revertir la situació cap al decreixement, ara concretament, i pel que es discuteix demà, sobre places turístiques en habitatges.
