Page 13 - Es Busqueret 29

La gavina de bec vermell o gavina roja Ichthyaetus (Larus) audouinii
és, dintre del grup de les anomenades gavines de mantell gris, una espè-
cie de mida intermèdia. Es tracta d’un aucell endèmic de la Mediterrània,
que manté una metapoblació amb diferents poblacions que s’estenen pel
Líban, Turquia, Grècia, Croàcia, Itàlia, França, Espanya, Marroc i Tunísia.
Aquesta metapoblació és relativament reduïda i molt concentrada en po-
ques colònies situades a les costes més occidentals d’aquest mar, princi-
palment a Espanya.
Es pot diferenciar fàcilment d’altres gavines de mantell gris presents
al nostre litoral pel bec vermell fosc i per la coloració de les potes d’un verd
fosc que, de lluny, sembla negre. Els juvenils de primer estiu presenten
les parts dorsals semblants a les d’altres gavines, però el cap i les parts
inferiors –coll, pitera i ventre- són de color gris cendrós uniforme i les
potes fosques, la qual cosa permet diferenciar-los molt bé dels juvenils
de la gavina de potes grogues, (Larus michahellis), amb la qual cohabita.
Adquireix el plomatge adult complet al quart any de vida.
És un aucell pelàgic que s’alimenta, bàsicament, de peixos que
captura en superfície, especialment clupeids, és a dir, sardines, anxoves,
aladrocs i alatxes, i cefalòpodes. Recentment, però, ha après a explotar
amb molt d’èxit els rebutjos de les flotes pesqueres d’arrossegament i,
puntualment, aliments atípics obtinguts en zones humides, camps d’arròs
i conreus. Cada vegada és més freqüent veure aquestes gavines esperant
el menjar que els llancen des de les embarcacions recreatives o de pesca
esportiva, com també cercant restes d’aliments que deixen els banyistes a
les platges; però, de moment, és una fracció petita la que exhibeix aquest
comportament. Presenta una activitat nocturna molt desenvolupada i no
freqüenta l’interior de les terres fermes, com fan altres gavines.
És una gran migradora, ja que els exemplars d’aquesta metapo-
blació que nien a la Mediterrània, una vegada finalitzada la reproducció,
es desplacen, travessant l’estret de Gibraltar, cap al sud i sud-oest, a les
costes atlàntiques nord africanes i arriben fins a Mauritània i al delta del
riu Senegal. Pràcticament la totalitat dels joves volanders realitzen aquest
viatge poc després de fer els primer vols, com també molts adults, si bé
una fracció petita d’aquests darrers resta a les costes mediterrànies, amb
concentracions una mica majors a determinats punts, que varien segons
els anys, al llevant i sud de la península. A les Balears també hi queda una
petita quantitat d’exemplars durant tot l’any que es poden veure a qual-
sevol punt de les seves costes. A les nostres illes, els exemplars juvenils
no retornen fins al quart any de vida, exhibint el plomatge d’adult. Més
rarament es presenten aucells de tercer any amb un plomatge d’adult o
quasi d’adult. Les arribades a les colònies de les Balears es produeixen a
partir de finals de febrer i durant el març. A primers d’abril comencen a
concentrar-se als llocs on instal·laran les colònies de cria o molt a prop
d’aquests. Durant la segona quinzena d’aquest mes s’inicien les postes,
normalment de dos o tres ous, que eclosionaran a les tres setmanes. Els
polls començaran a volar a finals de juny o durant la primera quinzena de
juliol. Són bastant filopàtriques, és a dir, que solen retornar any rere any
a les colònies de naixement o a colònies properes.

EB29 - 13