Avança la demanda judicial contra la «prova pilot» per al trasllat de residus des d’Eivissa, impulsada pel GOB i la Plataforma

El GOB i la Plataforma contra el trasllat de residus demanen anul·lar l’adjudicació a GIREF i impedir-ne les pròrrogues, un negoci de fins a 22 M€ adjudicat sense concurrència i amb una justificació ambiental que la demanda qüestiona 

També demanen que el jutjat no apliqui la norma feta a mida que la va fer possible o que plantegi qüestions davant el Tribunal de Justícia de la UE i el Tribunal Constitucional. 

El recurs contenciós administratiu del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), impulsat conjuntament amb la Plataforma contra el trasllat de residus, continua la seva tramitació. El Tribunal d’Instància de Palma, Secció Contenciosa, plaça 4, tramita el recurs contra l’adjudicació del trasllat del rebuig de Ca na Putxa a la incineradora de Son Reus i haurà d’examinar els arguments de fons plantejats. 

La demanda, que ha estat formalitzada pel GOB com entitat recurrent, es dirigeix contra l’acord del Consell Executiu del Consell d’Eivissa de 22 de maig de 2026, que va adjudicar el contracte a la UTE GIREF, per un valor estimat de 22 milions d’Euros. 

Per a totes dues entitats, el problema de fons és ambiental i també legal (possible ús abusiu del procediment de contractació): converteix en model una mesura que la planificació només admet com a excepció. Ho fa prescindint de la concurrència pública i amb una llei aprovada per urgència quan el projecte ja estava en marxa. 

Per això el GOB demana judicialment la nul·litat de l’adjudicació i del contracte, així com la inaplicació de la disposició legal que els empara. La Plataforma i el GOB reclamen políticament aturar el trasllat i planificar una solució a Eivissa. 

Una excepció convertida en regla

La llei balear de residus i els plans directors de Mallorca i d’Eivissa diuen el mateix: els residus es tracten primer a la mateixa illa. Només es poden dur a una altra illa de manera excepcional, temporal i justificada ambientalment, socialment i econòmicament. La norma que empara el contracte ja no parla de casos ni de terminis, sinó de traslladar «la totalitat de la fracció rebuig», fins a la revisió del pla director d’Eivissa, sense una data concreta fixada per a aquesta revisió. 

La demanda sosté que això vulnera els principis de proximitat, autosuficiència i jerarquia de residus de la Directiva europea 2008/98 i de la Llei estatal 7/2022. El contracte no inclou cap mesura de prevenció, recollida selectiva o reciclatge: només canvia el destí final dels fems.

La Plataforma i el GOB també alerten dels impactes que, segons la demanda, no han estat justificats ni valorats adequadament: 

  • Transport a granel. Es permet traslladar a granel una part del rebuig, amb més risc de vessaments, olors i molèsties.
  • Més càrrega per a la incineradora. El rebuig d’Eivissa té menys poder calorífic. Les 80.000 tones anuals suposarien, segons l’estimació recollida a la demanda, una càrrega tèrmica equivalent a unes 108.000 tones d’incineració, un 35 % més, amb més escòries i cendres per al dipòsit de Mallorca. 
  • Emissions sense comptar. Les emissions del transport marítim i terrestre no s’han quantificat.
  • Estudis d’alternatives absents de l’expedient. El Consell d’Eivissa estudia alternatives des de 2021, però els estudis citats no consten a l’expedient administratiu remès. Segons la previsió recollida al conveni entre consells, l’abocador de Ca na Putxa s’esgotaria el 2029: hi havia temps per planificar una solució a l’illa. 

«Traslladar el problema no és resoldre’l. Eivissa necessita un pla de residus per prevenir i reciclar més, no una drecera que carrega a Mallorca les conseqüències d’anys de mala planificació», ha declarat Joan Mateos, un dels portaveus de la Plataforma.

Un contracte de 22 milions sense competir

El contracte es va adjudicar per procediment negociat sense publicitat, i només es va convidar GIREF, la concessionària de Ca na Putxa des de 2003. El pressupost inicial és d’uns 3 milions d’euros amb IVA, mentre que el valor estimat del contracte, incloses les eventuals pròrrogues, supera els 22 milions. L’administració l’havia calculat primer en 24,6 milions perquè hi havia sumat l’IVA per error. 

L’administració justifica l’exclusivitat amb la llei, però la demanda la qüestiona amb les xifres de la mateixa memòria del contracte: 

  • La feina que només pot fer la concessionària, embalar el rebuig a Ca na Putxa, és el 4 % del cost variable (9,89 de 243,46 euros per tona).
  • El transport, gairebé la meitat del cost, es pot subcontractar. De fet, l’ha fet una naviera aliena a l’adjudicatària.
  • La incineració a Son Reus la factura TIRME.
  • Les prestacions no es van dividir en lots, malgrat que la preparació, el transport terrestre, el marítim i el tractament són serveis diferenciables. Segons la demanda, no se n’ha justificat adequadament la contractació conjunta. 

La seva condició de simple prova pilot també és qüestionable. Es va dissenyar per a 9.271 tones en tres mesos, però es pot prorrogar set vegades, fins a 24 mesos. No fixa mínims ni  màxims de tones a traslladar, i el plec fixa com a objectiu enviar «el màxim de tones possibles». A més, qui fa la prova obté un avantatge difícil d’igualar per quedar-se el futur servei definitiu. 

