Page 2 - Es Busqueret 39

A través de l’objectiu - Una imatge de natura

Arner (Alcedo atthis)

Nikon D700 + 500mm f4.5, ISO 1600, F/7.1, 1/125s, trespeus, aguait tipus iglú.
Toni Garau Garau
Per a mi, l’arner és una de les aus més maques que es poden veure a la nostra illa. Vaig néixer a Sóller fa quaranta-un anys. Quan, als setze
Té uns colors espectaculars i veure’l pescar és un luxe inoblidable per als enamorats anys, vaig veure de prop una càmera rèflex vaig quedar
de la natura. impressionat del seu funcionament i de la mecànica que
feia possible que aquell aparell pogués gravar imatges
Aquesta imatge és, en gran part, fruit de la casualitat. Havia decidit muntar un en diferents condicions de llum. La curolla de fer fotos va
aguait portàtil en un lloc on hi havia molts excrements d’ocells, a la vora d’un estany. començar després i molt poc a poc, de forma autodidacta,
No sabia quines aus s’aproximarien a una distància òptima, i havia preparat unes quan- però sempre en paral·lel a l’interès per la muntanya, els
tes branques i pedres, sempre pensant que vendrien a beure aus petites, i amb la animals, les plantes i els paisatges de Mallorca i també
d’altres indrets. Ja passats els trenta, després de conèixer
il·lusió de trobar-me amb un reietó (Regulus ignicapillus), un ocell que em fa moltes més gent amb les mateixes passions, i gràcies a ells, és quan
ganes fotografiar. Al cap de pocs minuts d’estar dins l’aguait i sense claror, ja que enca- descobresc la màgia d’estar dins un aguait, de tenir les aus
ra no havia sortit el sol, va comparèixer una parella d’arners que s’hi quedà més d’una tan a prop, alienes a la meva presència, seguint amb les
hora. Aquell dia no vaig aconseguir cap imatge en condicions... eren massa lluny pel seves rutines... és quan fotografiar-les es torna, gairebé,
meu 500 mm. Al dia següent, abans de sortir el sol, vaig clavar una branqueta fotogè- secundari. És un món que no em cansa i que sempre, sempre,
em sorprèn. Ara, tenc un arxiu molt
nica uns centímetres més endavant de la distància mínima que em permet enfocar el gran i molt poques fotos que m’agradin
meu teleobjectiu i vaig esperar. Aquell dia sí que vaig poder congelar un arner com no de veritat... cosa que no fa més que
pensava mai que es podia fer a Mallorca. Va ser una experiència realment emocionant alimentar les ganes de continuar
que em va disparar el cor a dues-centes pulsacions per minut. millorant, aprenent i compartint!!

2 - EB39