Page 5 - Es Busqueret 39

I aquí, què hi veus?

Què ens diuen els detalls de la imatge sobre aquest aucell?

Per Pere J. Garcias
3 Les potes tenen plo-
mes des dels dits, amb
una disposició zigodàctila,
és a dir, dos dits dirigits al da-
4 vant i dos al darrere. No es
veuen les escates dels tarsos.
1

4 El cap gros i redó,
5 sense banyes, és pro-
pi de l’espècie. No n’hi
ha cap altra amb presència
regular a les Balears sense
plomalls al cap, llevat, és
clar, de l’òliba.
6

5 El bec ganxut i ro-
bust li permet alimen-
1 Els enormes ulls, tar-se de petits mamífers i
que no poden rotar dins d’aus fins a la talla d’un tord,
les òrbites i que, per això, a més d’insectes i aràcnids.
fan girar tot el cap, són el
tret més característic dels
El pit és favat, amb
rapinyaires nocturns. 3 2 6 un dibuix semblant al
del mussol, i fa que es
2 La coa és curta i no confongui fàcilment entre les
sobrepassa la llargària pedres de clapers i parets on
de les ales plegades. li agrada viure i fer el niu.

Miula, Athene noctua

Després de repassar la llista de les a Atenes, i que podríem traduir com du es diu steinkauz, mussol de les pedres
aus tractades en aquesta secció me n’he aigua a la mar, és a dir, una inutilitat. A (ja veieu stein, pedres i kauz, mussol),
adonat que, fins ara, no havia esmentat moltes representacions d’Atenea es pot com en neerlandès steenuil, mentre que
cap rapinyaire nocturn. Així, per corregir veure una miula sobre una de les seves en danès és kirkeugle, mussol de les
aquesta mancança i com a petit home- espatlles com si fos una mena de missat- esglésies, i també en el noruec kyrkjeu-
natge als grecs, que no estan en el seu ger… o el lloro del pirata, com ho vulgueu gle. En suec és Minervauggla, mussol de
millor moment, avui escriurem de la miu- interpretar! Pel que fa al nom específic, Minerva, el nom llatí d’Atenea, la matei-
la, el mussol d’Atenea. noctua, ve directament del llatí nox, nit, xa solució que han adoptat els finesos:
i és el nom de diverses espècies de rapi- Minervanpöllö. En islandès és kattugla,
Per començar hem d’explicar qua-
tre coses, anem-hi. El primer mot és el nyaires nocturns a la Roma clàssica. mussol gat, semblant al nom mallorquí
miula, és a dir, el que fa el que és propi
grec opis, òliba o mussol (d’ulls lluents), Però, ha passat tota aquesta he- dels moixos, miular. En català és el mot
el segon glaukos, en referència al co- rència clàssica i mitològica als noms vul- mussol que tendria l’origen en el llatí
lor glauc, entre el blau i el verd, i de la gars de l’au en les llengües modernes? mutilus, és a dir sull, esmotxat, sense
mescla d’aquests dos tenim glaukôpis, Doncs anem a veure-ho. Al francès és banyes, igual que en castellà, mochuelo,
d’ulls brillants. L’altre nom que ens sona- chouette chevêche: el primer nom se- de mocho. En gallec li diuen moucho i en
rà és el de la deessa grega de la saviesa: ria una evolució del indoeuropeu kaw a portuguès, mocho galego, on és curiós,
Atenea. Doncs quina relació hi ha entre través del llatí cavannus, que és un nom això de galego, ja què no té gaire sentit,
ells? En principi, tant el mussol com la germànic de la cornella (Corvus mone- com la curlera reial (Numenius arquata),
deessa tendrien la mateixa mirada lluent dula), anomenada choue i d’aquí el di- que és maçarico galego. Ja per acabar,
i inquisitiva. Tant fou així que la mone- minutiu chouette, mentre que el segon direm que el nom en euskera, mozolo,
da usada a la Grècia clàssica s’anome- seria una altra versió del mateix origen. no té gaire història, ja que vol dir mus-
nava glaux i tenia a una cara la deessa A què sonen molt semblants? En anglès sol i, curiosament, també, sull, esquerp i
i a l’altra una miula, semblant a l’actual és little owl, mussol petit, on owl és el callat, vaja com en català!. Es veu que,
euro grec. Segons els clàssics, la miula nom genèric dels mussols i prové del ger- aquest aucelló, amb els ullarros que té,
era tan abundant als voltants de l’Acrò- mànic eula a través de ugla, uwila, uil i immòbil en una branca és el paradigma
poli que s’encunyà una frase feta en llatí: ule, comú, amb petites modificacions, en dels convidats de pedra. •
Athenas noctuam mittere, enviar miules tots els idiomes germànics. En alemany

EB39 - 5