Page 13 - Es Busqueret 39
P. 13
L’any 1980 el GOB impulsà el Els efectes de la declaració del blacions de les espècies cinegètiques
primer refugi de fauna (abans es refugi arriben aviat. Alguns són im- i en general els animals es mostren
deia refugi de caça) a la finca de La mediats, com la tranquil·litat deriva- més tranquils i confiats.
Trapa, adquirida per la nostra entitat da de la manca de caça a la finca. Convinçuts que Mallorca neces-
per evitar la seva urbanització. Avui Hem de dir que, de forma general sita més espais on no es caci, des del
a Mallorca hi ha 57 refugis de fau- i llevat d’algun cas puntual al llarg GOB animam els propietaris rurals a
na, amb un total de més de 8.400 d’aquests 35 anys, els caçadors que declarar nous refugis de fauna, per a
Ha. Alguns dels refugis s’han decla- fins a la declaració del refugi utilitza- la qual cosa estarem a la seva dispo-
rat sobre grans finques públiques de ven la zona accepten i respecten la sició per assessorar-los gratuïtament
centenars d’hectàrees, però la majo- nova regulació. D’altra banda, en un en la tramitació i gestió. •
ria estan formats per agrupacions de grapat d’anys ja es veuen els efectes
petites finques contigües. sobre la fauna: augmenten les po-
Un conflicte no resolt
Sembla lògic que es pugui ca- Aquest nou marc legal garanti- greguen del vedat, passen a formar
çar només on els propietaris dels ria, en principi, que només es caçàs part de terrenys lliures d’aprofita-
terrenys ho vulguin. El contrari, que als terrenys on el propietari ho con- ment comú, on pot caçar qualsevol
és precisament la situació que pa- sent, ja que qualsevol propietat in- caçador de les Balears. Botar de la
tim, ens aboca al conflicte. closa dins un vedat i que fos segre- paella per caure al foc.
gada (donada de baixa del vedat)
La redacció de la Llei de caça Amb aquest panorama, els
autonòmica (2006), que renovava la deixaria de comptar amb pla tècnic propietaris que no vulguin caça a ca
de caça i, per tant, automàticament
desfasada llei estatal de 1970, era seria inhàbil per a la caça. seva tenen avui bàsicament dues
una bona oportunitat per adaptar la opcions: o tancar la finca (cosa que
regulació d’aquest ús a la realitat Però, clar, el risc de segregació no recomanam, per la fragmentació
ambiental i social del nostre temps. massiva era gran, i per això l’ad- del territori que comporta) i col·locar
La caça és una activitat d’aprofita- ministració va idear els anomenats els coneguts rètols de “propietat
ment extractiu d’un recurs natural, “terrenys gestionats d’aprofitament privada, prohibit el pas”, o convertir
i és lògic que s’hagi de realitzar comú”, que compten amb un mal la finca en refugi de fauna.
sota condicions de planificació, se- succedani de pla tècnic a l’àmbit de Cal posar-hi un poc de raci-
guiment i avaluació. Per això s’han tota l’illa, i que donen continuïtat al onalitat, i modificar el marc legal
establert els plans tècnics de caça, conflicte dins els “terrenys lliures”, per tal de permetre la caça només
com a instrument de planificació de a la vegada que desincentiven la als vedats, on es tengui el vistiplau
l’aprofitament sostenible, i queda segregació dels vedats locals. Així, dels propietaris.
prohibit caçar als espais que no dis- els propietaris de terrenys dins ve-
posin d’aquests instruments. dats de societats locals, si es se-
EB39 - 13