Page 14 - Es Busqueret 29
P. 14

TONI MUñOz





             Fa pocs anys, a la dècada dels sei-  gavina a les costes atlàntiques del nord-  titat d’exemplars i ha tengut una gran in-
        xanta  del  segle  passat,  era  una  espècie   oest africà.            fluència en l’evolució demogràfica de les
        molt  rara.  Hi  havia  dades  de  presència                            colònies existents, com també ha afavorit
        en època de cria o de reproducció a pocs   Quasi al mateix temps, un cens de   l’aparició de noves colònies i el seu creixe-
        indrets, sempre a illots. A les illes Chafari-  la població balear efectuat l’any 1978 va   ment a tota la costa espanyola.
                                            donar com a resultat la localització de 7
        nas, petit arxipèlag de possessió espanyo-  colònies,  dues  de  les  quals  de  molt  po-  La subpoblació de les Balears també
        la que no pertany a cap província, format
        per tres illes situades davant de les cos-  ques parelles, amb un total de 283 colles   va  créixer  al  mateix  temps  que  la  de  la
        tes més orientals del Marroc i molt a prop   reproductores. El nuclis més important es   punta de la Banya i ho va fer amb dents de
        d’aquestes, s’hi va trobar la primera gran   trobaven a l’illa des Porros (20 colles), sa   serra: arribà a un màxim de 1956 parelles
                                            Dragonera (30 colles), illa des Conills (60
                                                                                reproductores  l’any  2001  (vegeu  gràfica
        colònia  l’any  1966,  quan  Brosset  i  Olier,   colles), es Vedrà (140 colles) i s’Espardell   de  l’evolució  poblacional)  distribuïdes  en
        dos ornitòlegs francesos, localitzaren uns
        1000 exemplars adults a l’illa del Rei. Deu   (60 colles).              13 colònies, de les quals 3 eren a Menor-
        anys més tard se’n censaren 1000 colles   En  pocs  anys,  aquesta  petita  po-  ca, 6 a Mallorca (incloses 1 a sa Dragonera
        reproductores, i s’arribà a una mica més   blació  de  la  Mediterrània  occidental  va   i  1  a  Cabrera)  i  4  a  Eivissa.  Quasi  sem-
                                                                                pre ocupen illots, si bé alguna colònia, de
        de 4500 colles els anys 1990 i 1992. Poste-  augmentar i, al mateix temps, també es   vegades gran per la nostra població, s’ha
        riorment, la població baixa, si bé es manté   va incrementar el nombre de colònies i el
        fins ara un important nombre de parelles   de  parelles  reproductores  a  les  Balears.   instal•lat en punts de la costa, principal-
        reproductores. L’any 1974 es va descobrir   Un fet transcendental per a aquesta ga-  ment a Mallorca. A casa nostra sembla ser
        una colònia de 40 a 45 parelles a les illes   vina, amant d’instal•lar les seves colònies   una  espècie  de  tendències  termòfiles,  ja
                                                                                que  sempre  la  major  quantitat  de  colles
        Columbrets, arxipèlag d’origen volcànic si-  a illots deshabitats o a punts de la costa   reproductores s’han situat a les Pitiüses.
        tuat a 30 milles de les costes de Castelló.   molt aïllats, va ser la creació, l’any 1981,
        Aquesta colònia ha evolucionat amb grans   d’un petit nucli de 36 colles reproductores   La major colònia ha estat de 509 parelles,
        alts i baixos fins a l’actualitat, i assolí un   a la punta de la Banya, fletxa litoral areno-  censades l’any 2001 a l’illa de sa Conille-
        màxim històric d’una mica més de 600 pa-  sa situada al sud del delta de l’Ebre (Tarra-  ra, a ponent d’Eivissa. També han hagut i,
                                                                                segurament hi continuaran havent, petites
        relles reproductores el 1994. Una tercera   gona). Aquest esdeveniment, a més de ser   colònies formades per unes poques colles.
        colònia coneguda des d’antic és la de l’illa   estrany, atès que sempre feien servir illots
        d’Alboran, situada al mig del mar del seu   o penya-segats costaners per instal•lar-hi   Amb posterioritat a l’any 2001, de màxima
        nom  i  quasi  equidistant  entre  les  costes   les colònies, va canviar radicalment la di-  població, la tendència ha estat a una lleu-
        del sud-est d’Espanya i del Marroc. Lord   nàmica de la seva població. El creixement   gera disminució amb molts d’alts i baixos.
        Lilford ja va citar aquí aquesta gavina el   d’aquest nucli va ser exponencial. El 1984   A les costes continentals espanyoles
        1879. El seguiment regular d’aquesta co-  ja  tenia  1200  parelles,  el  1986  ja  havia   s’han produït moltes novetats amb poste-
        lònia es va iniciar l’any 1996 i s’ha mantin-  pujat a 2200 i el 1997 arribà a les 11.700   rioritat al gran creixement de la colònia de
        gut fins ara. També durant la dècada dels   colles reproductores. De llavors ençà s’ha   la punta de la Banya. La colònia de les illes
        setanta es publicaren els primers articles   mantingut  estabilitzada  i,  amb  lleugeres   Chafarinas,  que  va  assolir  el  màxim  de
        que mencionaven la hivernada d’aquesta   oscil•lacions,  ha  produït  una  gran  quan-  4600  parelles  reproductores  el  1992,  ha

         14 - EB29
   9   10   11   12   13   14   15   16   17   18   19