Dimecres, 23 Març 2022 11:56

El GOB registra avui les seves esmenes al Decret Llei de circularitat i sostenibilitat del turisme.

El GOB registra avui les seves esmenes al Decret Llei de circularitat i sostenibilitat del turisme. Font: Macià Blàzquez

Durant aquestes setmanes a més, el GOB ha mantingut reunions amb diversos grups polítics del Parlament per plantejar els aspectes claus indispensables que consideram que s'han de valorar en la tramitació del Decret Llei com a projecte de Llei.  

En línia amb l'exposat en roda de premsa el passat 10 de març de 2022 https://www.gobmallorca.com/que-feim/territori-i-urbanisme/el-gob-adverteix-de-les-vertaderes-consequeencies-del-decret-llei-3-2022-de-circularitat-i-sostenibilitat-del-govern-de-les-illes-balears el GOB registra avui les esmenes al Decret Llei 3/2022 de mesures urgents per a la sostenibilitat i  circularitat del Turisme de les Illes Balears. 

Malgrat la nostra discrepància de fons en relació als objectius i mesures de la Llei, presentam algunes esmenes parcials al text aprovat per decret-llei i que ara es tramita com a projecte de Llei.

ESMENES

1. Congelació de places

Esmena núm 1, de modificació.

Es proposa modificar la Disposició addicional primera en el sentit de substituir en el punt 1 on diu «Se suspèn temporalment» substituir per «se suspèn definitivament».

Justificació.

El DL suspèn la concessió de noves places durant quatre anys. Aquí cal explicar que els allotjaments turístics de les Illes Balears han de ser autoritzats pel Govern i la seva concessió es limita d’ençà de mitjans dels anys 1980, arran de legislació per “incentivar la reconversió d’establiments hotelers obsolets”. A partir de 1998 s’establí la borsa de places. Encara que el Decret-Llei hagi instaurat aquest téntol, la suspensió no afecta les places en tràmit, reservades, adquirides provisionalment, en construcció, que hagin efectuat cessions anticipades dins d’una Unitat d’Actuació, etc. De manera que la xifra total de places turístiques no deixarà de créixer immediatament. Potser qui les té sabia anticipadament de la intenció del Govern. Entre 1998 i 2010 es donaren 16.117 places turístiques en el marc de la legislació per contenir les places hotelers. Malgrat la borsa de places continua vigent, les dispenses urbanístiques a les obres hoteleres que s’estan convertint en norma d‘ençà de la crisi financera de 2008 ha facilitat ja la concessió de 19.434 places entre 2010 i 2021.

Des del GOB consideram a més que una revisió de la borsa de places per part dels Consells en funció de la capacitat de càrrega turística no és de rebut. Consideram que les places no han de ser congelades sinó eliminades definitivament atenent la capacitat de càrrega ecològica àmpliament translimitada i superada en el context global de les Illes.

 

2. Noves dispenses urbanístiques

Esmena núm. 2 d’eliminació.

Es proposa l’eliminació del primer paràgraf del punt 1 de l’Article 103. Instal·lacions o construccions indispensables.

Esmena núm. 3 de modificació.

Es proposa de modificació de la Disposició final primera de Modificació de la Llei 2/2020, de 15 d’octubre. De mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19, de manera que s’elimina l’apartat 5 de l’Article 7. Incentius per a la millora dels establiments turístics.

Justificació.

Les operacions de modernització hotelera no poden seguir gaudint, també amb aquest decret, de l’exclusió del “compliment dels paràmetres de planejament territorial, urbanístic i turístic” per incrementar “la superfície edificada i de l’ocupació” un màxim d’un 15% - ara les diferents forces «progressistes» debaten que si un 15% o un 10% en una escenificació de «discrepàncies pactades», i, a més, “quedar legalment incorporats al planejament municipal com edificis adequats”, és a dir legalitzar-los. Les reformes s’han de fer dins els volums edificats complint tots els paràmetres urbanístics i en, tot cas, reordenant i reduït espais propis.
Aquest regal als hotelers començà ja amb la crisi de 2008 i ha DL 3/2022 del Govern de les Illes Balears estat reiterat per reformes promogudes per tots els partits polítics (UM el 2009, PSOE el 2010 i ara el 2020-2022, PP el 2012, MÉS el 2017). Entenem que la rendibilitat d’aquestes obres hoteleres és doble: d’una banda, incrementen la categoria i la taxa de benefici hotelera; i d’altra, revaloritzen el seu capital fix immobiliari als mercats financers.

 

3. Criteris de classificació d’estrelles.

Esmena núm 4, d’addició.

