Fa setmanes vos mostràvem aquest mapa on es veuen els límits actuals de la Reserva Marina de l’Illa del Toro i de les Illes Malgrats (vermell), juntament amb la nova proposta del Govern (verd) que finalment rebrà el nom de Reserva Marina de les illes del Ponent de Mallorca, el Toro, les Malgrats i el Sec.
Malauradament, tornam a xerrar-ne, ja que la Direcció General de Pesca (DGP) ha donat resposta a les nostres al·legacions, i el resultat ha estat molt decebedor. No s’han acceptat les nostres propostes de millorar la protecció de la reserva, tot i que les demandes estaven ben argumentades i justificades.
La resposta més repetida sense dubte ha estat que “les reserves marines són figures pesqueres dirigides a afavorir la pesca artesanal i que si els principals beneficiaris (el sector pesquer) no estan a favor, la mesura perd part del seu sentit”. Això és el que veritablement ha provocat la modificació dels límits de la reserva marina, la voluntat del sector pesquer.
Al 2022 es va aconseguir una unificació de les anteriors reserves marines de les Illes Malgrats i de l’Illa del Toro. Això va suposar una connectivitat entre les illes que va permetre una major abundància d’espècies i de biomassa en la zona, a més de protegir altres hàbitats generadors d’enorme biodiversitat, com és el coral·ligen. Ara, la DGP en resposta a la petició feta pels pescadors d’encerclament, que volen tenir una zona resguardada on poder pescar, ha decidit reduir la superfície de l’actual reserva en un 36% i redistribuir els seus límits.
Amb aquesta modificació el Govern ha integrat dins la nova reserva l’Illa del Sec, que ha estat un dels nostres reclams des de fa temps. Però des del GOB, aquesta retallada no la podem deixar passar. Amb la nova delimitació es deixa sense protecció un dels hàbitats més emblemàtics, més productius i més vulnerables de les nostres aigües, el Coral·ligen. Tot i els nostres reclams, el Govern deixarà fora de la Reserva una extensió important d’aquest hàbitat que està situat a més de 50 m de profunditat, i que quedarà exposat a la pesca d’arrossegament, que en poc temps el podria destruir completament. Demanam de nou a la Direcció General que garanteixi la protecció dels fons de coral·ligen.

La resposta de la DGP a les nostres al·legacions ha estat que ja hi ha normativa pesquera que prohibeix que la pesca d’arrossegament es realitzi sobre espècies o hàbitats protegits. Però malauradament, que hi hagui una norma no és garantia que aquesta es compleixi. En canvi, quan un hàbitat es troba dins una figura de protecció, aquesta fa que hi hagi major vigilància de compliment de les mesures i la pot protegir també, d’altres impactes diferents a la pesca, com pot ser el trànsit marítim, el busseig massiu, la contaminació, entre altres.
Cada vegada es veu més evident que la figura de reserva marina que tenim tan estesa a les Balears, encara que provoca l’augment de biomassa de recursos pesquers, no és una figura de protecció dels hàbitats ni de les espècies que no es consideren recursos pesquers. És a dir, no és una figura que tingui l’objectiu de conservar de la biodiversitat marina, únicament de recuperar aquelles espècies que tenen un aprofitament comercial com a aliment.
A més d’això, amb la modificació també es creen tres Zones d’Alta Protecció (ZAP), on permeten la pesca professional d’arts de tirada i la pesca recreativa de potera i volantí. Tampoc podem estar d’acord amb aquest terme, ja que perquè es pugui xerrar d’alta protecció, com a mínim, s’ha de treure d’aquestes àrees qualsevol tipus d’extracció de recurs, i en aquest cas, l’extracció de recurs és manté. Hem demanat que en tot cas, es revisi el nom donat, per no confondre a la societat civil, al que ens han respost que “aquesta norma no és la via per fer-ho tot i que es pot tenir en compte pel futur”. Això d’intentar arreglar les coses a posteriori, sembla que s’ha convertit en la manera de procedir natural d’aquest Govern.
La DG de Pesca tampoc ha fet cas a les nostres peticions de limitar la velocitat de navegació dins la reserva marina. D’entrada ens vam alegrar que es volgués limitar la velocitat dins la ZAP de l’illa del Toro i la ZAP de les illes Malgrats, però no s’entén que no ho facin dins la ZAP de l’illa del Sec. Precisament aquesta zona està exposada a una elevadíssima densitat de trànsit marítim, igual que el conjunt de la reserva marina, però no s’ha acceptat. La resposta “no s’accepta perquè no es considera procedent restringir drets als particulars sense haver-los informat prèviament, que és el que passaria d’acceptar-se aquest suggeriment”. Quina classe de resposta és aquesta?
Precisament, una de les coses que el GOB ha estat reclamant durant tot el procediment de tramitació és: que el Govern dugués a terme un procés participatiu on tots els agents poguessin donar la seva opinió i escoltar les seves necessitats per poder arribar a millors acords i fer una gestió de l’espai més integradora i efectiva. A això, ens han respost que “el que proposam és aliè al procediment administratiu”. De nou, una resposta buida d’arguments i que únicament mostra la nul·la voluntat d’escoltar les veus. La decisió ha estat ben clara des del primer moment, només es farà el que el sector pesquer aprovi. Recordem, les reserves marines són figures de protecció de l’activitat pesquera.
Per això, amb més motiu encara, hem de continuar fent esforços perquè el Parc Natural Maritimoterrestre del Ponent de Mallorca sigui una realitat, ja que aquesta figura sí té objectiu de conservació de la biodiversitat. Això no obstant, encara està bloquejada la seva tramitació, aparentment per una incompatibilitat amb el Ministeri de Defensa. Però tenim clars exemples que això no és una incompatibilitat, basta mirar el cas de Cabrera.
Des del GOB en agradaria poder col·laborar amb les institucions per avançar cap a una gestió marina que vagi més enllà de la recuperació de recursos pesquers. Les reserves marines, tal com estan concebudes ara, no garanteixen la protecció dels hàbitats ni de la biodiversitat marina, i això és una mancança greu que cal abordar si volem conservar el nostre patrimoni natural.