Page 10 - Es Busqueret 26

Actualitat

Custòdia del territori

al Pla de Vilafranca

una ajuda a l’agricultura i a les aus

Per Manuel Suárez, Cécile
Parra i Miquel Angel Lobo

Si, en un exercici d’imaginació, de- han girat els ulls a les zones agrícoles. La ha afectat aquest grup d’aus fins al punt
manem a un grup de persones que pensi concentració d’aus a determinades èpo- que és el més amenaçat a tot Europa en
mentalment com seria un lloc ideal per ques de l’any pot ser molt elevada, fins l’actualitat.
veure aus, segur que ràpidament a tots i tot espectacular, hi viuen un bon grapat
els vendria al cap un espai imaginari ple d’espècies i, a més, són diferents i atrac- Aquest fet ha encès l’alarma i les
d’aucells. Aquest espai no seria igual per a tives. institucions i administracions han comen-
cada un: potser alguns pensarien en sel- çat a prioritzar la protecció d’aquests es-
ves tropicals, altres en grans zones humi- Una de les primeres conseqüències pais i l’estudi de les espècies que hi habi-
des o, fins i tot, n’hi hauria qui pensaria d’aquest nou interès cap a les zones de ten. Una dels primers fets que s’han pogut
en llocs més septentrionals com els grans conreu ha estat comprovar que les pobla- constatar és que moltes de les espècies
penya-segats amb una elevada concentra- cions de les espècies estepàries o pseu- estepàries ocupen actualment zones de
ció d’aus marines nidificants. Però segura- doestepàries que viuen en aquests indrets cultiu extensiu de secà i, per tant, s’han
ment ningú pensaria en un camp de blat, es troben en declivi i, en alguns casos, en començat a promoure accions per evitar la
ordi o civada. una situació molt complicada. Avui dia es desaparició d’aquests tipus de cultius.
calcula que el 83% de les aus estepàries
Tradicionalment, les aus de zones es troben en un estat de conservació des-
agrícoles han estat força oblidades pels favorable. Custòdia al Pla de Vilafranca
ornitòlegs i les zones on viuen, poc visi-
tades. Les raons? Doncs, des de sempre, Les principals causes d’aquesta re- En aquest mateix sentit, el GOB ha
hi ha hagut una percepció entre els ob- gressió de les aus d’ambients agrícoles iniciat durant aquest 2011 un projecte de
servadors d’aus segons la qual a aquestes són degudes a canvis importants que s’han custòdia del territori i de conservació de
zones hi ha pocs exemplars, de poques produït a l’agricultura durant les darreres la biodiversitat al Pla de Vilafranca, pro-
espècies i, a més totes, tenen plomatges dècades, especialment la seva intensifica- jecte que disposa del finançament de la
críptics per evitar que les localitzin als ció i mecanització, com també el canvi de Fundación Biodiversidad i de l’Obra Soci-
grans espais on viuen, la qual cosa les fa cultius i la transformació de zones de secà al Sa Nostra i la col·laboració d’instituci-
poc vistoses i difícils d’observar. en zones de regadiu. Altres causes vénen ons, particulars i voluntaris que ens es-
donades per canvis socials, que han pro- tan ajudant a dur endavant la feina. En
Però la realitat no és exactament duït efectes com poden ser la migració del línies generals, el projecte persegueix la
així. Els darrers anys la cosa ha anat can- camp a les ciutats o la urbanització de zo- implicació dels agricultors i ramaders en
nes agrícoles, entre d’altres. Tot el conjunt
viant i tant ornitòlegs com investigadors
TONI MUñOz 10 - EB25