Page 12 - Es Busqueret 34

Actualitat

El maneig dels residus a

Son Reus i la població de

gavina a Sa Dragonera

Per Jose Manuel Igual i Giacomo Tavecchia
Population Ecology Group, IMEDEA (CSIC-UIB)

Moltes espècies de gavines són tracta d’una au amb alta capacitat i ideal per estudiar l’espècie (pobla-
aus oportunistes amb un ampli es- de recuperació, dispersió i colonitza- ció abundant, fàcil accés als nius des
pectre d’alimentació. Les seves po- ció (Bosch et al. 2001). Un punt de dels camins, infraestructura per a la
blacions han augmentat durant les vista estrictament localista és, per recerca adequada, facilitats dona-
últimes dècades a causa de l’alimen- tant, incomplet, i cal tenir en compte des pel director i personal del Parc)
tació suplementària indirecta produ- certs aspectes de l’ecologia de po- amb la finalitat de tenir dades del
ïda per l’activitat humana. Aquests blacions (compensació per rescat, moment anterior al tancament de
recursos es produeixen bé a partir reajustament dels seus paràmetres l’accés als residus de l’abocador per
del rebuig al mar d’espècies pesque- demogràfics com la disminució de poder comparar-les amb el poste-
res no comercials o bé a partir de l’edat de reclutament, emigració- rior. El canvi en la gestió dels resi-
l’exposició a l’aire lliure de residus immigració entre poblacions font i dus orgànics va començar el 2009 i
orgànics als abocadors tradicionals. poblacions pou o reajustaments per les obres de segellat es van iniciar
densodependència). el febrer de 2010. L’accés a les es-
Malauradament, les grans ga-
vines, especialment les del gènere Una millor gestió dels aboca- combraries orgàniques urbanes va
Larus, són de vegades més conegu- dors de residus urbans, en particu- quedar definitivament tancat a les
des pels problemes que pot causar lar el tancament de l’exposició dels gavines. Aquest estudi continua avui
la seva abundància. Uns d’aquests residus a l’aire lliure, pot afectar a dia, i ja es porten per tant 7 anys de
problemes tenen relació amb la salut aquesta espècie o similars de mane- seguiment.
pública i d’altres amb la conservació ra sensible (Pons i Migot, 1994). El El nostre pla de treball consis-
d’altres espècies per competició o mateix podríem dir del control i re- teix en repetir uns senzills protocols
depredació. Al Mediterrani i a les illes ducció del rebuig pesquer (Bicknell de seguiment durant cert període
Balears, la gavina (Larus michahellis) et al., 2013). Centrant-nos en el pri- de l’època de cria (al final del perí-
és, amb diferència, la més abundant mer cas, vam tenir la notícia, a mit- ode d’incubació, entre finals d’abril i
entre les espècies de làrids. Aquesta jan dècada anterior, que el principal principis de maig). El primer d’ells és
espècie ha generat preocupació en abocador de Mallorca, Son Reus, l’estimació de la densitat de població
molts gestors d’espais naturals i en convertit en el major supermercat a l’illa de Sa Dragonera, mitjançant
l’administració, encara que també per a diversos milers de gavines (i dos procediments independents:
cal dir que la magnitud dels proble- per a altres espècies oportunistes) a) la realització d’un transsecte en
mes de conservació que pot causar i probable responsable de la gran el qual es fa una cerca i marcatge
s’han pogut sobredimensionar (veu- abundància d’aquesta espècie a la de nius actius en el període final de
re Oro i Martínez-Abraín, 2007). En illa, s’anava a tancar a l’aire lliure la incubació, i així a mitjan abril es
tot cas, la resposta típica més fre- imminentment. Això ens brindava prospecta l’àrea compresa per una
qüent davant les molestes gavines una oportunitat única per a un ex- banda d’uns 10 metres a cada cos-
ha estat el sacrifici directe d’adults periment natural amb el qual poder tat del camí de Llebeig, des de Cala
(culling) o la destrucció de les seves estudiar quins canvis demogràfics Lladó al far; b) estima del nombre de
postes. Amb el temps s’ha posat en i ecològics, fins i tot de comporta- nius utilitzant el mètode de captura-
dubte l’eficàcia de l’aquest mèto- ment, es produirien en l’espècie. recaptura (amb un primer cens en el
de de control, sobretot en absència Amb aquesta idea, el Grup d’Ecolo- qual es localitzen i marquen nius i un
d’accions coordinades en altres po- gia de Poblacions (IMEDEA) va co- segon cens en el qual s’expliquen
blacions properes i de controls sobre mençar un estudi el 2007 a l’illot de nius marcats i nius no marcats, és
la disponibilitat d’aliment, ja que es Sa Dragonera, un entorn privilegiat a dir, no trobats en el primer cens),

12 - EB34