També, i en vistes a la reunió de demà del Govern de les Illes amb Miguel Arias Cañete, Comissari d’Energia de la Unió Europea, esperam que aquest exercici el seu càrrec amb responsabilitat i que demani al ministre Nadal que deixi tancar la central de carbó es Murterar, la peça clau de la transició energètica a les Illes.
Un sistema aïllat com el nostre, produeix electricitat molt més cara i ambientalment de manera ineficient. L’electricitat a les Illes es genera amb carbó, gas natural i fuel-oil, i la diferència de genera aquesta electricitat a la península o generar-la a les illes, va suposar, per exemple al 2011, un sobrecost del sistema elèctric balears de 503 milions d’euros. Així, el preu de mig de l’electricitat pot arribar a ser fins a 3 vegades més car aquí que a la península.
Aquest sobrecost és el que s’anomenen els «costos reconeguts» de produir energia en sistemes extra peninsulars. Un sobrecost que té ENDESA i que l’Estat cobreix a l’empresa amb els doblers públics. De fet, la meitat d’aquest cost es carrega a la factura de la llum, i l’altra meitat ve del pressupost nacional.
Aquest sobrecost es pot incrementar notablement a partir del 2020. Si es Murterar no tanca, necessitarà una sèrie de reformes per complir amb la Directiva d’Emissions Industrials(DEI) (2010/75/UE) abans del 2020, la qual cosa representarà un sobrecost addicional de 100milions d’euros al sistema que acabarà repercutint també a les nostres butxaques. Una inversió inútil i milions d’euros malgastats en mantenir amb vida un combustible caducat, com va expressar a Madrid fa un parell de setmanes, John Gummer, president del Comitè de Canvi Climàtic britànic(2).
Per aquests motius que el GOB ha nominat ENDESA i el Govern Central als premis irònics “European Fossil Fuel Subsidy Awards”(1). L’objectiu és posar en evidència l’Estat Espanyol davant Europa per la seva negativa a autoritzar el tancament de la central tèrmica d’Es Murterar i seguir cobrint les espatlles a Endesa en relació als sobrecostos reconeguts de la producció elèctrica a les Illes.
Cal recordar que ja al 2013 la comissió nacional de l’energia (CNE) en el seu Informe 21/2013 sobre «El proyecto de real decretos por el que se regula la actividad de producción de energía eléctrica y el procedimiento de despacho en los sistemas eléctricos de los territorios no peninsulares» deia:
«Es necesario fomentar la producción a partir de energías renovables, también de las no gestionables, ya que puede reducir los costes de la explotación de estos sistemas, favorecer la entrada de nuevos agentes y paliar el envejecimiento del parque de generación.»
Per tant, tancar el Murterar és una peça clau tant per evitar els sobrecostos que implica generar en una central vella i poc eficient, amb el pitjor combustible fòssil pel que fa a les emissions de GEI i per garantir una vertadera transició energètica a les Illes Balears.
Esperam la resposta d’Europa?
Esperem que la reunió que tindran els representants del Govern de les Illes Balears, Marc Pons i Joan Groizard amb el Comissari europu d’Acción pel Clima i Política Energètica Arias-Cañete demà dimarts 20 febrer, sigui una oportunitat per ajudar a desbloquejar la postura del Govern de l’Estat al tancament de la central tèrmica d’es Murterar. Cal recordar però la trajectòria de Miguel Arias Cañete(3). Tot i això, sembla que va defensar la postura europea per aconseguir l’acord del tractat de Paris 2015 que compromet a tots els estats membres a reduir les seves emissions de carboni en un termini determinat.
Confiem que pugui aplicar la seva «habilitat negociadora» a les converses amb el Govern de l’Estat Espanyol i els seus companys del Partit Popular per fer efectiu el tancament d’es Murterar i promogui, per responsabilitat, el compromís del seu país en els plans de descarbonització i el tancament de les centrals tèrmiques de carbó.
(1)http://www.caneurope.org/fossil-fuel-subsidies-awards organitzats per i Xarxa d’Acció Climàtica (CAN) Europa en col·laboració amb l’Oficina de Política Europea WWF, Green Budget Europe, Friends of the Earth Europe, Counter Balance, Health and Environment Alliance (HEAL), CEE Bankwatch, Institut de Desenvolupament Ultramar i International Oil Change. Organitzacions compromeses en la lluita contra les ajudes i subvencions que reben els combustibles fòssils i els governs que segueixen donant-les.
(2)https://politica.elpais.com/politica/2018/02/01/actualidad/1517502504_886576.html
(3)https://www.ecologistasenaccion.org/article28533.html
