Page 10 - Es Busqueret 34
P. 10

un parc d’atraccions. Des de les xar-  Capsigrany, Lanius senator
        xes  socials  col·lectius  com  Sos  Can
        Vairet mantenen una lluita molt va-
        lenta  per  a  garantir  la  protecció  de
        la zona, ja que, com he dit, es tracta
        d’una zona de conreu molt aprecia-
        da i valuosa. Llevat de les grues, que
        sovint s’hi aturen, fa dues primave-
        res vaig tenir  l’ocasió d’albirar dues
        cigonyes blanques (Ciconia ciconia )
        que  dormien  en  un  molí  abandonat
        de  can  Vairet,  una  zona  envoltada
        de vedats de caça, d’urbanitzacions i
        de camps de golf... un oasi dins d’un
        municipi ple d’atemptats ecològics.
             Durant  les  migracions  tam-
        poc és  difícil observar  con damunt
        aquest  gran  sementer  hi  ciclegen
        rapinyaires,  des d’esparvers (Aqui-
        la  pennata)  fins  a  falcons  vespers
        (Pernis  apivorus).  Aquí  agafen  les
        tèrmiques  per  creuar  la  gran  franja
        d’aigua que els queda per arribar a
        les costes africanes o europees; això
        depèn obviament de quina època de
        l’any ens trobem.

             També  s’ha  d’estar  ben  atent
        al prat, ja que en qualsevol moment
        ens poden sorprende sebel·lins (Bur-
        hinus  oedicnemus),  puputs  (Upupa
        epops),  esparvers  (Aquila  pennata)
        o el vol d’alguna milana (Milvus mil-
        vus).  També  he  pogut  veure  fins  a                                             Ropit, Erithacus rubecula
        tres parelles de xoriguers (Falco tin-
        nunculus) repartides per aquest bocí
        de terra.
             Cucullades  (Galerida  theklae),
        tórteres  turques  (Streptopelia  de-
        caocto),    tudons  (Columba  palum-
        bus)....  Dins    la  zona    boscosa  hi
        observareu  el  trencapinyons  (Loxia
        recurvirostra)    o  almanco  escolta-
        reu el seu cant,  la tórtora europea
        (Streptopelia turtur), busquerets co-
        allargs  (Sylvia  balearica),  ferrericos
        (Parus major) … Durant la migració,
        coablanques  (Oenanthe  oenanthe),
        coa-roges    (Phoenicurus  phoenicu-
        rus),  vitracs  barba-roja  (Saxicola
        rubetra),  caçamosques negre (Fice-
        dula  hypoleuca)...  i  també  he  vist
        aquí  les tres arpelles:  la cendrosa,
        la pàl·lida i la comuna, a més de  les
        citades cigonyes blanques.
             Però, per a mi,  l’espècie estel-
        lar d’aquest prat són les grues. A l’hi-
        vern passat hi tinguérem un grupet
        durant tota l’estació. De fet, com he
        explicat,  no és estrany  que s’aturin
        a descansar aquí. L’estampa de Son
        Flor amb les grues és per a mi fan-
        tàstica!!! La millor época és durant la


         10 - EB34
   5   6   7   8   9   10   11   12   13   14   15