El Consell Insular de Mallorca ha ordenat l’inici de quatre procediments sancionadors i de suspensió cautelar de l’ús indegut de l’espai públic contra diversos establiments comercials situats al Passeig Enginyer Antoni Garau de Can Picafort. Les resolucions responen a una ocupació física i continuada de les zones de servitud de protecció i trànsit establertes per la Llei 22/1988 de Costes, duita a terme sense disposar d’autorització.
Els expedients sancionadors es dirigeixen tant contra els promotors de les activitats comercials com, de forma subsidiària, contra l’Ajuntament de Santa Margalida en la seva condició de titular dels terrenys públics afectats. Les actuacions administratives es varen iniciar arran d’una posada en coneixement de fets presentada el passat 22 de juny de 2026, la qual va donar peu a inspeccions tècniques que varen constatar la instal·lació massiva d’elements a la via pública sense autorització.
S’ha quantificat provisionalment l’impacte econòmic total dels expedients en 43.665 euros, desglossats individualment per les multes en zones de servitud (de protecció i trànsit) i el benefici il·lícit que s’exigeix retornar:
Quanties econòmiques dels expedients sancionadors
| Establiment (Promotor) | Multa Zona de Protecció (25%) | Multa Zona de Trànsit (50%) | Benefici Il·lícit a Retornar | Total Inicial Exigit |
| Restaurante Chocolate (Laumae Garrido SLU) | 2.730 € | 490 € | 7.110 € | 10.330 € |
| Hotel Vent i Mar (Laumae Garrido SLU) | 2.520 € | 960 € | 8.550 € | 12.030 € |
| Cafetería San Remo (San Remo Can Picafort SL) | 1.390 € | 660 € | 6.300 € | 8.350 € |
| Bar La Playa (Miguel Mauricio Gelabert Mayol) | 3.655 € | 840 € | 8.460 € | 12.955 € |
| TOTALS | 10.295 € | 2.950 € | 30.420 € | 43.665 € |
D’acord amb la legislació vigent, l’execució d’obres i instal·lacions no autoritzades a les zones de servitud marítim-terrestre està tipificada com una infracció greu. Les sancions calculades equivalen al 25% del valor de les instal·lacions a la zona de servitud de protecció i al 50% del valor a la zona de trànsit.
Així mateix, en aplicació de l’article 203 del Reglament de Costes, la imposició d’aquestes multes no exclou els infractors de l’obligació d’entregar a l’Administració la totalitat del benefici econòmic obtingut amb l’activitat il·lícita. Tot i que els titulars varen presentar sol·licituds de regularització a finals de juny (despres i el mateix dia de la inspeccio), aquestes es troben actualment en tràmit i no anul·len la infracció per l’ocupación prèvia no autoritzada.
Un problema conegut i denunciat des de fa anys
La problemàtica no és nova. Des del GOB ja vam denunciar el 2024 l’ocupació sistemàtica de les servituds costaneres de Can Picafort i va reclamar l’actuació de les administracions competents.
Una inspecció del Consell d’abril de 2025 (exp. IL-2024/005) va constatar més d’una trentena d’establiments amb ocupacions en zona de servitud de protecció i servitud de trànsit i, en alguns casos, en domini públic maritimoterrestre.
El GOB va reiterar públicament la denúncia el juliol de 2025, advertint que Can Picafort no era un cas aïllat. Per això, valoram aquests quatre expedients com una passa necessària, però clarament insuficient davant la magnitud de les ocupacions ja detectades. Exigim que s’actuï sobre la resta d’establiments i que la inspecció s’estengui al conjunt del litoral de Mallorca.
Dos expedients afecten negocis vinculats a un regidor amb competències sobre platges
Dos dels quatre expedients afecten establiments explotats per LAUMAE GARRIDO SLU, vinculada al regidor Eugenio Garrido Vivas, responsable municipal d’Obres, Serveis i Infraestructures, amb competències que inclouen l’organització i explotació de platges.
Per al GOB, aquesta coincidència resulta especialment rellevant i exigeix màxima transparència i una separació escrupolosa entre els interessos privats i les responsabilitats públiques, garantint la imparcialitat de qualsevol actuació administrativa relacionada amb aquests establiments.
Una regulació municipal incompatible amb la servitud de trànsit
La Llei de Costes estableix una servitud de trànsit de 6 metres, mesurats terra endins des del límit interior de la ribera del mar, que ha de quedar permanentment expedita per al pas públic.
En aquest tram del passeig Enginyer Antoni Garau, la delimitació d’aquesta franja coincideix amb l’espai on l’ordenança municipal de 2016 només exigeix deixar 4 metres lliures, permetent l’ocupació dels 2 metres restants amb una fila de taules i cadires. Aquesta configuració resulta incompatible amb l’obligació de mantenir expedits els 6 metres de servitud de trànsit.
Els mateixos expedients ho evidencien sobre el terreny: els quatre establiments inspeccionats ocupen part de la servitud de trànsit, amb invasions d’entre 0,45 i 1 metre, a més d’ocupacions de la zona de servitud de protecció.
Des del GOB exigim, per tant, que l’Ajuntament adapti la regulació municipal a la Llei de Costes i garanteixi la recuperació efectiva de la servitud de trànsit per a l’ús públic.
Quatre expedients no resolen un problema estructural
El cas de Can Picafort evidencia un problema que va molt més enllà de quatre terrasses: l’apropiació progressiva d’espais públics del litoral per a usos privats i comercials, davant anys de manca de control suficient per part de les administracions.
No podem normalitzar que espais que legalment han de garantir el pas i l’accés públic al litoral acabin convertits, de fet, en extensions de negocis privats. Per això, reclamam que l’actuació no s’aturi en aquests quatre expedients, sinó que s’investigui el conjunt de les ocupacions ja detectades, es restitueixi la legalitat i es recuperin per a l’ús públic els espais ocupats irregularment.
Aquesta reivindicació connecta directament amb l’esperit del recent Sopar a la Llesca: recuperar l’espai públic per a l’ús col·lectiu davant la seva ocupació i mercantilització creixents.
Can Picafort no és un cas aïllat. Tal com ja reclamàrem el 2025, és necessari estendre la inspecció i el control de les servituds costaneres al conjunt del litoral de Mallorca. La costa és un espai públic i les administracions tenen l’obligació de garantir que continuï sent-ho.
