Page 13 - Es Busqueret 27

a les illes ha baratat. No fa molt, sortíem de les nostres aus i amb això, a la seva
al camp a gaudir dels ocells, a intentar protecció i conservació. Poc a poc, aques-
desxifrar molts dubtes que ens planteja- ta nova forma de fer ornitologia a les Ba-
ven sobre el seu comportament o la seva lears es va coordinant entre les diferents
situació, però poques vegades seguíem illes. Un bon exemple han estat les feines
una metodologia específica o érem es- de camp de l’Atles dels Ocells de Bale-
trictes amb les formes. Avui en dia, tot ars a l’hivern durant aquets darrers anys
i seguir sortint al camp a fer de “bird- o el seguiment d’ocells comuns (SAC/
watchers”, activitat per altre banda molt SOC). Personalment crec que aquest se-
recomanada, són molts els estudis meto- ria el camí a seguir, intentant utilitzar a
dològics que es desenvolupen a les illes i les diferents feines de camp una mateixa
que segueixen unes pautes per les quals metodologia com ja es ve fent a molts
ens regim tots els ornitòlegs participants i de països europeus amb programes com
que ens aporten una informació molt més les estacions d’esforç constant o el ma-
rigorosa i àmplia, i una visió a llarg termi- teix seguiment d’ocells comuns. Per això,
ni. La possibilitat de participar en projec- l’intercanvi d’informació entre les illes, la
tes amb finalitats concretes és molt am- utilització de metodologies comuns o la
pli, fet que fa que en moltes ocasions les posada en comú d’idees o projectes, ens
nostres sortides al camp s’enfoquin cap poden ajudar a millorar aquesta coordi-
algun estudi específic. La forma de trac- nació. Per a que un projecte surti en da-
Xavier Méndez, ornitòleg de la SOM tar les dades i presentar resultats, també vant i perduri en el temps, hi ha d’haver
ha canviat molt, sobre tot amb l’arribada un coordinador a cada illa, fet que ha de
Penses que la forma de fer ornitologia a dels ordinadors i els diferents programes. desembocar amb una important relació i
les Illes està canviant? Tens algun sugge- Tot això ha fet que haguem canviat la coordinació entre aquests. Això, podria
riment per millorar la coordinació entre nostra forma de sortir al camp i practicar ser una forma de millorar les feines a les
les diferents entitats que fem ornitologia la nostra afició pels ocells, intentant que diferents illes i els resultats de qualsevol
a les Balears? el temps que li dediquem, contribueixi de projecte.
la millor forma possible al coneixement
És evident que la forma de fer ornitologia

Pascual López. Investigador postdoc- i altres s’amplia, potser fruit d’una falta
toral del programa “Juan de la Cierva”, de comunicació entre els dos col•lectius.
membre del Grup de Zoologia de Verte- És per això que experiències com les de
brats de la Universitat d’Alacant. les passades Jornades d’Ornitologia Bale-
ar constitueixen un clar exemple de que
Quin grau d’integració penses que exis- l’intercanvi de coneixements entre uns i
teix actualment al nostre àmbit entre l’or- altres no és només positiu sinó, m’atre-
nitologia que fan els aficionats i la que viria a dir, indispensable en els temps
fan els científics? Com penses que es po- que vivim. La complicació dels sistemes
dria facilitar la seva col·laboració? que estudiem fa més necessari que mai
el repartiment de les feines, ja que indi-
La situació actual de la ciència en gene- vidualment no podem arribar a tots els
ral i l’ornitologia en particular ha canviat llocs, tant física com intel·lectualment.
moltíssim al llarg dels darrers anys. Cada Per tant, la col·laboració entre diferents
vegada més hi ha més gent dedicada a col·lectius comporta uns efectes positius
l’estudi de la natura des d’àmbits molt di- pel fet de retroalimentar-se mútuament.
versos, ben sigui des d’una perspectiva Des del meu punt de vista tinc clar que
professional tant com amateur. En amb- la col·laboració entre aficionats i profes-
dós casos, el nivell ha augmentat de forma sionals del món de l’ornitologia té com
notable en els últims temps. Malaurada- a resultat un efecte ja no additiu, sinó
ment, de vegades, tot i que professionals multiplicador. El repte consisteix ara en
i aficionats compartim un mateix interès traduir tot aquest coneixement en una
per conèixer més a fons l’entorn que ens millora del món que ens envolta.
envolta, sembla que la bretxa entre uns

EB27 - 13