La minva d’algunes espècies d’aus és conseqüència de l’empitjorament de la qualitat de l’aigua
Les passades setmanes s’ha realitzat el recompte hivernal d’aus aquàtiques a les Illes Balears, coordinat pel GOB i comptant també amb la participació de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM) i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.
Les aus aquàtiques són excel·lents bioindicadors a les zones humides, ja que cada espècie requereix unes condicions ambientals particulars per a desenvolupar-s’hi. Així, el canvi o l’empitjorament ambiental genera també un canvi en els nombres d’aus de les diferents espècies.
A s’Albufera de Mallorca la fotja (Fulica atra) i el cap blau (Anas platyrhynchos) són dues de les aus aquàtiques més abundants. Ambdues són espècies que requereixen aigua amb poca salinitat i contaminació, de forma que hi puguin créixer les plantes aquàtiques de les quals s’alimenten. Són idò bons bioindicadors dels ecosistemes d’aigües dolces i de bona qualitat, com els que caldria esperar al parc natural de s’Albufera de Mallorca.
Fotja, Fulica atra
Però la seva evolució poblacional en els darrers anys és molt preocupant. Així, la fotja ha passat de mantenir a s’Albufera poblacions hivernals de més de 3.500 exemplars l’any 1999 a les menys de 400 els darrers 3 anys. Al llarg del temps la població ha tingut els lògics alts i baixos, però mai s’havia registrat el mínim actual. A la gràfica adjunta es presenta l’evolució de la població al llarg dels darrers 10 anys, en la que s’aprecia un fort descens a partir de l’any 2012. Com a referència comparativa, en els mateixos anys la població total de fotges a Menorca ha experimentat un fort increment.
També la població albuferera de cap blau està en caiguda lliure, si bé no de forma tan acusada. Així, després del màxim registrat el 2010 amb gairebé 4.000 exemplars, els darrers dos anys la xifra es situa en torn als 1.500. També com a referència, aquesta forta minva no s’observa a la població de cap blau que utilitza les zones del sud de Mallorca (Salobrar de Campos i estanys de Sa Vall).
Així idò, sembla que concretament a s’Albufera les poblacions d’algunes aus aquàtiques estan patint canvis importants, ja que com hem vist les fortes baixades poblacionals no es repeteixen a altres espais i per tant no semblen atribuïbles a condicionants generals (com podrien ser els de tipus climàtic).
Cap blau, Anas platyrhynchos
Tal i com s’ha publicat recentment al Llibre Verd de protecció d’espècies a les Balears (Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca) “diferents estudis realitzats a s’Albufera han detectat increments significatius de sal i nutrients a les aigües del Parc dins les 2 darreres dècades”. Igualment s’assenyala que “la majoria de les espècies considerades de conservació preferent es troben incloses dins el grup de les que es veuen perjudicades pels increments de sals (salinització) i nutrients (eutrofització) en les aigües circulants. Baix aquest punt de vista, sembla aconsellable prioritzar aquelles mesures que puguin revertir els processos de creixents salinització i eutrofització de la zona humida”. A més de les aus, el deteriorament en la qualitat de les aigües afecta a la resta de flora i fauna, i a la conservació dels hàbitats naturals.
Però tot i que sembla que la problemàtica de les aigües de s’Albufera està ben identificada, per ara no s’observen les accions necessàries per corregir-la. Així:
– Segueix pendent la millora del tractament de les aigües residuals urbanes que acaben arribant a s’Albufera a través dels torrents de Muro i, especialment, de Sant Miquel (on s’aboquen les aigües mal depurades de Sa Pobla).
– No es disposa d’una estratègia de gestió hídrica que garanteixi el cabal ecològic mínim de s’Albufera controlant l’extracció d’aigües de la seva conca.
– No es disposa d’una política de control i minva en l’ús excessiu de fertilitzants a l’entorn de la zona humida.
– No s’aborda amb l’esforç suficient el problema de minva de qualitat de l’aigua causat per la població exòtica de carpa (Ciprinus carpio) que prolifera al parc natural.
– D’altra banda, tampoc es compta amb un sistema de control periòdic suficient de la qualitat de les aigües i de seguiment de la biodiversitat, imprescindible per registrar els canvis ambientals i poder actuar de forma fonamentada per corregir-los. Des de 2012, el parc no compta amb personal encarregat del seguiment hídric i biològic.
S’Albufera de Mallorca és la zona humida més important de les Illes Balears, i forma part del llistat de zones humides d’importància internacional emparades pel Conveni de Ramsar. Tot i així, i amb l’experiència de 28 anys de gestió com a parc natural, com veim la salut del seu principal element, l’aigua, no passa per un bon moment. Aquesta situació no és nova, i la junta rectora del parc (organisme assessor) ja ha sol·licitat en diverses ocasions la millora de les depuradores o la instal·lació de filtres verds per evitar que aigües de mala qualitat entrin al parc.
Així idò, aprofitant l’avinentesa de la celebració, el proper dimarts dia 2 de febrer, del Dia Mundial de les Zones Humides, des del GOB instam a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca a abordar urgentment i de forma integral la problemàtica de la qualitat de l’aigua al parc natural, i recordam que la millora hídrica és una obligació segons la Directiva Marc de l’Aigua.
