Aquests darrers dies hem conegut que el Govern de les Illes Balears ha autoritzat la demolició d’una construcció obsoleta situada en domini públic marítim-terrestre a Cala Oli (Bendinat). Des del GOB valoram molt positivament aquesta actuació, que suposa un pas important en la recuperació del medi natural i recorda que el litoral és un bé comú que ha de ser preservat en benefici de tota la ciutadania.
Tanmateix, volem deixar clar que aquest fet no pot ser un cas aïllat. A dia d’avui, el litoral de Mallorca es troba plagat d’ocupacions del domini públic marítim-terrestre, moltes de les quals s’han consolidat durant anys sense el títol administratiu corresponent. Restaurants, quioscs i altres instal·lacions han ocupat —i en molts casos continuen ocupant— espais públics sense autorització o fins i tot amb sol·licituds expressament denegades, i malgrat això segueixen explotant-se amb tota normalitat, sense que l’administració responsable adopti les mesures necessàries per restablir la legalitat.
- Terrasses d’obra il·legals en DPMT ocupades amb mobiliari sense autorització. 2) Murs de tancament i terrasses il·legals de l’Hotel Sur (Colònia de Sant Jordi)
Cal recordar que, fins i tot en el cas de concessions legals, una vegada aquestes caduquen o s’extingeixen, els titulars tenen l’obligació de retirar totes les instal·lacions i reposar el terreny al seu estat natural. Així ho estableix la normativa de costes, que té com a objectiu principal la protecció del domini públic marítim-terrestre. En aquest sentit, l’article 20 de la Llei 22/1988, de Costes, especifica que la protecció del domini públic comprèn la defensa de la seva integritat, la preservació de les seves característiques i elements naturals, i la prevenció dels impactes derivats d’obres i instal·lacions. Per tant, són il·legals totes aquelles transformacions que alterin el relleu natural o introdueixin elements artificials permanents, com ara murs de separació o plataformes fixes.
Renaturalitzar aquests espais no és només una qüestió ambiental: és recuperar espai públic, recuperar un bé comú i retornar al litoral la seva funcionalitat natural. Els cicles litorals no entenen de construccions ni de barreres artificials, i la seva alteració acaba generant problemes greus d’erosió i regressió.
La mateixa Llei de Costes és clara quan estableix, a l’article 32.1, que no es poden autoritzar ocupacions que puguin situar-se fora del domini públic marítim-terrestre, i que les ocupacions fixes, com terrasses o murs, requereixen concessió administrativa preceptiva (article 64.1). Tot allò que no compleixi aquests requisits no hauria de romandre en el litoral.
Des del GOB fa anys que denunciam davant l’administració de Costes ocupacions molt conegudes, moltes d’elles atorgades abans de l’any 1988, que consideram que no podrien obtenir pròrroga en no complir els usos admissibles segons la Llei de Costes i sobre les quals no consta cap títol de pròrroga publicat. Alguns exemples són la terrassa i la piscina de l’Hotel Cala Vinyes, el complex Puro Beach a Can Pastilla, la terrassa i piscina de l’Hotel Daina al Port de Pollença, la piscina de PJ Rodríguez a la Costa dels Pins o el quiosc de Cala Torta.
A tot això s’hi afegeix el context de canvi climàtic, en què moltes platges tendeixen a retrocedir de manera progressiva. En nombrosos punts del litoral ja es pot observar com, durant temporals, les onades arriben directament a les edificacions, fet que no només accelera la degradació del sistema costaner, sinó que també suposa un risc per a la seguretat de les persones.
1)Piscina Urbanització Bellavista. 2) Edificació i terrases de Cala Tuent. 3) Construccions a Cala Castell
En una illa com Mallorca, sotmesa a una forta massificació, és més necessari que mai recuperar espais públics i garantir el compliment estricte de la Llei de Costes. Això implica aplicar de manera efectiva el principi que, un cop finalitzada una concessió, el terreny ha de retornar al seu estat natural, i que les ocupacions del domini públic marítim-terrestre s’han de limitar únicament als casos estrictament necessaris i justificats.
La demolició de Cala Oli és un bon precedent. Ara cal coherència, valentia política i voluntat real per avançar cap a un litoral més natural, segur i accessible per a tothom.