I la norma que atribueix l’execució a la concessionària es va aprovar quan el projecte ja es tramitava. El Consell d’Eivissa ja havia sol·licitat les autoritzacions al Consell de Mallorca el juliol i el setembre de 2025. El decret llei que reserva la prova a la concessionària és del 5 de desembre de 2025. Per a la Plataforma i el GOB, aquesta exclusivitat creada a posteriori podria constituir una restricció artificial de la competència, contrària a la directiva europea de contractació pública i a la jurisprudència del TJUE (sentència de 9 de gener de 2025, C-578/23). 

«No hi ha cap raó tècnica per la qual només una empresa pugui moure un camió o reservar espai en un vaixell. L’única exclusivitat és la que l’administració s’ha fet a mida», ha afegit Toni Font, portaveu del GOB

Una llei d’urgència qüestionada davant el dret europeu i la Constitució 

El contracte es fonamenta en la disposició addicional vuitena de la Llei balear de residus. La va introduir el Decret llei 8/2025, de projectes estratègics, i la Llei 4/2026 la va reproduir. La demanda la considera contrària al dret de la Unió Europea i demana al tribunal que no l’apliqui, com li permet el principi de primacia del dret europeu. Si el jutjat considera necessari aclarir la interpretació del dret europeu, la demanda sol·licita que plantegi una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

A més, la demanda demana que plantegi una qüestió d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per tres motius:: 

  • Sense urgència real. Un decret llei exigeix una necessitat extraordinària i urgent (art. 86 de la Constitució i 49 de l’Estatut). La demanda sosté que no hi havia aquesta urgència: la previsió situava l’esgotament de l’abocador el 2029 i la prova pilot es tramitava des de feia mesos sense cap norma. 
  • Invasió de competències estatals. La norma no només decideix què es fa amb els residus, sinó també qui ho ha de fer. Segons la demanda, així envaeix la legislació bàsica estatal de contractes i de medi ambient (art. 149.1.18a i 23a). 
  • Igualtat i llibertat d’empresa. Reservar per llei un contracte a una empresa concreta deixa fora la resta d’operadors (art. 14 i 38).

Què es demana al tribunal

  1. Que no s’apliqui la disposició addicional vuitena i que es declari nul·la de ple dret l’adjudicació a GIREF o, subsidiàriament, que s’anul·li.
  2. Que la nul·litat s’estengui al contracte formalitzat el 10 de juliol de 2026, que hauria d’entrar en liquidació, i que el Consell d’Eivissa no en pugui aprovar cap pròrroga.
  3. Que les costes vagin a càrrec de l’administració.

Aturar la prova pilot i desfer la llei feta a mida

La Plataforma i el GOB han encapçalat junts la resposta al trasllat des del principi. La Plataforma agrupa 18 entitats veïnals i ecologistes, entre elles el GOB i l’Associació de Veïns de Son Sardina, el barri més proper a la incineradora. Junts han impulsat la via judicial, amb el GOB com a part recurrent, i la informació i la mobilització ciutadana. 

Mentre el tribunal no resol, el trasllat continua. Per això la Plataforma i el GOB demanen al Consell d’Eivissa, al Consell de Mallorca i al Govern que aturin la prova pilot de manera immediata. També reclamen que no se’n prorrogui el contracte i que es facin públics els estudis d’alternatives que no s’han incorporat a l’expedient.

Aturar la prova és només el primer pas. L’objectiu de la Plataforma i del GOB és que el tribunal deixi d’aplicar en aquest litigi la disposició addicional vuitena de la Llei 8/2019, si aprecia contradicció amb el dret europeu, i que pugui promoure’n el control constitucional. Per això la demanda demana al jutjat que no l’apliqui, perquè és contrària al dret europeu, i que la dugui al Tribunal Constitucional. Si el Constitucional en declara la inconstitucionalitat i nul·litat, la norma perdrà la seva validesa en els termes que estableixi la sentència. La reivindicació de fons continua essent que cada illa prioritzi la gestió dels seus residus i que els trasllats interinsulars siguin excepcionals i justificats. 

«Aquesta prova pilot no és cap prova: és un trasllat definitiu disfressat, adjudicat sense concurrència i sense una justificació ambiental suficient, segons la demanda. L’administració no ha d’esperar la sentència per rectificar. Si de veritat volen saber com gestionar els residus d’Eivissa, que l’aturin, que posin els estudis damunt la taula i que planifiquin a l’illa», han declarat els portaveus de la Plataforma i del GOB.

Llistat d’entitats adherides:

  • GOB
  • Terraferida
  • Palma 21
  • Tramuntana 21
  • Assoc. Son Sardina
  • Assoc. Sa Garriga
  • Plataforma d’entitats de s’Indioteria
  • Federació de Veïnats
  • AV Santa Pagesa
  • Comunitat de Regants de s’Horta de Palma
  • Entitats de Palmanyola
  • Amics de Coa Negra
  • Son Bonet Pulmó Verd
  • GADMA
  • Amics de la Terra
  • Terranostra
  • Deixalles
  • Fundació Prevenció Residus i Consum REZERO

Ajuda’ns a seguir impulsant aquesta i altres línies de treball

Notícies relacionades

Darreres notícies