Consideram que manca un anàlisi rigorós de la situació de partida i que els indicadors de referència per analitzar l’abast de les conseqüències ambientals, socials i econòmiques derivades d’aquesta zonificació són totalment insuficients.
La proposta de delimitació parteix, des de la nostra consideració, d’un diagnòstic errat de la situació actual social, econòmica i ambiental que es viu a Mallorca. I el que és més greu, d’una anàlisi dels efectes ambientals que provoca i provocarà la sobreexplotació turítica del territori, totalment insuficient.
El principal problema és que a Mallorca, políticament, no es vol assumir que hem arribat al límit de capacitat de càrrega ambiental del territori i que aquesta s’ha vist greument afectada pel creixement indefinit, promogut i sostingut de la capacitat d’allotjament turística de l’illa, agreujada a més en els darrers anys per l’auge de la mercantilització turística de l’habitatge.
La zonificació fixa, suposadament, criteris restrictius a partir de dades del 2011, sabent que la realitat de sol·licituds de noves places per allotjament turístic en habitatges ha tengut una explosió més que significativa en els dos darrers anys, fruit entre altres coses, del fet que ni l’administració territorial ni l’administració turística han volgut establir una moratòria de places, ni llicències mentre s’intentava regular una oferta que, via comercialització en plataformes de comercialització d’estades turístiques, ja s’havia desbordat arribant a implicar més de 123.000 places turístiques noves (entre les legals i les il·legals) estimades al 2016.
Per tant des del Consell, s’obvia la realitat actual a la que hem de fer front i malgrat les evidències1, en tot cas, s’assumeix la pressió sobre els recursos i sobre les persones i es continua volent pensar que hi encara espai (zones) per incrementar la capacitat d’allotjament que fa estona que s’hauria d’haver congelat2, partint d’uns indicadors que no són ni representatius de la situació, ni suficients per avaluar l’impacte global de la incursió del lloguer turístic vacacional al territori.
Mallorca s’ha d’avaluar de manera global. La zonificació no hi té cabuda ni justificació.
Mallorca, no pot zonificar-se per establir on encara podem expremer més el territori i les infrastructures i on no, perquè la situació és ja límit i s’han d’avaluar els indicadors en la seva globalitat i de manera integral. El que no podem acceptar és que, aquelles zones, on encara no hem arribat a assolir tots els efectes negatius de la massificació turística, acabin sent entregats a culminar el procés, fins que tota la illa estigui sotmesa i sobreexplotada turísticament.
- Infrastructures. Mallorca té, en general, una realitat de sobrecàrrega d’infrastructures (energètica, de gestió de residus, d’abastament i depuració d’aigües, de saturació de carreterres, etc. que no es pot zonificar). Les infrastructures, malgrat en alguns casos depenguin de gestió municipal des del punt de vista competencial, es planifiquen de manera integral per tot el territori insular. L’augment de la pressió en uns indrets que ara es consideren aptes per seguir incrementant-li la pressió, acabarà repercutint sobre les infrastructures i la gestió global de les infrastructures territorials i per tant s’han de valorar des del punt de vista d’impacte sobre les polítiques sectorials.
- Realitat territorial. A dia d’avui, ja podem assegurar que tota Mallorca és territori turístic. Ja no es fan plans d’ordenació de l’oferta turiística (POOT) a zones litorals sinó que el proper PIAT ja es diposa a planificar la intervenció entenent tota la illa com a àmbit d’intervenció turística. Aquesta dramàtica realitat té conseqüencies sobre la reconfiguració dels usos del sòl que van més enllà d’allò que havien establert la planificació territorial i urbanístiques vigents. I el lloguer turístic d’habitatges, en establir de facto una incursió d’usos turístics en àmbits residencials, ha desconfigurat la realitat urbanística (en pobles i ciutats) i la realitat territorial, ja que tota la illa ha esdevingut “hotel”. Això, implica una terciarització sense precedents del sòl rústic, una dispersió i expansió dels processos d’urbanització cap als ámbits rurals i les zones més preuades paisatgísticament i amb entorns més rics, alhora que més vulnerables. Implica per tant, una reconfiguració territorial que, ara, concep la illa a partir d’una capacitat d’allotjament totalment dispersada arreu del territori, sense però, que tenguem capacitat d’ordenar i gestionar els serveis urbanístics, infrastructures i mobilitat per donar una resposta en termes de “sostenibilitat” a aquesta reconfiguració. Sens dubte però, ‘efecte més greu d’aquesta reconfiguració és la pèrdua de sòl rústic, de sòl fèrtil, per a usos primaris. El sòl rústic passa definitivament a ser pur paisatge, pur escenari pintoresc d’una realitat cada vegada més falsa fruit del procés de rururbanització.
- Límits reals. Mallorca ja no necessita una “redistribució territorial” de l’activitat turística, perquè ja està escampada arreu. Mallorca el que necessita es posar límits a aquesta activitat turística i això passa per congelar les places turístiques i iniciar el decreixement turístic per intentar apropar la capacitat d’allotjament i l’activitat de la indústrica turística, a la capacitat de càrrega real del territori, que no s’ha avaluat encara rigorosament per part de les institucions responsables de la planificació futura, urbanística, turística, territorial i ambiental.
La zonificació obra la porta als plurifamiliars. Nosaltres proposam plurifamiliars prohibits i congelació de les places a les actuals.
L’aprovació de la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges va comportar una moratòria d’un any (fins 31 de juliol de 2018) per a noves llicències turístiques, termini que es donava als Consells i Ajuntament de Palma per establir la zonificació. La zonificació de Mallorca l’havia de fer el PIAT però vist que no s’arribava a temps, s’ha decidit fer una proposta de zonificació prèvia. Si no s’hagués fet, la situació dels plurifamiliars continuaria estant prohibida a partir del 31 de juliol que ve, i el tema de les noves llicències turístiques (a unifamiliars, aparellats i entre mitgeres) s’hauria pogut seguir fent sense criteris de zonificació però atenent les noves condicions de la Llei Turística.
Per nosaltres, potser aquesta encara hauria estat la situació més desitjable, si després el PIAT hagués establert la limitació definitiva de noves places turístiques en habitatges en el nombre de places que ja hi ha actualment: 96.222 places en habitatges (autoritzades o en tramitació) que s’estan ofertant a l’illa. A partir d’aquí, la borsa de places amb l’opció 2 per 1, hauria d’iniciar el camí cap al decreixement de la capacitat d’allotjament de l’illa, d’una manera controlada i planificada. Aquest però, malauradament, no és l’escenari, però és la nostra proposta
