Page 15 - Es Busqueret 26

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 La combinació de grisos ja 1
identifica l’au i la separa del
seu congènere el coa-roja (P.
phoenicurus). En concret, la co- 4 La coa color de terra de call
rona gris cendra i la cara negra vermell és el tret que dóna
carbó caracteritza els mascles nom al gènere i als noms po-
adults. pulars. És característica d’aques-
ta espècie la vibració que l’au
imprimeix a la coa, sobretot just
2 El panell blanc de l’ala ens quan arriba a un posador. De fet,
indica que és un mascle de 5 aquesta vibració i els moviments
la subespècie gibraltarensis espasmòdics com d’ajupiment
2 6 ens permeten identificar l’espè-
cie, fins i tot a contrallum.

5 El pit cendrós però amb plo-
mes terroses és propi dels
mascles no completament
adults.

3
4
6 La muda de les cobertores
alars ens indica que ha fet
una muda completa i, per
3 Un altre tret que el separa tant, sembla que és un mascle
del coa-roja és la preferèn- de més d’un any, però amb el
cia per llocs oberts i rocallo- plomatge negre fuliginós sense
sos, i així és molt comuna a pe- arribar a la foscor dels mascles
nya-segats i parets de pobles. de 4 o 5 anys.

El coa-roja de barraca, Phoenicurus ochruros

El nom científic de l’au ve del lla- grec a les llengües europees. Bé, des- aucell) i és un dels pocs noms que no
tí i del grec. La primera part del gènere prés de totes aquestes disquisicions po- fa referència al color de la coa però sí
ve del grec Phoinix que és el color por- dríem traduir el nom científic com coa- del cos. A Catalunya se l’anomena cotxa
pra i, per extensió, el tint d’aquest color. roja de coa-ocre. Els nom populars o fumada. Fumada, és evident, però cotxa
Aquest tint prové dels caragols marins oficials fan referència sempre al color sembla ser un mot onomatopeic del so de
del gènere Murex que extreien i co- roig de la coa i, sovint, al color del cos reclam d’aquestes aus. Certament “cotx-
mercialitzaven en l’antiguitat els fenicis, i a la preferència pels edificis o cases. cotx-cotx“ és més pròxim al del vitrac,
que foren anomenats així precisament Així és Colirrojo tizón en castellà o Black però l’apliquen a totes les espècies de
pel color, Phoenices en llatí i Φοίνικες redstart en anglès. Start, amb diverses coa-roges, a la blaveta (Luscinia svecica)
en grec. També hi ha una au mitològi- grafies, segons l’idioma, és un arcaisme i a espècies semblants com les del gène-
ca anomenada Phoenix, que no té res a per coa a diverses llengües germàniques re Tarsiger. Ja per acabar, podríem fer
veure amb el modest coa-roja, que com com l’anglès, el neerlandès i els escan- una puntualització sobre el nom específic
bé sabeu era una au que renaixia de les dinaus: Husrødstjert en danès, zwarte castellà, tizón. El considerareu molt ben
seves cendres després d’inflamar-se es- roodstaart en neerlandès, Svart rödstjärt aplicat si heu tengut la sort d’observar
pontàniament. En aquest cas, el color en suec, Hausrotschwanz (coa-roja de un mascle ben pintat: les puntes de les
porpra seria l’evocació del color del sol o casa), en alemany, Rougequeue noir en plomes blanques sobre fons negre fan
del foc que cremaria l’au. La segona part francès, Codirosso spazzacamino (escu- que semblin les lluentors carbòniques
del nom, urus, és la llatinització del mot ra-xemeneies) en italià, Rabiruivo preto dels tions abrusats. Precisament un nom
grec oura, coa. El nom específic és una en portuguès i Butzangorri iluna (butzan, recollit per Taczanowski (zoòleg polonès
redundància del primer, ja que la prime- coa, gorri, roig i ilun, fosc), en basc. En del segle XIX) en 1877 fou el de coa-roja
ra part ve del grec (altra vegada) ôkra, finès, el nom de Mustaleppälintu és un titis (amb diverses grafies titys o tithys),
color ocre sensu lato i oura. No podrem poc diferent i significa aucell dels verns sens dubte provinent del grec titis, tió. •
agrair prou tota l’aportació lingüística del negre (musta, negre, leppä, vern i lintu

EB25 - 15