Malgrat els requeriments de Costes i una resolució judicial, l’Ajuntament manté la senyalització de l’aparcament i la Demarcació de Costes no està impedint l’estacionament de vehicles en una zona de platja on està expressament prohibit.
El GOB denuncia una vegada més la situació inadmissible de l’aparcament de la platja de Cala Llombards, a Santanyí. Quatre anys després que la nostra entitat denunciàs davant les administracions l’ocupació d’aquest espai del domini públic maritimoterrestre (DPMT), i després d’un procediment administratiu i judicial que ha confirmat les nostres advertències, els vehicles continuen aparcant-hi.
A hores d’ara, ni l’Ajuntament de Santanyí ha retirat la senyalització de l’aparcament, tal com li va ordenar la Demarcació de Costes, ni Costes ha adoptat les mesures necessàries per impedir que els vehicles continuïn estacionant sobre la platja, malgrat que aquest ús està expressament prohibit per la normativa de Costes.
Una problemàtica denunciada des de 2018
El GOB denuncia des de fa anys la degradació de la zona dunar de Cala Llombards. El febrer de 2018 denunciàrem la destrucció amb maquinària d’una formació dunar d’uns 300 m² situada al costat nord de la platja. La zona estava ocupada per l’hàbitat natural 2120 de la Directiva d’Hàbitats, corresponent a dunes blanques, amb espècies característiques com el gram de platja (Sporobolus pungens) i el lliri de mar (Pancratium maritimum).
Posteriorment, la delimitació d’una zona de protecció va permetre una recuperació parcial de la vegetació. Tot i això, el manteniment de l’aparcament ha continuat impedint la recuperació completa del sistema dunar.
El maig de 2022 el GOB va tornar a actuar, denunciant davant la Demarcació de Costes, l’Ajuntament de Santanyí, la Conselleria de Medi Ambient i l’Agència de Defensa del Territori l’existència de l’aparcament i reclamant que se’n determinàs la legalitat i, en cas de confirmar-se la seva il·legalitat, que fos clausurat, se n’impedís físicament l’accés als vehicles i es promogués la restauració de la zona dunar.
Costes va confirmar que l’aparcament és en zona de platja i que els vehicles no hi poden estacionar
Arran de la denúncia del GOB, el Servei de Vigilància de Costes va inspeccionar l’espai. L’expedient administratiu, reproduït ara a la sentència del Tribunal Superior de Justícia, és especialment clar: l’aparcament està situat dins una superfície catalogada com a platja i, per tant, l’estacionament i la circulació de vehicles hi estan prohibits d’acord amb l’article 72.2 del Reglament General de Costes.
Costes constatà igualment que no constava cap autorització per ocupar i utilitzar el DPMT com a aparcament, ni tampoc per mantenir-hi els senyals de trànsit i la resta d’elements vinculats a aquest ús.
A partir d’aquí, la Demarcació de Costes va requerir reiteradament l’Ajuntament perquè actuàs. El setembre de 2022 li va donar un mes per clausurar l’aparcament i retirar-ne les instal·lacions i la senyalització. Davant la negativa municipal, l’octubre del mateix any Costes tornà a requerir l’Ajuntament, aquesta vegada amb un termini improrrogable de deu dies.
En aquest mateix requeriment, Costes indicava que, en exercici de les seves pròpies competències, procediria a instal·lar cartelleria indicativa de la prohibició d’estacionar a la platja.
L’Ajuntament va recórrer contra Costes i el TSJIB ha desestimat les seves pretensions
L’Ajuntament de Santanyí va optar per combatre les actuacions de Costes als tribunals, defensant que disposava d’una autorització concedida l’any 2018 per senyalitzar i delimitar les vies d’accés i sortida de la platja.
La sentència núm. 263/2026, dictada el 8 de maig de 2026 per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, ha rebutjat aquesta argumentació.
El Tribunal conclou que l’autorització concedida el 13 de març de 2018 va expirar el 13 de març de 2022 i que, a partir d’aquella data, l’Ajuntament ja no disposava de cap autorització per ordenar i delimitar el trànsit en aquell espai del domini públic maritimoterrestre. La Sala desestima així el recurs de l’Ajuntament contra el requeriment de Costes, i la sentència imposa, a més, les costes judicials a l’Ajuntament, amb un màxim de 3.000 euros.
Una sentència que arriba després d’anys d’incompliments, però els cotxes continuen aparcant
La situació resulta avui encara més greu. L’any 2022 Costes ja havia constatat que l’aparcament no disposava d’autorització i havia ordenat retirar-ne la senyalització. El 2024, davant la persistència de l’incompliment, el GOB va tornar a reclamar públicament la clausura immediata de l’aparcament.
Ara, el Tribunal Superior de Justícia ha desestimat les pretensions de l’Ajuntament i ha confirmat que l’autorització que aquest invocava estava extingida des del març de 2022.
I, malgrat tot això, els vehicles continuen aparcant a Cala Llombards.
Consideram absolutament injustificable que, després de quatre anys de requeriments, expedients i recursos judicials, la il·legalitat continuï materialment sobre el terreny com si res no hagués passat.
Exigim responsabilitats a les dues administracions
El GOB considera que en aquest moment tant l’Ajuntament de Santanyí com la Demarcació de Costes han d’assumir les seves responsabilitats i actuar de manera immediata.
A l’Ajuntament de Santanyí li exigim que deixi de mantenir de facto un aparcament que no compta amb autorització, que compleixi el requeriment de Costes avalat judicialment i que retiri immediatament les instal·lacions i la senyalització que ordenen i faciliten l’estacionament en aquest espai.
A la Demarcació de Costes li exigim que exerceixi efectivament les seves competències. No és suficient haver tramitat un expedient contra l’Ajuntament. Costes sap des de 2022 que els vehicles estacionen en una zona de platja on la normativa prohibeix expressament la circulació i l’estacionament, i en el seu propi requeriment va anunciar que instal·laria cartelleria informant d’aquesta prohibició.
Per això reclamam a Costes que adopti de manera immediata les mesures necessàries per fer efectiva la prohibició, senyalitzar-la adequadament, impedir l’accés i l’estacionament de vehicles i actuar davant els incompliments que es produeixin.
No podem acceptar que una administració incompleixi els requeriments que se li han formulat i que l’altra, després d’haver constatat la il·legalitat i haver guanyat el procediment judicial, permeti que la situació continuï exactament igual sobre el terreny.
La protecció del domini públic i de la zona dunar de Cala Llombards no necessita més expedients ni més anys d’espera: necessita que les administracions facin complir d’una vegada la legalitat.
