L’acusa de dilapidar una inversió de futur i carregar-se més de 200 llocs de feina
23/04/2013. El GOB carrega contra el Govern per paralitzar la inversió del tren de llevant
L’acusa de dilapidar una inversió de futur i carregar-se més de 200 llocs de feina
_________________________________________________________________________________________
El GOB reacciona de manera contundent a l’anunci de l’acord del Consell de Govern de divendres passat en que decidiren iniciar l’expedient de resolució dels contractes de les obres del projecte de construcció de la línia ferroviària entre Manacor i Artà.
EL GOB qualifica de negligència i irresponsabilitat l’actuació de l’actual Govern per diversos motius:
Ja s’havien executat el 70% de les obres necessàries per a la reobertura
Amb aquesta decisió, les obres actuals quedaran com a monument a la inoperància i a la irresponsabilitat política. Unes obres que ja s’havien executat en un 70% del previst per a poder reobrir la línia.
Una línia, prevista al Pla Director Sectorial de Transports, aprovat per Decret de Govern al 2006 (en mans del PP) i que tenia tot el finançament garantit a través del conveni ferroviari signat al 2009 amb el ministeri de Foment i en els doblers que via “inversions estatutàries” havien d’arribar del Ministeri d’Hisenda.
Per tant, estam davant d’un incompliment d’una planificació sectorial i davant la ineptitud política per exigir a Madrid el que pertoca a Balears, tot i la sintonia política actual.
Aquestes obres ja executades suposen aproximadament 40 dels 102 milions d’euros que suposaven les obres i dotació de la reobertura de la línia Artà i Manacor, que quedaran totalment tudats.
Qui paga les indemnitzacions? tudadissa de doblers públics i destrucció de llocs de feina.
Gràcies a un Govern incapaç de reivindicar les inversions justes per Mallorca en matèria ferroviària que havien de suposar un cost zero per a la comunitat autònoma i que deixa una gran inversió a mig fer amb la tudadissa de doblers públics que això implica,els ciutadans de les Illes Balears hauran de pagar indemnitzacions a les empreses que n’havien resultat adjudicatàries per a la resolució i liquidació dels contractes.
Aquestes indemnitzacions hauràn de sortir de les arques públiques del Govern i per tant, ben segur que sí que les acabarem pagant els ciutadans de Mallorca. Per tant, una infrastructura que havia de tenir cost zero, acabarà costant al Govern entre 6 i 8 milions d’euros només d’indemnitzacions a les empreses que havien de fer les obres.
Per altra banda, la construcció dels 35km de via i posada en funcionament del tren fins a Artà suposava la creació de prop de 200 llocs de feina entre el procés de construcció i el posterior manteniment i gestió de la nova infrastructura. Uns llocs de feina que el Govern ha dilapidat sense contemplacions.
El greuge de les Illes Balears dins l’Estat Espanyol.
Va ser la diputada Mabel Cabrer que al 2007 defensava l’arribada del tren fins a Artà i Cala Rajada, i en la seva intervenció parlamentària fixava que l’objectiu del Govern hauria de ser aconseguir un 2% del pressupost del PEIT (Plan Estratégico de Infrastructuras y Tranportes) 2005-2020. Un 2% ridícul que significava aproximadament 140 milions d’euros d’inversió anual pel tren a Mallorca. Amb un any, s’hauria aconseguit la inversió necessària per fer la realitat del tren fins a Artà.
Tren no però carreteres sí de la mà del PP
I en el mateix any que el Govern preten liquidar el tren de llevant, el Consell de Mallorca, via conveni de carreteres, licita i adjudica 38 milions d’euros per un 2on cinturó que preveu mutilat, perquè els altres 80.000 es destinaran a l’autopista Llucmajor-Campos, és a dir, més o menys, destinarà la mateixa quantitat a destrossar nou territori del que hauria costat fer possible la reobertura de la línia d’Artà.
Està clar quins són els paràmetres de “mobilitat” que marca el PP, les prioritat en inversions i la manca de coherència entre el discurs i les accions d’un govern que clarament sotmet el territori i l’interès general als seus interessos polítics i partidistes.
Coherència i dignitat és el que els manca al Sr. Company i Bauzà per fer una política a l’alçada de les circumstàncies actuals, que requereixen fortes negociacions amb l’estat i una gestió intel·ligent i acurada dels doblers públics; del context social, que necessita més que mai un transport públic assequible, ecològic i eficient com és el tren; i dels reptes de futur, un futur que ha de passar necessàriament per la conservació del territori.
