Page 9 - Es Busqueret 40

DANIEL HINCkLEy

migratòries, però l’aproximació als Les espècies pogut documentar amb la precisió
punts més adequats per abandonar necessària, com ara alguns proba-
les nostres Illes, que evidentment Durant tots aquests anys d’ob- bles aligots calçats (Buteo lagopus) o
són diferents en cada passa, fan que servació del pas migratori (més de 12 dues àguiles enormes i majestuoses
les trajectòries seguides per les aus ja), s’han observat ni més ni menys que varen ser temptativament iden-
difereixin. A les imatges 1 i 2 hem que 19 espècies, més algunes altres tificades com àguiles imperials orien-
intentat mostrar quines són les prin- que, tot i no ser rapinyaires diürns, tals (Aquila heliaca) i que, d’haver-se
cipals rutes seguides per les aus en també es comptabilitzen als matei- pogut documentar millor, s’haurien
cada passa migratòria. Les fletxes xos llocs (cigonyes blanca i negra, convertit, possiblement, en l’obser-
més gruixades mostren les rutes que grua o mussol emigrant). Algunes de vació més rara de tot l’any a l’àm-
segueixen un major nombre d’aus. les espècies observades són autèn- bit estatal! Aquestes espècies, en
S’ha de dir, en tot cas, que aquests tiques rareses, amb molts pocs re- tot cas, no han estat sumades i per
mapes són una simplificació de la re- gistres previs a les Balears i a Espa- tant no apareixen a la taula següent,
alitat, ja que no totes les espècies es nya, com ara l’arpella pàl·lida russa i tampoc altres rapinyaires que, com
comporten de la mateixa manera, i, (Circus macrourus) o l’àguila crida- el falcó pelegrí (Falco peregrinus) o
per exemple, els falcònids més petits nera petita (Aquila pomarina). Fins el falcó marí (Falco eleonorae) són
(xoriguers, esmerles, falconets...) i tot s’han observat altres possibles de cens molt complicat als punts de
poden decidir tirar pel camí d’enmig, rareses que, per desgràcia, no s’han control de la migració.
sense anar a cercar els caps pro-
minents, com fan les aus de major
mida.
Com es pot veure, a la migració
primaveral el gruix del pas es con-
centra per la península de Formen-
tor (amb l’Atalaia d’Albercutx com a
millor lloc per a observar-lo), si bé
també hi ha sortides d’aus planado-
res per altres punts de la Serra Nord,
i també a la península d’Alcúdia i al
nord de les muntanyes d’Artà. A la
migració tardoral el millor lloc per
observar la partida d’aus cap al con-
tinent africà és Cabrera. Dins Mallor-
ca, el Cap de ses Salines és un molt
bon lloc alternatiu, si bé també hi ha
aus que surten per Calvià i Andratx. JUANJO BAzáN
Arpella russa, Circus macrourus

EB40 - 9