Al juliol d’enguany acaba el seu termini concessional.
La terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, la piscina de PJ Ramírez a la Costa dels Pins o el quiosc de Cala Torta en són alguns exemples
El proper dia 29 de juliol de 2018 es compliran 30 anys de l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de Costes. Això comportarà l’extinció automàtica de centenars de concessions administratives prèvies a l’entrada en vigor de la llei, ja sigui per termini (a partir de l’aprovació de la Llei del 88 s’establia per les concessions donades amb anterioritat, un termini màxim de 30 anys) o perquè no són susceptibles de ser prorrogades ni d’obtenir una nova concessió pel fet de no complir les determinacions que la Llei va imposar al 88.
La disposició transitòria dissetena del Reglament General de Costes és molt clara i taxativa en el seu anunciat, el qual disposa que; “En cap cas no es pot atorgar una pròrroga del termini de concessió existent a l’entrada en vigor de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, en condicions que s’oposin al que estableixen aquesta o les disposicions que la despleguin (disposició transitòria sisena, 1, de la Llei 22/1988, de 28 de juliol).”
És a dir, no se poden prorrogar concessions contraries a l’objecte i condicions que preveu la Llei i el reglament general que la desenvolupa. Pel que fa precisament a l’objecte que poden tenir les concessions per ocupar el domini públic marítim terrestre, ve molt definit en l’article 61 del Reglament General, el quan disposa que:
“1. Únicament es pot permetre l’ocupació del domini públic maritimoterrestre per a les activitats o instal·lacions que, per la seva naturalesa, no puguin tenir una altra ubicació (article 32.1 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol).
2. Les activitats o instal·lacions a què es refereix l’apartat anterior són:
a) Les que exerceixin una funció o prestin un servei que, per les seves característiques, requereixi l’ocupació del domini públic maritimoterrestre.
b) Les de servei públic o al públic que, per la configuració física del tram de costa on sigui necessari el seu emplaçament, no es puguin ubicar als terrenys confrontants amb el domini esmentat.
3. En tot cas, l’ocupació ha de ser la mínima possible.”
En canvi, aquestes obres i ocupacions autoritzades abans de l’entrada en vigor de la Llei del 88, solen ser en la majoria d’ocasions explanades sobre les roques o directament sobre la mar les quals s’usen com a terrasses de bars, solàriums i piscines d’hotels, aferrats o pròxims, i també com a terrasses i solàriums de molts de xalets i cases particulars. També hi ha alguns habitatges. Així doncs, aquestes ocupacions tant comunes no podrien seguir ocupant el domini públic marítim terrestre i s’haurien de retirar del mateix.
Aquestes obres i/o ocupacions causaren i causen un gran impacte mediambiental sobre el litoral, desfigurant l’orografia i el paisatge en molts d’indrets de les Illes Balears, desnaturalitzant-los completament. Aquestes ocupacions són un clar reflex de l’ocupació i la permissivitat existent en les dècades de mitjans segle XX.
El procediment de les pròrrogues
L’aprovació de la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i us sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, en el seu article 2 permetia, per primera vegada, la possibilitat de sol·licitar pròrrogues de les concessions vigents.
Ara bé, solament poden ser objecte de pròrroga les ocupacions per els usos que compleixin les determinacions de la Llei de Costes, determinacions molt restrictives respecte als usos atorgats abans de la promulgació de la Llei de 1988.
Atès què les sol·licituds de pròrroga no passen pel tràmit d’informació pública, s’ignora completament quantes ocupacions han iniciat el procediment, si bé encara no es té constància pública que se n’hagi atorgada cap en totes les Illes Balears. No se n’ha publicada cap al BOE, un requisit obligatori.
L’any passat des del GOB sol·licitarem a Demarcació de Costes una relació de les concessions vigents autoritzades amb anterioritat a la Llei 22/1988 i en cas de que ja s’hagessin concedit algunes pròrrogues, la relació d’aquestes i còpia de l’ordre ministerial corresponent. A dia d’avui encara no s’ha rebut cap resposta.
Com a mostra citarem 5 casos d’ocupacions molt conegudes, atorgades abans de 88, que entenem que no podrien obtenir pròrroga al no complir l’ús pel qual, d’acord amb la Llei 22/1988, es podrien autoritzar. Aquests són la terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes a Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, la piscina de PJ Rodríguez a la Costa dels Pins i el quiosc de Cala Torta.
Piscina Hotel Cala Vinyes
Puro Beach Palma
Piscina Hotel Daina
Piscina a la Costa dels Pins
Quiosc no desmuntable a Cala Torta
