Dimarts, 08 Mai 2018 11:36

El GOB demana al President ensenyat un cop de timó en les polítiques territorials i de carreteres del CIM.

S'acaba la legislatura i toca assumir la responsabilitat de la Presidència i la de posar límits al creixement i a les noves infraestructures de carreteres.

Presentam informe-valoració de les polítiques del Consell en matèria de territori i carreteres.

  • Sostres poblacionals a través de la revisió del Pla territorial de Mallorca, que no s'ha fet, i que s'hauria de fer en funció de recursos disponibles i hauria d'haver esdevingut un instrument potent per limitar el creixement;
  • Límits de places residencials i turístiques, a través d'un PTM i un PIAT que no sabem si veuran la llum abans que acabi la legislatura, però mentre cap moratòria de nous creixements, especialment al sòl rústic que requereix urgentment que es s'actuï sobre la rururbanització i la terciarització que pateix;
  • Desclassificacions de sols urbans i urbanitzables, que no s'ha abordat, i que tenen valors i arguments suficients per ser preservats del procés d'urbanització;
  • Planejament integral de la mobilitat i revisió del Pla de Carreteres qüestionant i eliminant carreteres planificades des de la perspectiva de la expansió urbanística i no limitar-se a l'execució dels plans de carreteres del 98 impulsat per PP-UM, assumint parc mòbil actual i cotxes de lloguer i donar-li sortida amb ampliació de noves carreteres;

Això és el que hauríem esperat d'un consell liderat per un partit que s'autodenomina ecologista. Ans al contrari, hem vist una Presidència arrossegada per les polítiques que des del Departament de Territori, dicta el PSOE amb Mercedes Garrido al capdavant.

L'actual política del CIM compromet les polítiques de canvi climàtic, les de mobilitat que hauran d'assumir noves carreteres i el finançament de l'entitat en comprometre pressupost de la institució per pagar les carreteres que l'Estat ha decidit finalment no pagar a través del Conveni de carreteres.

Quins eren els acords de governabilitat?

TERRITORI
La incorporació de principis com l’ecologisme i la sostenibilitat han de ser objectius de l’acció del sector públic, però no únicament en l’àmbit de les polítiques de Medi Ambient o Territori, sinó que s’han d’incorporar i formar part de totes i cada una de les polítiques que es duguin a terme.
Els eixos d’aquesta nova política s’han de fonamentar en un nou model, pactat entre totes les forces polítiques i socials per garantir la pervivència i l’estabilitat de les noves accions en favor del territori.

Línies d’acció:
a.- Treure del calaix el Pla de Gestió de la Serra de Tramuntana, seguint el document que es va elaborar durant la candidatura i que va esser consensuat amb la ciutadania. S’han de prioritzar les línies de treball que, alhora que ajuden a mantenir el paisatge de la Serra, contribueixen a generar llocs de treball i crear noves oportunitats econòmiques.
b.- Atès que el Pla Territorial de Mallorca s’ha d’adaptar a la nova normativa territorial, autonòmica i estatal, que es un Pla de l’any 2004, i Mallorca d’ençà d’aquell moment ha canviat substancialment, s’han incorporat noves figures, com la Declaració de la Serra de Tramuntana com a patrimoni de la humanitat, per tant, revisarem i modificarem el Pla Territorial de Mallorca amb les línies d’acció següents, entre d’altres:
c.- Impulsarem l’Agència de Disciplina Urbanística de Mallorca, fomentant els convenis de cessió de competències dels Ajuntaments amb l’objectiu d’agilitzar el control i la conservació del territori de Mallorca.

En aquest sentit i pel que fa a les polítiques de Territori, l'únic que vertaderament s'ha impulsat ha estat l'Agència de Disciplina urbanística, ara Agència de Protecció del Territori, que efectivament en aquesta legislatura ha tengut un impuls polític i s'ha dotat de recursos per envestir, per primera vegada, la disciplina urbanística amb rigor i efectivitat.

Per la resta, plans que no estaven prevists als acords com el PECMA o el PIAT, són instruments que s'han iniciat però que ara mateix, encara no s'han pogut aprovar definitivament. El PIAT ni tan sols ha estat aprovat inicialment i és el que determinarà vertaderament el sostre de places turístiques. Però, si bé en el cas dels equipaments comercials, el PECMA és restrictiu pel que fa a la implantació de grans superfícies comercials i posa condicionats de mobilitat i energètics, significatius, en el cas del PIAT, després de les accions (proposta de zonificació, xerrades als municipis, etc. ) i declaracions relatives, sobretot a la mercantilització turística d'habitatges, això és, el lloguer turístic d'habitatges, no és d'esperar que el Consell s'atreveixi amb una vertadera limitació i aposta pel decreixement del nombre de places turístiques a Mallorca.

