El GOB critica durament la Llei d’urbanisme aprovada el passat dimarts al Parlament. El Pacte PP-PSOE ha tirat endavant una Llei, l’abast de les conseqüències de la qual no han estat mesurades i posam més exemples, el cas de Bunyola.
A l’espera de que es publiqui el text de la Llei que el passat dimarts va aprovar el Parlament, els col·lectius ecologistes hem anat advertint i fent públics els efectes que aquesta llei pot arribar tenint sobre el territori.
Sens dubte l’aspecte més polèmic ha estat la legalització de les urbanitzacions il·legals de la família Matutes a Sant Josep – platja d’en Bossa, concretament: afecta a prop d’un milió de metres quadrats que es requalificaran i es carrega l’APT posterior de costa. A més, el sol urbà consolidat te àrees de transició per a posteriors creixements i computa de base per classificar nous urbanitzables i per tant, fer créixer les urbanitzacions.
El més greu però és sens dubte el fet que amb aquesta DT14 i concretament pel cas Matutes, la Llei possibilitarà saltar-se la sentència del TSJIB que va aconseguir el GEN-GOB i que els va deixar rústics (700.000 m2).
A part d’això hi ha projectes d’obra, valorats en milions d’euros en les quals ara que ara no es podia invertir’ perquè el sol era rústic.
Les conseqüències no previstes de la DT14
Si greu és l’explicació i aplicació de la DT14 al cas d’Eivissa («esmena Matutes»), encara més greu és la irresponsabilitat política de tirar endavant una esmena sense valorar els efectes i conseqüències que aquesta pot tenir al marge dels terrenys afectats «a la carta».
Així des dels col·lectius ecologistes (GEN, GOB i Terraferida) hem anat advertint des d’abans de la votació de la Llei d’altres àmbits que podrien recuperar-se per a la urbanització arran de la DT 14: al municipi de Sant Josep, uns sectors a Cala Tarida; al de Sant Antoni, els nuclis aïllats de Can Llaudis, Can Parent, Cap Negret, Can Tomàs, Cala Gració, sa Talaia,…; Monport i Biniorella (a Andratx), Pinares de Bonaire (a Alcúdia), el sector urbanitzable 7 de Canyamel (Capdepera) , el sector T2 del Port des Canonge (Banyalbufar)… perquè?
Doncs, perquè es tracta de terrenys que varen ser desclassificats per la LDOT (Llei 6/1999, de Directrius d’Ordenació del Territori), i per tant, actualment estan classificats com a rústics, però que als seus planejaments, no adaptats a la LDOT, consten encara com a urbanitzables. Sobre aquests terrenys, s’hi han anat desenvolupant urbanitzacions de manera irregular, actualment consolidades en més d’un 90% i que disposen de serveis urbanístics. De fet, aquestes són les condicions que, han de complir aquests terrenys rústics per passar a ser considerats directament urbans via Llei. Fins i tot ens podem trobar en terrenys posteriorment desclassificats per la Llei 4/2008 de mesures urgents de protecció del territori, que també es podrien recuperar via DT14 de la LUIB.
El cas de Bunyola
La DT14 pot afectar a àmbits més extensos de municipis amb urbanitzacions consolidades en sòl rústic, com és el cas de Bunyola. Bunyola disposa d’un Pla General de 1976, que fou redactat a l’empara de la Llei del Sòl de 1956 i en el que, pràcticament tot el sòl rústic no protegit, està classificat com a urbanitzable. Aquest planejament no es va adaptar en el seu moment a la LDOT (1999) que desclassificava aquests terrenys y els deixava en condició de sòl rústic. Així, a l’empara d’un planejament no adaptat, es varen anar desenvolupament i consolidant tres nuclis aïllats sense tramitar i aprovar els corresponents instruments de planejament i gestió. Actualment per tant, i d’acord amb el seu planejament (no adaptat a les LDOT que els desclassificaven aquests terrenys) són sòls urbanitzables consolidats per l’edificació que disposen de tots els serveis, excepte clavegueram. I per tant, si se’ls dota de clavegueram, l’Ajuntament podrà delimitar les unitats d’actuació que els incloguin i passaran a ser directament sòl urbà.
Així és com es premia als municipis que tenen planejaments que no han estat ni revisats ni adaptats a la normativa sobrevinguda – ni LDOT(1999), ni PTI(2004), ni LOUS(2014). Val la pena assenyalar que, pel que fa a Mallorca, només 26 dels 54 municipis estan adaptats a la LDOT a dia d’avui i que per tant, ens podem trobar en casos similars en altres municipis.
Retirada de la DT14.
A part de ser un escàndol majúscul, fruit d’un pacte PP-PSOE, la DT 14 representa:
la legalització de les urbanitzacions il·legals de la família Matutes a Eivissa
la possibilitat de saltar-se, amb una llei a la carta, el compliment d’una sentència del TSJIB que deixava com a rústics els terrenys de la família Matutes
la possibilitat de recuperar urbanitzacions en sòls desclassificats/protegits per les LDOT o Lleis posteriors (com la Llei 4/2008 de mesures urgents de protecció)
el premi als Ajuntaments que no disposen de Planejament adaptat amb urbanitzacions que s’han desenvolupat de manera irregular sense tramitar els corresponents instruments de planificació i gestió urbanística
Per tot això, el GOB demana la retirada de la DT14 i demana als partits del Pacte (PSOE, MES i PODEM) que actuïn amb responsabilitat i que no donin continuïtat ni emparin una llei que, via DT14, pretén fer servir l’urbanisme per a legalitzar l’especulació i premiar les males praxis urbanístiques.
