Cal desturistitzar i diversificar l’economia atenent els reptes ambientals. Regalar els doblers de l’ecotaxa als hotelers, baixar les taxes aeroportuàries, noves connectivitats, més doblers públics a promoció turística i rebaixes fiscals, no són mesures no social ni ambientalment responsables.
Després de l’anunci de la fallida de Thomas Cook, hem anat vegent com el Govern posava en marxa tot un “pla de crisi” per contenir o mitigar els efectes de la caiguda del gran tour-operador. Fins avui, en que la darrera notícia és que el Govern pretén retornar els doblers de l’ecotaxa, pagada pels turistes – no pel touroperador – als hotelers “afectats” per la crisi Thomas Cook.
Aquesta mesura juntament amb la rebaixa de taxes aeroportuàries, mesures de promoció i doblers públics destinats a avalar crèdits pels hotelers afectats – molts dels quals tenen doblers a paraisos fiscals – ens sembla un despropòsit majúscul.
La crisi de Thomas Cook hauria d’haver servit per ser conscients de la vulnerabilitat del sistema econòmic basat en el monocultiu turiístic. El Govern després d’atendre prioritàriament la situació dels treballadors i treballadores de l’empresa, hauria d’haver destinat tots els seus recursos a elaborar d’urgència un Pla per mitigar els efectes de l’excessiva dependència del monocultiu turístic, destinant doblers públics a formació i a sectors estratègics per possibilitar una transició social i ambientalment justa cap a un model diversificat, no hiperdependent del turisme, amb una política activa i controlada de decreixement turístic que blindi la nostra economia davant fallides estructurals com la de Thomas Cook – que potser haurà estat la primera però no serà la única, segur.
Sorprèn que el Govern, en les seves negociacions amb Madrid, no hagui abordat la necessitat d’envestir contra el gegant touroperador Thomas Cook per exigir-li responsabilitats emprenent accions legals contra els seus directius que, evidentment a començament d’estiu ja sabien que farien fallida i tot i això han cobrat dels clients durant tot l’estiu i a l’hora de pagar als hotelers (paguen a 90 dies) han decidit plegar.
Contràriament el Govern, la mateixa setmana que anuncia que declararà l’emergència climàtica, anuncia una rebaixa en les taxes aeroportuàries i una inversió de doblers públics en promoció turística.
A més aprofita per debilitar l’Impost del turisme sostenible, després de les pressions dels partits de dreta i els empresaris del sector, com si aquesta hagués estat un dels motius de la fallida i anunciant que la retornarà als hotelers, sense saber – com s’ha dit avui a la roda de premsa del Consell de Govern – ni tan sols, què implicarà això econòmicament pel Govern. És evident que l’impost turístic està en el punt de mira d’empresaris hotelers i la dreta conservadora, perquè suposadament afecta la “competitivitat”. És un cavall de batalla i no desaprofiten cap excusa per intentar tombar-la. L’impost turístic res té a veure amb la fallida de Thomas Cook ni amb la crisi posterior que se n’ha generat. L’impost turístic s’ha de mantenir, no s’ha de retornar als hotelers que només n’han gestionat el pagament, l’han cobrada del turista (perquè no va dins el paquet del touroperador) i ara la rebran en modo “regal”.
El Govern britànic va decidir no salvar Thomas Cook per una qüesitó moral. El missatge del Govern de les Illes queda clar: si qui està en perill són empreses hoteleres, ni qüestió moral ni res, ni diversificació econòmica ni emergència climàtica, aquí es socialitzen les pèrdues de l’empresa privada, pagam els ciutadans i punt, perquè ja se sap que aquí “vivim del turisme”. Certament un despropòsit d’una magnitud insuperable: ambiental, econòmica i socialment.