INFRAESTRUCTURES
a.- Redimensionar les infraestructures, i aprofitar la baixada de la pressió sobre la xarxa viària per derivar part dels viatges realitzats en transport privat cap al transport públic.
b.- Avaluació i revisió dels projectes, contractes i adjudicacions de la Direcció Insular de Carreteres i efectuar una reconversió del departament de carreteres en un departament d’infraestructures i mobilitat sostenible.
c.- Revisar el PDS de Carreteres i elaborar un Pla de Mobilitat. Desenvolupar aquests dos instruments de forma coordinada per evitar generar més trànsit, i impulsar millor el transport públic interurbà, realitzant una avaluació de sistemes per garantir la seguretat dels ciclistes i motoristes i la convivència ordenada amb els vehicles, donat un nou impuls a la instal·lació de guarda-rails per a motoristes.
d.- Redimensionar el projecte de desdoblament de la carretera Campos-Llucmajor, minimitzant l’impacte i el consum de territori.
e.- Revisar el Conveni de Carreteres, descartant noves macro- infraestructures i reforçant o millorant el teixit existent (carreteres comarcals), incloent-hi amb majors dotació pressupostària per rescatar Túnel de Sóller

Pel que fa a l'apartat de carreteres, és on clarament es veu un incompliment real dels acords presos al Consell de Mallorca. Malgrat els acords de governabilitat signats per PSOE, PODEM i MES al Consell de Mallorca, la política de Carreteres d'aquesta legislatura ha vengut marcada per la continuïtat dels projectes viaris del Pla de carreteres, hereu de la planificació de projectes viaris expansionistes de l'època PP-UM.

Malgrat que els acords són prou explícits, la realitat després de quasi tres anys de legislatura és que s'han continuat executant els projectes de carreteres de l'anterior Pla de Carreteres, i que en absolut s'han abordat els canvis en els plantejaments de noves infrastructures des de la perspectiva de la mobilitat integral.

En aquest sentit, el Departament de Carreteres, liderat per la socialista Mercedes Garrido s'ha caracteritzat per l'executivitat, però no dels compromisos acordats, sinó dels projectes ja prevists a un Pla de Carreteres que ni tan sols s'ha revisat, incomplint l'esperit del canvi de paradigma que es desprenia dels acords signats pels tres partits que governen al Consell de Mallorca: autopista Llucmajor-Campos, nou accés de Lloseta, accessos Coll de'n Rebassa-2on cinturó (trams I, II i V), ronda de s'Alqueria Blanca, ronda d'Algaida, etc... són al final, les actuacions que marcaran aquesta legislatura, i per tant la continuïtat de la imposició de les grans infraestructures viàries.

Així, el Consell, liderat per MES per Mallorca, amb PSOE i Podem, és el responsable d'una política de carreteres que segueix les tendències habituals i les imposicions del PSOE, que òbviament, com no pot ser d'altra manera, rep el suport de partits com el Pi i PP que precisament el que volen és que, en matèria de carreteres i de desenvolupament territorial, res no canviï i continuem amb el model desenvolupista de grans infraestructures viàries per poder seguir creixent a costa del consum exagerat de territori. La mateixa política que en el seu dia, impulsaven PP i UM al capdavant de la institució.

Un cop de timó
Si algú haurà marcat les polítiques del Consell aquesta legislatura, serà Mercedes Garrido, no en matèria territorial, on no tendrem cap actuació que impliqui límits de creixement ni racionalitat territorial i urbanística, sinó en matèria de carreteres, on s'haurà imposat l'executivitat i practicitat de continuar amb un departament només sap executar «carreteres a la mallorquina».

En canvi, Miquel Ensenyat, ho ha volgut ni ha sabut, liderar la institució partint dels principis que haurien de definir les polítiques d'un partit com MES per Mallorca sobretot en matèria de territori i carreteres. Tampoc Podem-Mallorca ha dit res al respecte.

Ja és tard, però encara som a temps de veure pegar un cop de timó a la institució per tal que els acords de governabilitat, no quedin en paper banyat: exigim per tant que, d'entrada, s'aturin tots els projectes de grans carreteres en tramitació. Cal no negociar (dins els tires i arronses del pacte) per veure fins on es pot cedir en les envestides del PSOE que ja els va colar l'autopista Llucmajor-Campos als acords de governabilitat, sinó assumir la Presidència i la responsabilitat de marcar el rumb d'aquesta institució en aquestes matèries tan sensibles i alhora tan complexes que haurien de servir per posicionar un partit que s’autodenomina «ecologista i sobiranista».

Llegir 596 vegades

festedelgob

Reps el nostre newsletter?

Subscriure's

Vols rebre el nostre newsletter setmanal? Inscriu-te aquí i et mantindrem informat de les darrers notícies, agenda d'activitats i altres informacions interessants.