Page 11 - Es Busqueret 29

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias

1 L’esquena estriada o retxa-
da és el que li dóna el nom
específic en llatí i l’adjectiu en
diversos idiomes. 3

2 El pit clar amb molt poques 4
retxes o taques l’identifica 1
com a pertanyent a la subs-
pècie balearica, pròpia i exclusi-
va de les Balears.

3 El bec prim i la boca ampla
ja és prou indicació del seu 2
estil de caça al vol, duita a
l’extrem per dos ordres com els
apodiformes, falzies i els capri-
mulgiformes, els enganapastors.

4 Sempre perxa sobre posa- 6
dors descoberts i lliures de
noses per poder albirar llurs 5
preses i glapir-les d’un vol curt i
sobtat.

6 La coa llarga en combinació
5 Les potes, curtes i febles, amb les ales llargues i pun-
no li permeten peonar o ca- xegudes és l’equipament que
minar, però si posar-se, i són facilita el vol ràpid amb girs sob-
totalment operatives al contrari tats i giragonses aèries, impres-
d’altres aus com les falzies o les cindibles per a la captura dels
nonetes, que ni tant sols els per- insectes de vol ràpid i vacil·lant
meten mantenir-se dretes. de què es nodreix.

El menjamosques, Muscicapa striata

Ja ficats en ple estiu ens fixarem els tords, busquerets i menjamosques; o tacat) i en italià pigliamosche (aquí
en un aucelló que quasi n’és una icona, després perdé els tords que s’ajuntaren s’estalvien el gris). En basc l’anomenen
d’aquesta estació: el menjamosques. De en una nova (o vella, segons se miri) fa- euli-txori grisa, de euli, mosca, i txori,
fet, el nom llatí ja ens posa sobre la pista mília dels túrdids i, més tard, li caigue- aucell. En els idiomes escandinaus tam-
de la seva alimentació. El nom és for- ren els busquerets i boscarles per fer els bé tenen la mateixa arrel i en suec és grå
mat per dos mots llatins, musci, derivat sílvids. flugsnappare, en danès grå fluesnapper
de musca, la humil i entranyable mosca i en islandès grágrípur. Les llengües es-
i capa, del verb capio, que vol dir aga- Els noms populars recullen, com el laves també remarquen l’habilitat muscí-
far, agarrar o glapir. El nom específic és científic, el tret nutrici afegint-hi l’adjec- vora com el polonès mucholówka szara;
obvi: estriat. Com a curiositat, hem de tiu gris. En català s’anomena menjamos- l’eslovac muchárik šedý (šedá, gris); o
comentar que aquest gènere dóna nom ques o papamosques igual que en portu- l‘hongarès pjegavi muharica (pjegavi
a tota una família de passeriformes, els guès i castellà; en francès gobemouche vol dir tacat) i, ja per acabar, en finès és
muscicàpids, que ha anat engreixant-se gris (de gober, engolir); grauschnäpper harmaasieppo, que un aucellet finlandès
o aprimant-se seguint els vaivens de la (engolidor gris) en alemany; en anglès m’ha dit que ve de harmaa, gris i sieppo,
taxonomia i, així, en un principi contenia spotted flycatcher (en aquest cas favat mosquer. •

EB29 - 11