Page 10 - Es Busqueret 40

Com es pot veure a la Taula 1,
són dues les espècies més abun- Espècie Prenupcial Postnupcial
dants: el falcó vesper (Pernis apivo- Neophron percnopterus <1% <1%
rus) i l’arpella (Circus aeruginosus), Pandion haliaetus <1% <1% - 4%
seguides per xoriguers, àguiles cal- Aquila pomarina <1% <1%
çades, falconets, falcons torters... Aquila pennata 2% - 4% 10% - 15%
És molt destacable aquí el per- Circaetus gallicus <1% <1%
centatge tan gran que suposa el pas Milvus milvus 1% - 4% <1%
d’arpelles i altres aus de mida re- Milvus migrans 2% - 9% <1% - 2%
lativament petita. Aquestes aus es Circus aeruginosus 19% - 39% 34% - 43%
veu que no tenen gaire dificultats Circus cyaneus <1% <1%
en aventurar-se en alta mar i, per Circus pygargus <1% - 2% <1% - 3%
això, aquí mostren percentatges de Circus macrourus <1% <1%
presència molt més elevats que als Buteo buteo 2% - 30% <1% - 2%
llocs tradicionals d’observació d’aus Pernis apivorus 15% - 65% 16% - 39%
planadores. Fins i tot les xifres ab- Accipiter nisus 1% - 10% <1% - 7%
solutes no desmereixen les que s’ob- Falco tinnunculus 2% - 13% 3% - 23%
serven a aquells llocs: seria el cas Falco naumanni <1% <1%
de les arpelles, que per alguna raó Falco vespertinus <1% <1%
es veuen més a les nostres Illes que Falco subbuteo 2% - 5% 1% - 4%
a altres indrets considerats a priori Falco columbarius <1% <1%
com a més adequats.

També és destacable, per exem- Taula 1. Espècies vistes en migració, amb els seus percentatges sobre el total d’aus observades a
ple, la relativa abundància d’aligots, cada passa migratòria.
sobretot alguns anys freds en què
poden convertir-se en una de les es-
pècies més abundants (val a dir que
hi ha anys que quasi no se’n veuen).
A l’estret de Gibraltar aquesta espè-
cie pràcticament no s’observa; en
canvi, aquí no és gens rara.
Evidentment, mentre s’espera
l’arribada de les grans aus planado-
res, els observadors poden gaudir
igualment de moltes altres aus que
també es concentren als mateixos
indrets, com ara abellerols, oronelles
o falzies. Això sense contar els ra-
pinyaires locals que, és clar, sempre
fan les delícies dels observadors.
JUANJO BAzáN

La fenologia migratòria Arpella cendrosa, Circus pygargus
La migració primaveral comen-
ça dins el mes de març (encara que
a l’acabament de febrer ja es pot
veure algun rar migrant) i no acaba
fins a les darreries de maig o, fins
i tot, començaments de juny. En tot
cas, quan es pot observar una major
diversitat d’espècies és dins el mes
d’abril.

Les primeres espècies en pas-
sar són les presaharianes, és a dir,
aquelles que no han creuat el Sàhara
i en canvi han passat l’hivern al li-
toral mediterrani. Es tracta dels ali-
gots, algunes arpelles primarenques,
qualque rara esmerla o, encara que
no siguin rapinyaires, algunes grues. ADOLFO FERRERO
Dins abril, com s’ha dit, la varietat és
màxima, en canvi al maig ja es po- Àguila marcenca, Circaetus gallicus

10 - EB40