Dimarts matí es van alliberar quatre exemplars de milana, equipades amb emissors GPS, des de la finca pública de Raixa, després de completar el seu procés de recuperació al Centre de Recuperació de Fauna Silvestre (COFIB). L’actuació s’emmarca en el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Agricultura, Endesa i el GOB per contribuir a la conservació d’aquesta espècie protegida a les Illes Balears.
Actualment a Mallorca es mantenen monitoritzats 27 exemplars amb emissors GPS, per tal d’anticipar amenaces, lluitar contra les causes de mortalitat i consolidar una recuperació iniciada fa vint-i-cinc anys. (LLEGIR MÉS SOBRE EL SEGUIMENT TELEMÈTRIC DE LES MILANES)
A l’acte hi han assistit Miquel Puig, gerent del COFIB, Martí Ribas, director general d’Endesa a les Illes Balears; Toni Muñoz, responsable de l’àrea de Conservació del GOB; Tomeu Moragues, cap del Servei de Protecció d’Espècies de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural.
–
El seguiment telemètric de la població mallorquina de milana, impulsat pel GOB amb el suport d’Endesa i en col·laboració amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural (que dirigeix el programa de recuperació), continua aportant dades científiques essencials per orientar les actuacions de recuperació i conservació d’aquesta espècie, catalogada en perill d’extinció a nivell estatal.
Al llarg d’enguany ja s’han equipat amb emissors GPS-GSM 17 exemplars, dels quals 8 són polls marcats als seus nius i la resta exemplars recuperats al COFIB i equipats abans de ser alliberats. D’aquests, 4 ja han estat localitzats morts, per causes que encara estan en procés de determinació.
En aquests moments hi ha 27 milanes en seguiment actiu (9 equipades enguany i 18 procedents de campanyes anteriors).
La monitorització telemètrica, iniciada l’any 2000, ha estat una peça clau per conèixer amb detall l’ús del territori que fa la milana a Mallorca, detectar amb rapidesa els episodis de mortalitat i identificar-ne les causes. En aquests 25 anys s’han marcat 361 exemplars, fet que ha permès localitzar 141 casos de mortalitat i construir una de les sèries de seguiment més completes d’Europa per a aquesta espècie.
Aquests resultats foren presentats el passat gener al IV Congrés Internacional sobre la Milana, celebrat a Binaced (Osca). La comunicació presentada pel GOB sintetitzà els principals resultats obtinguts després de vint-i-cinc anys de seguiment.
Entre les principals conclusions destaca que, especialment durant la fase juvenil —la més vulnerable—, la milana depèn de manera molt significativa dels conreus extensius tradicionals, uns hàbitats que a Mallorca es troben sotmesos a una forta pressió derivada de la transformació agrària i de nous usos urbanístics i industrials. Igualment, l’estudi posa de manifest que bona part de les àrees d’alimentació més importants per a l’espècie queden fora de l’actual xarxa d’espais naturals protegits, fet que evidencia la necessitat d’incorporar criteris de conservació també en el territori agrari.
Pel que fa a la mortalitat, el seguiment mostra una evolució molt significativa. L’enverinament, que a principis dels anys 2000 era amb diferència la principal causa de mort i va situar la població al llindar de l’extinció, ha reduït notablement la seva incidència gràcies a les actuacions de vigilància, investigació i persecució d’aquesta pràctica il·legal. Tot i això, continua essent una amenaça present. Durant el 2025, la telemetria ha permès localitzar dos episodis d’enverinament que afectaren tres milanes, casos que han estat denunciats davant la Fiscalia per un presumpte delicte contra la fauna.
Al mateix temps, la recuperació de la població ha fet més visibles altres causes de mortalitat, com l’electrocució, l’ofegament, les col·lisions o els traumatismes, que actualment representen una proporció cada vegada més important de les baixes registrades. Aquesta evolució demostra que la conservació de la milana requereix una gestió adaptativa, capaç de respondre a amenaces que canvien a mesura que la població es recupera.
Amb una població mallorquina i balear en clara recuperació, el marcatge i seguiment d’una part dels exemplars continua essent una eina imprescindible per detectar precoçment possibles repunts de l’enverinament, identificar noves causes de mortalitat i orientar les mesures de conservació. La vulnerabilitat de la milana davant amenaces molt diverses fa necessari mantenir aquest programa de seguiment científic, que després de vint-i-cinc anys continua essent una de les principals eines per consolidar la recuperació d’una de les espècies més emblemàtiques de la fauna balear.
