Page 14 - Es Busqueret 29
P. 14
TONI MUñOz
Fa pocs anys, a la dècada dels sei- gavina a les costes atlàntiques del nord- titat d’exemplars i ha tengut una gran in-
xanta del segle passat, era una espècie oest africà. fluència en l’evolució demogràfica de les
molt rara. Hi havia dades de presència colònies existents, com també ha afavorit
en època de cria o de reproducció a pocs Quasi al mateix temps, un cens de l’aparició de noves colònies i el seu creixe-
indrets, sempre a illots. A les illes Chafari- la població balear efectuat l’any 1978 va ment a tota la costa espanyola.
donar com a resultat la localització de 7
nas, petit arxipèlag de possessió espanyo- colònies, dues de les quals de molt po- La subpoblació de les Balears també
la que no pertany a cap província, format
per tres illes situades davant de les cos- ques parelles, amb un total de 283 colles va créixer al mateix temps que la de la
tes més orientals del Marroc i molt a prop reproductores. El nuclis més important es punta de la Banya i ho va fer amb dents de
d’aquestes, s’hi va trobar la primera gran trobaven a l’illa des Porros (20 colles), sa serra: arribà a un màxim de 1956 parelles
Dragonera (30 colles), illa des Conills (60
reproductores l’any 2001 (vegeu gràfica
colònia l’any 1966, quan Brosset i Olier, colles), es Vedrà (140 colles) i s’Espardell de l’evolució poblacional) distribuïdes en
dos ornitòlegs francesos, localitzaren uns
1000 exemplars adults a l’illa del Rei. Deu (60 colles). 13 colònies, de les quals 3 eren a Menor-
anys més tard se’n censaren 1000 colles En pocs anys, aquesta petita po- ca, 6 a Mallorca (incloses 1 a sa Dragonera
reproductores, i s’arribà a una mica més blació de la Mediterrània occidental va i 1 a Cabrera) i 4 a Eivissa. Quasi sem-
pre ocupen illots, si bé alguna colònia, de
de 4500 colles els anys 1990 i 1992. Poste- augmentar i, al mateix temps, també es vegades gran per la nostra població, s’ha
riorment, la població baixa, si bé es manté va incrementar el nombre de colònies i el
fins ara un important nombre de parelles de parelles reproductores a les Balears. instal•lat en punts de la costa, principal-
reproductores. L’any 1974 es va descobrir Un fet transcendental per a aquesta ga- ment a Mallorca. A casa nostra sembla ser
una colònia de 40 a 45 parelles a les illes vina, amant d’instal•lar les seves colònies una espècie de tendències termòfiles, ja
que sempre la major quantitat de colles
Columbrets, arxipèlag d’origen volcànic si- a illots deshabitats o a punts de la costa reproductores s’han situat a les Pitiüses.
tuat a 30 milles de les costes de Castelló. molt aïllats, va ser la creació, l’any 1981,
Aquesta colònia ha evolucionat amb grans d’un petit nucli de 36 colles reproductores La major colònia ha estat de 509 parelles,
alts i baixos fins a l’actualitat, i assolí un a la punta de la Banya, fletxa litoral areno- censades l’any 2001 a l’illa de sa Conille-
màxim històric d’una mica més de 600 pa- sa situada al sud del delta de l’Ebre (Tarra- ra, a ponent d’Eivissa. També han hagut i,
segurament hi continuaran havent, petites
relles reproductores el 1994. Una tercera gona). Aquest esdeveniment, a més de ser colònies formades per unes poques colles.
colònia coneguda des d’antic és la de l’illa estrany, atès que sempre feien servir illots
d’Alboran, situada al mig del mar del seu o penya-segats costaners per instal•lar-hi Amb posterioritat a l’any 2001, de màxima
nom i quasi equidistant entre les costes les colònies, va canviar radicalment la di- població, la tendència ha estat a una lleu-
del sud-est d’Espanya i del Marroc. Lord nàmica de la seva població. El creixement gera disminució amb molts d’alts i baixos.
Lilford ja va citar aquí aquesta gavina el d’aquest nucli va ser exponencial. El 1984 A les costes continentals espanyoles
1879. El seguiment regular d’aquesta co- ja tenia 1200 parelles, el 1986 ja havia s’han produït moltes novetats amb poste-
lònia es va iniciar l’any 1996 i s’ha mantin- pujat a 2200 i el 1997 arribà a les 11.700 rioritat al gran creixement de la colònia de
gut fins ara. També durant la dècada dels colles reproductores. De llavors ençà s’ha la punta de la Banya. La colònia de les illes
setanta es publicaren els primers articles mantingut estabilitzada i, amb lleugeres Chafarinas, que va assolir el màxim de
que mencionaven la hivernada d’aquesta oscil•lacions, ha produït una gran quan- 4600 parelles reproductores el 1992, ha
14 - EB29