Es proposa incorporar a l’Annex I, Modificació de l’Annex 2 del Decret 20/2015. Criteris de classificació d’estrelles un apartat relatiu a la «Dignificació i millora de les condicions laborals dins dels establiments turístics». Aquesta àrea hauria d’incloure com a mínim la valoració/puntuació de 6 aspectes: 1) el respecte i compliment del conveni col·lectiu; 2) la no externalització ni subcontractació de les feines nuclears; 3) el compliment de les lleis de prevenció, iguals retribucions per homes i dones; 4) contractació de col·lectius vulnerables; 5) mesures relatives al foment del treball estable i de qualitat; 6) i revisió i transparència relativa a les càrregues de feina.

Justificació.

Les noves categoritzacions dels hotels tendeixen a una elitització de l’oferta turística, amb criteris i puntuacions que no responen als objectius de la Llei (puntuen més les piscines i les saunes que els dispositius d’estalvi d’aigua, per exemple). Relacionar millores ambientals amb augment de categoria és una trampa i a més, tal i com està baremada, una rentada de cara. A més serveis, més consum, malgrat s’implementin millores substancials relatives a l’eficiència i fonts de les instal·lacions. Per altra banda, no hi ha cap valoració des del punt de vista de la dignificació i millora de les condicions laborals dins els establiments turístics (com haurien pogut fer seguint l’exemple de la central de reserves impulsada per les mateixes Kellys).

4. Estratègia de recuperació i adaptació de la zona litoral.

Esmena núm 5, d’addició.

Es proposa incorporar un nou Capítol que prevegi una Estratègia de recuperació i adaptació de la zona litoral en relació a les infraestructures turístiques existents a la costa.

Justificació.

El repte de mitigació i adaptació al canvi climàtic, en el context d’una voluntat real d’integració del sector turístic, hauria de necessàriament abordar la problemàtica d’adaptació de tot el litoral i les infrastructures turístiques existents, i més en un context insular. Cal que la Llei incorpori les determinacions previstes ja en la Estrategia para la protección de la costa en Baleares considerando los efectos del cambio climático que està desenvolupant el MITECO
https://www.miteco.gob.es/es/prensa/ultimas-noticias/el-miteco-avanza-en-la-definici%C3%B3n-de-una-estrategia-para-la-protecci%C3%B3n-de-la-costa-en-baleares-considerando-los-efectos-del-cambio-clim%C3%A1tico/tcm:30-514670 i planifiqui totes les obres de desconstrucció litoral en el context de l’activitat turística. Així, la Llei hauria ja d’abordar sense demora aquesta qüestió. Cal iniciar una diagnosi i anàlisi d’una anàlisi de les infrastructures turístiques situades a la costa, molt lligades al que coneixem com «zones turístiques madures» i els fons europeus de reconstrucció haurien d’impulsar una planificació de desconstrucció, recuperació i adaptació de la zona litoral, com a mesura fonamental en un context insular. Vegeu: https://www.albasud.org/noticia/1412/sota-les-llambordes-la-platja

5. Impost de Turisme Sostenible

Esmena núm 6, d’addició.

Es proposa incorporar un nou Capítol enfocat a la recuperació de l’Impost de Turisme Sostenible reenfocant-lo per tal que sigui un Impost finalista dedicat a disposar de fons propis per a les actuacions de transició ecosocial del model econòmic de les Illes Balears que tendeixi a un decreixement planificat de les places turístiques, actuacions de reconversió turística, adaptacions urbanístiques i diversificació econòmica, amb fortes inversions en altres sectors estratègics per fer front a la crisi climàtica, ecològica i social en un context d’incertesa i inestabilitat global sense precedents.

Justificació.

La Llei hauria de servir per a la recuperació i consolidació de l’Impost de Turisme Sostenible reenfocant els objectius d’aquest com a fons per a la reconversió del model econòmic en termes de mitigació i adaptació a un context d’emergència global ecològica, social i econòmica sense precedents.

El GOB defensa el decreixement turístic mitjançant justícia social i ambiental. Un projecte polític de decreixement turístic hauria de concretar-se en 1) disminuir planificadament el cabal d'energia, materials i residus (l'anàlisi de l'evolució recent dels cabals globals de la indústria turística de Mallorca no contribueix a aquests resultats amb més vols privats, consum d'aigua per pernoctació, importació de materials...); 2) millorar el benestar igualitàriament (no només dels clients dels hotels); i 3) que aquesta transformació social sigui fruit d'un procès democràtic (amb la participació dels moviments socials de base local als processos de decisió).

 

 

 

Llegir 1305 vegades Darrera modificació el Dimecres, 23 Març 2022 12:16

Enguany tenim un repte, llançam la ILP "Avui per demà" per garantir el benestar de les generacions futures. Entra a http://avuiperdema.org i informa't de com pots contribuir al canvi.

Necessitam la teva signatura i la teva implicació!

uneixtealgob