Page 11 - Es Busqueret 29
P. 11

I aquí, què hi veus?



        Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?


             Per Pere J. Garcias




        1   L’esquena  estriada  o  retxa-
            da és el que li dóna el nom
          específic en llatí i l’adjectiu en
       diversos idiomes.                       3



        2   El pit clar amb molt poques                                                                 4
            retxes  o  taques  l’identifica                                      1
          com  a  pertanyent  a  la  subs-
       pècie balearica, pròpia i exclusi-
       va de les Balears.


        3   El bec prim i la boca ampla
            ja és prou indicació del seu               2
          estil  de  caça  al  vol,  duita  a
       l’extrem per dos ordres com els
       apodiformes,  falzies  i  els  capri-
       mulgiformes, els enganapastors.



        4   Sempre  perxa  sobre  posa-                                                                6
            dors descoberts i lliures de
          noses  per  poder  albirar  llurs                                 5
       preses i glapir-les d’un vol curt i
       sobtat.

                                          6   La coa llarga en combinació
        5   Les  potes,  curtes  i  febles,   amb les ales llargues i pun-
            no li permeten peonar o ca-     xegudes és l’equipament que
          minar, però si posar-se, i són   facilita el vol ràpid amb girs sob-
       totalment  operatives  al  contrari   tats i giragonses aèries, impres-
       d’altres aus com les falzies o les   cindibles  per  a  la  captura  dels
       nonetes, que ni tant sols els per-  insectes de vol ràpid i vacil·lant
       meten mantenir-se dretes.         de què es nodreix.




                      El menjamosques, Muscicapa striata



              Ja  ficats  en  ple  estiu  ens  fixarem   els  tords,  busquerets  i  menjamosques;   o  tacat)  i  en  italià  pigliamosche  (aquí
          en un aucelló que quasi n’és una icona,   després perdé els tords que s’ajuntaren   s’estalvien el gris). En basc l’anomenen
          d’aquesta estació: el menjamosques. De   en una nova (o vella, segons se miri) fa-  euli-txori  grisa,  de  euli,  mosca,  i  txori,
          fet, el nom llatí ja ens posa sobre la pista   mília dels túrdids i, més tard, li caigue-  aucell. En els idiomes escandinaus tam-
          de  la  seva  alimentació.  El  nom  és  for-  ren els busquerets i boscarles per fer els   bé tenen la mateixa arrel i en suec és grå
          mat per dos mots llatins, musci, derivat   sílvids.                  flugsnappare, en danès grå fluesnapper
          de musca, la humil i entranyable mosca                               i en islandès grágrípur. Les llengües es-
          i capa, del verb capio, que vol dir aga-  Els noms populars recullen, com el   laves també remarquen l’habilitat muscí-
          far, agarrar o glapir. El nom específic és   científic, el tret nutrici afegint-hi l’adjec-  vora com el polonès mucholówka szara;
          obvi:  estriat.  Com  a  curiositat,  hem  de   tiu gris. En català s’anomena menjamos-  l’eslovac  muchárik  šedý  (šedá,  gris);  o
          comentar que aquest gènere dóna nom   ques o papamosques igual que en portu-  l‘hongarès  pjegavi  muharica  (pjegavi
          a tota una família de passeriformes, els   guès i castellà; en francès gobemouche   vol dir tacat) i, ja per acabar, en finès és
          muscicàpids, que ha anat engreixant-se  gris  (de  gober,  engolir); grauschnäpper  harmaasieppo, que un aucellet finlandès
          o aprimant-se seguint els vaivens de la   (engolidor  gris)  en  alemany;  en  anglès   m’ha dit que ve de harmaa, gris i sieppo,
          taxonomia i, així, en un principi contenia  spotted flycatcher  (en  aquest  cas  favat   mosquer. •


                                                                                                       EB29 - 11
   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15   16